RedactaVeu / València.
Segons que ha informat Raúl Castro, germà de l’exlíder de la revolució cubana, Fidel Castro ha mort a les 22.29 (hora cubana). L’actual president cubà s’ha mostrat molt afectat per la mort del germà major dels Castro. En paraules de Raúl Castro que recull la cadena Ser, l’actual president cubà volia transmetre “el dolor amb què comparesc per a informar el nostre poble, els amics de la Nova Amèrica i del món que hui, 25 de novembre del 2016, ha faltat el comandant en cap de la Revolució cubana Fidel Castro Ruz”.
Sempre segons la cadena Ser, Raúl Castro ha afegit que les restes de l’expresident cubà seran incinerades, “segons la seua voluntat” i que properament el poble disposarà de tota la informació sobre l’organització de l’homenatge que se li oferirà pòstumament.
Fidel Castro (13 d’agost de 1926; l’Havana 25 de novembre de 2016) va ser president de l’Estat lliure de Cuba des del 1976 i fins al 2008, on després d’una llarga malatia va deixar el càrrec al seu germà, l’actual president Raúl Castro. Fidel va ser un dels líders de la Revolució cubana que l’any 1959 va derrocar el dictador Fulgencio Batista, després de 6 anys de lluita contra l’opressor cubà.
El primer intent de derrocar el dictador Batista, l’assalt al Quarter de Montcada a Santiago de Cuba el 1953, va ser frustrat però l’acció va fer populars a l’illa aquells joves que treballaven per a la revolució. A resultes de l’atac, Castro va ser jutjat i condemnat a 15 anys de presó, però va obtenir un indult gràcies a la pressió de l’opinió pública i només va complir dos anys de captiveri, fins al 1955.
Aleshores va exiliar-se a Mèxic i des d’allà va impulsar la guerrilla revolucionària a Sierra Maestra, un indret de difícil accés a l’est de Cuba. El 1956 va arribar a aquesta zona muntanyosa juntament amb el ‘Grup 26 de juliol’, format per 80 homes. Dos anys més tard i, havent reclutat més efectius, els revolucionaris van llançar l’ofensiva final que va recórrer l’illa d’est a oest, la qual va culminar a l’Havana el 1959. Fidel Castro, d’ascendència gallega, era al capdavant d’un equip del qual també formaven part Ernesto ‘Che’ Guevara, Camilo Cienfuegos i Raül Castro, germà de Fidel i president cubà des del 2008.
El motiu principal de la revolta era lluitar contra els poders econòmics nord-americans que controlaven el país de manera tàcita. Per això la reforma més important que va fer quan va arribar al poder va ser l’agrària, a través de la qual van expropiar-se les grans explotacions en mans de propietaris estrangers per afavorir els pagesos pobres; així com la nacionalització dels béns d’empreses dels EUA.
A partir d’ací, les relacions amb els Estats Units van empitjorar fins al punt que el 1960 el president Dwight D. Eisenhower va imposar el trencament de relacions diplomàtiques amb l’executiu de Fidel Castro i un embargament comercial amb l’objectiu d’ofegar econòmicament l’illa, que depenia en bona part de les exportacions de sucre als EUA.
El 1961 es va dur a terme el desembarcament de la Bahia de Cochinos, un intent fallit d’enderrocar Castro per part de l’exèrcit nord-americà. Un any més tard, Castro va proclamar el caràcter marxista-leninista del seu govern i va aliar-se amb l’antiga Unió Soviètica, que va instal·lar plataformes a Cuba des d’on podia llançar míssils als Estats Units. Això va portar a la ‘crisi dels míssils’, que va estar a punt de desembocar en una guerra nuclear entre les dues superpotències en plena Guerra Freda.
El grup polític de Castro va transformar-se en Partit Comunista el 1956. Des d’aleshores i fins al 2011 Fidel Castro en seria el primer secretari. Des del 1976 fins al 2008, va canviar el títol de primer ministre pel de president, càrrec que acabaria deixant per motius de salut en favor del seu germà petit Raúl Castro. Fidel va liderar durant 49 anys un país que, durant la Guerra Freda, va alinear-se amb el bloc comunista. És de moment el mandatari que ha estat més temps al capdavant d’un país de l’Amèrica Llatina. Després de la caiguda del mur de Berlín, el govern castrista va sobreviure amb el model comunista i en els darrers anys s’ha anat obrint al capitalisme, especialment amb l’arribada del seu germà Raúl.
El 2012 l’exmandatari llatinoamericà va publicar les seues pròpies memòries, en una obra de mil pàgines titulada Guerriller del Temps escrita per la periodista Katiuska Blanco. Durant els darrers anys, l’estat de salut de l’exmandatari cubà ha estat delicat i, les seues aparicions públiques, escasses. En dues ocasions, les xarxes socials s’han ocupat de difondre el fals rumor de la seua mort. Aquest cop, però, la defunció del ‘comandante’ és una realitat.
El 17 de desembre del 2014 es va fer un pas històric per a la reobertura de les relacions entre els Estats Units i Cuba. El president dels EUA, Barack Obama, i el de Cuba, Raúl Castro, van confirmar que s’obria “un nou capítol” entre aquests dos països. “Dècades d’aïllament nord-americà a Cuba han fracassat per arribar al nostre objectiu de donar als cubans el poder per construir un país obert i democràtic”, va assegurar la Casa Blanca. Obama va anunciar una sèrie de mesures per acabar amb l’aïllament, entre les quals destacaven l’obertura d’una ambaixada a l’Havana, facilitar els viatges dels nord-americans a l’illa o rebaixar les restriccions comercials i financeres.
