Xavier Pérez / València.
Hui, 29 de novembre, es compleixen tres anys de l’atemptat més greu que ha fet el PP contra la identitat valenciana, la llengua i els mitjans de comunicació: el tancament de RTVV que va deixar el País Valencià sense un mitjà vertebrador i amb 1.600 treballadors en el carrer.
La Veu del País Valencià ha demanat l’opinió dels síndics del Botànic en les Corts sobre el passat, el present i el futur de la nova RTVV. Concretament, hem fet tres preguntes clau al síndic de Podem Antonio Montiel.
-Quines conseqüències ha tingut per al País Valencià el tancament de RTVV i l’absència de mitjans de comunicació en valencià durant tres anys?
Crec que hi ha hagut tres conseqüències directes molt evidents. Primer, una pèrdua econòmica brutal que ha afectat empreses del sector audiovisual, la indústria cultural i els professionals vinculats a tots dos sectors, que han arribat al límit de la pràctica desaparició.
En segon lloc, una sensible reculada en termes de normalització de l’ús de la llengua valenciana i d’identitat cultural. I, per últim, un debilitament del dret a la informació de les valencianes i valencians, que s’han vist privats d’un mitjà independent i de servei públic que ampliara l’espectre de pluralitat necessari per a completar una oferta informativa raquítica
– Quan espera que s’obriga la nova RTVV i com li agradaria que fora?
Pense que, una vegada realitzat el treball parlamentari d’elaborar i aprovar les lleis que fan possible la recuperació del servei, el moment de l’obertura i engegada de les emissions ha de ser determinat pels professionals i tècnics dels quals ha de dotar-se la corporació i l’empresa instrumental.
Entenc que és fonamental seleccionar primer el millor candidat a director o directora i que aquest ha de presentar el seu disseny de graella, model d’empresa i calendari de progressiva posada en funcionament. Crec que aquests temps han de determinar-los els tècnics i els professionals i no polítics. Es necessita un període de disseny i de llançament de la nova cadena acompanyat d’una oferta d’informatius, però també de productes d’entreteniment i culturals de qualitat i aquests tenen temps de producció i no és precisament breu.
M’agradaria una televisió plural, de proximitat, connectada amb els valencians i valencianes del segle XXI, adaptada a les noves demandes socioculturals, gelosa de la informació objectiva i veraç, respectuosa amb la diversitat. Radicalment desgovernamentalitzada i competitiva en termes tecnològics i de continguts, especialment receptiva als hàbits de consum audiovisual actuals i als canvis que ja s’albiren. Una televisió desinhibida, crítica amb el poder i amb els tòpics que sempre han llastrat tant el poble valencià i que ens retorne una mica d’orgull patri, però des d’una visió més cosmopolita.
-Quines conseqüències pot tindre el judici de l’ERO? Creu que s’hauria de negociar amb els treballadors?
Des de Podem sempre hem defensat l’obertura d’una Mesa entre l’Administració i els extraballadors de RTVV, directes perjudicats per una decisió arbitrària i mesquina. Pensem que hi ha hagut problemes de comunicació que han encoratjat la incertesa de les treballadores i treballadors durant aquests tres llargs i durs anys i que han creat un malestar addicional i gratuït. No entenem tampoc com es poden mantenir encara quasi 700 pleits vius per qüestions tan elementals com categories professionals o diferències de càlcul d’indemnitzacions que haurien d’haver sigut resoltes mitjançant la negociació.
Encara és possible restaurar el diàleg que ha faltat. No obstant açò, el resultat de la demanda sobre la qual es pronunciarà l’Audiència Nacional el pròxim 11 de gener no hauria de tenir conseqüències directes en el procés de posada en funcionament de la nova RTVV a l’empara de la nova llei. Els seus efectes seran per a l’ens i l’empresa anterior que es troba en vies de liquidació, la qual cosa no impedeix que es puga esgotar abans la via del diàleg.
