L’any 2010 s’iniciava una nova era en els ensenyaments superiors de música del País Valencià. Després de dècades on els ensenyaments superiors residien en un vell edifici del camí de Vera, dins del terme de la Universitat Politècnica de València, però fora de la seua jurisprudència, els catedràtics i els seus alumnes es traslladaven a una nova construcció. Finalment, les reclamacions d’unes noves instal·lacions eren escoltades i, així, un govern valencià comandat per Francisco Camps de majories absolutes, oferia un nou emplaçament per al Conservatori superior de música Joaquín Rodrigo de València. Era al c. de Ricardo Muñoz Suay, amb 9.664 m² d’edifici blanc, amb els tres pals per a banderes, pàrquing, diverses plantes amb aules, saló de concerts —una demanda reiterada—, i aularis en l’entresòl.
El projecte començava el 2004 i acaba el 2009. Construït per l’arquitecte valencià Ignacio Belenguer Zamit i el seu equip tècnic. Si atenem el catàleg de construccions amb què compta el despatx d’arquitectura, l’obra estava a càrrec d’un despatx especialitzat en construccions d’edificis públics. Però, tot i l’experiència dels arquitectes, el “centre, inaugurat el 2010, ha patit inundacions amb menor o major quantitat d’aigua” explica l’assemblea d’alumnes del centre a través d’un comunicat. És més, “dos mesos després de donar-nos les claus ja hi havia goteres” ens apunta un membre de l’equip directiu del conservatori consultat per La Veu. Una de les inundacions més greus va succeir el passat 28 de novembre, “després d’haver tingut altra inundació en setembre”, coincidint amb la forta tromba d’aigua caiguda sobre la ciutat de València, com explicaven els docents a través de les xarxes i tal com confirmaren a aquest diari els mateixos docents.
Per als alumnes, aquesta inundació no és casual ni és a causa d’un fenomen puntual, sinó que “plou sobre mullat”. El centre, afirmen tant alumnes com el claustre, “té un problema estructural” i les solucions “recauen sobre l’estructura de l’edifici”.
Correu del CSM de València informant sobre la suspensió de les classes.
“Els aularis de l’entresòl estan més baixos que el sistema de clavegueram” i, per tant, l’aigua acumulada entrava a les aules on hi ha instruments, moquetes, etc., “i tot just feia dos setmanes que acabàvem de pintar les parets”, afegeix un docent. Dimarts se suspenien les classes, segons va informar el centre. “Davant d’aquesta situació, ens hem vist afectats 700 alumnes, totes les aules del soterrani on s’imparteixen totes les assignatures teòriques, el fossar d’orquestra, el magatzem de pianos i el d’instruments de percussió i les taquilles de l’alumnat. El fossar de l’orquestra va arribar a 2 metres d’aigua el passat dilluns”, expliquen els alumnes que, hui dijous, s’han reunit en assemblea amb el suport de l’equip directiu i del claustre.
Sense anar més lluny, dissabte acudia el conseller Marzà al saló d’actes del conservatori on se celebrava una trobada al voltant dels deures “i, amb les quatre gotes que van caure, van aparèixer les goteres i haguérem de posar un poal dissimuladament per recollir l’aigua”, ens expliquen. Aleshores ja “li plantejàrem al conseller i al director general els problemes estructurals que té l’edifici des del primer dia”, afirma el docent.
Sostre de les aules del CSMV.
Aula de percussió del CSMCV.
Des del 2010, els diferents equips directius han enviat informes a la Conselleria advertint de les deficiències, “però les solucions han estat posar pedaços, perquè el problema és major”. No obstant això, l’equip directiu ens confirma que dilluns 29 van rebre també la visita del director de l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana (ISEACV), “qui s’interessà amplament pel problema”. Però, “cal una solució definitiva”, reclamen els alumnes.
La Conselleria és conscient del problema, com així ha manifestat en ser preguntada per aquest diari; un problema que es remunta al dia que Font de Mora descobrí la placa inaugural. No obstant això, els alumnes es concentraran divendres davant de la Conselleria d’Educació per a “reivindicar la urgència d’una solució”, lliurar un escrit per part dels alumnes i un altre dels professors que els acompanyaran on es recull el parer del claustre.
>
