Diari La Veu del País Valencià
Vicent Usó és nomenat Socarrat Major de 2017

RedactaVeu / Vila-real

L’assemblea de l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real, celebrada el 18 de novembre de 2016, va aprovar per unanimitat l’adjudicació del premi Socarrat Major 2017 a Vicent Usó i Mezquita, per la seua aportació a la literatura en català; un treball permanent de lluita a favor de la llengua, la cultura i de funció divulgadora de l’escriptura, com a formador i, també com a animador incansable de grups de lectura, tal i com explica l’entitat a través d’un comunicat.

Prendre la decisió del premi és per als membres de Socarrats un dels moments especials, així com els actes que s’hi dediquen, ja que compten amb l’acceptació social, pel prestigi dels premiats i per la trajectòria consolidada del guardó.

L’acte de lliurament del premi tindrà lloc la nit de l’11 de febrer, encara que s’informarà als socis i al públic en general, sobre el sopar, el programa i els actes que se celebraran en homenatge al premiat, els dies previs al lliurament.

Històric de premiats

Les personalitats i institucions que han rebut el premi en edicions anteriors tenen en comú el treball constant a favor de la llengua i la cultura del País Valencià. Noms com ara: Vicent Pitarch, Enric Valor, la Universitat Jaume I, Isabel-Clara Simó, Xarxa Teatre, Raimon, Maria del Mar Bonet, Jaume Cabré, Joan Francesc Mira o Vicent Pascual, entre altres.

Socarrat 2017

Vicent Usó, nascut a Vila-real (la Plana Baixa) el 1963, és un escriptor conegut i molt guardonat. Des dels inicis amb l’obra La cançó de la terra estimada, ha publicat dotze narracions: La memòria del vent (que reuneix les dos primeres obres, les novel·les breus La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent), La mirada de Nicodemus, Tan oberta com sempre, Maig era un mes sense pluja, La taverna del Cau de la Lluna, L’herència del vent del sud, Crònica de la devastació, Les ales enceses, Els inconvenients de la felicitat, El músic del bulevard Rossini, La mà de ningú i la recent Les veus i la boira. A més, el podeu llegir regularment en el seu blog, El rastre de Clarisse.

La seua obra ha merescut premis com l’Andròmina dels Octubre o el Fiter i Rossell d’Andorra, entre d’altres, com també el reconeixement de la crítica i dels lectors. També ha sigut dos vegades finalista del premi Sant Jordi de novel·la.

Ha escrit guions per a teatre i televisió, i ha fet de periodista cultural, crític literari i columnista d’opinió. I, a més, forma part de les associacions d’escriptors AELC i El Pont Cooperativa de Lletres, del col·lectiu Unai Siset, i de l’Associació Cultural Socarrats.

Comparteix

Icona de pantalla completa