Anna M. Mollà / Ontinyent.
L’objectiu d’aquest text era parlar sobre els fets que vaig viure el dia del tancament de Canal 9, aquell 29 de novembre de 2013 que molta gent encara recordarà i que potser mai oblidarà. Però crec que no puc cenyir-me només a eixe dia en concret.
He de reconèixer que, durant els últims anys d’emissió de la televisió valenciana, la programació que s’oferia no em creava cap tipus d’interès, encara que certament podríem salvar algunes propostes com les d’Albena Teatre −Maniàtics, Check In Hotel− i d’altres com Senyor Retor i l’Alqueria Blanca, que van tindre una certa repercussió i feien alguna mena de funció sociolingüística, ja que eren dels pocs espais televisius que s’oferien en la nostra llengua. Però no fou fins a eixos fatídics últims dies que vaig fer un seguiment quasi exhaustiu de Canal 9, potser com mai no n’havia fet. Era impressionant veure com, finalment, encara que massa tard en molts casos, els treballadors d’aquest ens es rebel·laven i tractaven de reivindicar aquest mitjà, necessari per moltes raons. Els valencians perdíem amb el tancament de la televisió valenciana molts drets i necessitats, però encara hui no podem albirar com de greu ha sigut, i no ho farem fins que no vegem les mancances lingüístiques de les generacions de joves que a hores d’ara creixen sense una televisió que els mostre la seua llengua.
Vídeo: Canal Canyot.
Sempre recordaré la nit d’abans o, millor dit, la matinada del 29. Sense dubtes, aquell dia va ser el més intens de tots els que el van precedir i me’l vaig passar apegada a la pantalla fins vora les quatre del matí, seguint amb certa tensió el que podria ser el final de la televisió valenciana. Recorde veure cares conegudes d’entre la gent que va accedir aquella nit a les instal·lacions de Burjassot i recorde també com, per primera vegada, es va donar veu a associacions que Canal 9 havia estat obviant, com per exemple l’Associació de Víctimes de l’Accident de Metro de 3 Juliol. Vaig continuar amb la mirada fixa a la pantalla de la televisió fins que la son va poder amb mi.
Quan em vaig despertar, el primer que vaig pensar va ser si ja haurien tancat Canal 9, però encara hi havia molta gent aplegada a les instal·lacions de RTVV i continuaven emetent. Com que semblava que la cosa estava prou estàtica, vaig començar a preparar la classe que havia d’impartir a la una del migdia als docents del col·legi d’Alfarrasí de la Vall d’Albaida, però no podia deixar de fer ullades a la televisió. Finalment, a les 12.19h, la pantalla es va fondre a negre. En un moment vaig haver d’assumir i reconèixer el que tot just acabava de passar i, alhora, començar a recollir el material per anar a fer la classe que m’havia estat preparant.
Com no podia ser d’una altra manera, en començar la sessió, tot i que la matèria no estava relacionada amb el tema, el tancament de Canal 9 va sorgir de forma espontània. Els mestres d’aquella escola d’un dels molts municipis valencians que s’havien quedat sense una televisió en la seua llengua feien teràpia i especulaven sobre què passaria ara. De sobte ens trobàrem preguntant-nos que de quantes coses no ens assabentaríem ara, on veurien els xiquets els dibuixos en valencià i un fum d’incerteses més.
Jo vaig nàixer el 1983, el mateix any que TV3, i pocs anys després, el 1989, va arribar Canal 9. He crescut amb Son Goku a TV3, amb Shin Chan o Doraemon, que s’emetien en ambdues cadenes, i he pogut apreciar les diferències dialectals de la meua llengua gràcies a poder triar entre dos canals amb una important oferta de programació en català. Ara, però, no sabem què passarà amb el jovent, que ja no pot triar què veure en la seua televisió, sinó que ha de recórrer a l’única opció que els pot oferir contingut en la seua llengua: el “beneït” Internet.
Aquesta xarxa de xarxes és la que m’ha permès mantindre una mínima connexió amb els mitjans audiovisuals en català, però quan veig els seus continguts no deixe de pensar en les mancances que tenim els valencians ara mateix, mancances com no poder escoltar històries del País Valencià contades per gent del País Valencià i amb els accents del País Valencià.
