Un total 29 entitats valencianes i de la resta de l’Estat espanyol, veuen “innecessari” un pacte nacional de l’aigua, perquè segons subratllen “ja hi ha un ‘pacte’ acordat per tots els europeus, que és la Directiva Marc de l’Aigua, els principis de la qual s’assenten en la sostenibilitat i la protecció dels ecosistemes aquàtics com a garantia futura dels recursos hídrics”, informa el col·lectiu Xúquer Viu.
Els signants asseguren que l’objectiu del pacte “és reprendre la política de transvasaments com el de l’Ebre i promoure’n nous des del Tajo, el Duero o el Guadiana”. També apunten que els arguments esgrimits per la defensa d’aquest pacte per part dels promotors “són una aposta per polèmics embassaments i transvasaments”, que s’allunyen de les prioritats europees i de la realitat del canvi climàtic, “tot això sota una suposada solidaritat i repartiment territorial de l’aigua”.
El passat 19 d’octubre es va aprovar en la Comissió d’Agricultura del Congrés una PNL presentada pel PP −amb els vots a favor del PP i Ciutadans i l’abstenció del PSOE−, davant la qual les organitzacions signatàries denuncien el “posicionament desfasat” dels membres d’aquesta comissió amb la política europea en matèria d’aigües i la “desencertada continuïtat d’una política hidràulica caduca, impossible de quadrar amb els principis de la sostenibilitat”.
Les entitats signatàries consideren una “irresponsabilitat institucional” el fet d’afirmar que el Govern haja complit amb els compromisos de planificació hidrològica acordats amb la Unió Europea en matèria d’aigües. De fet, aquestes organitzacions van presentar desenes d’al·legacions als plans hidrològics aprovats i han denunciat l’Estat espanyol davant les institucions europees per repetides vulneracions de les directives comunitàries en matèria d’aigües.
La Comissió Europea manté oberta una recerca per les deficiències detectades en els plans aprovats en el primer cicle de planificació hidrològica i alhora investiga l’efecte de la modificació de les regles bàsiques de funcionament del Transvasament Tajo-Segura sobre els espais de la Xarxa Natura 2000 de la conca del Tajo i l’afecció al parc Nacional de les Taules de Daimiel i de Doñana per la sobreexplotació de les aigües de les quals depenen.
En paral·lel, el Comitè de Peticions del Parlament Europeu ha aprovat aquest mateix any un informe on mostrava les seues preocupacions sobre la planificació hidrològica espanyola –i en concret, de les conques del Tajo i de l’Ebre− i sol·licitava a la Comissió Europea que rebutjara el segon cicle dels plans hidrològics de conca presentats pel Govern espanyol. A açò s’afegeix la situació de màxima urgència que viuen alguns dels aiguamolls més importants del territori “per una política hidrològica insostenible”, com és el cas de les Taules de Daimiel, Doñana, el Delta de l’Ebre, els espais protegits de la conca del Tajo, l’Albufera o el Mar Menor.
Les organitzacions han mostrat la seua “sorpresa” en verificar que el “famós” pacte nacional de l’aigua “va dirigit a crear un gestor nacional de l’aigua que permeta fer amb l’aigua el mateix que avui fem amb l’energia, i a assegurar l’atenció de les demandes en les conques deficitàries del país”. També recorden la primera consideració de la Directiva Marc de l’aigua: “L’aigua no és un bé comercial com els altres, sinó un patrimoni que cal protegir, defensar i tractar com a tal”.
Per a les organitzacions signatàries els arguments de “desequilibri hidràulic-territorial” i de “conques deficitàries” parteixen d’un enfocament “caduc, completament allunyat del coneixement científic i de la normativa europea” i que són arguments “en contra de la realitat ecològica, climàtica i socioeconòmica del territori”.
Les 29 entitats signatàries (entre les quals figuren Acció Ecologista-Agrò, Ecologistes en Acció, Xúquer Viu, SEO/BirdLife, AEMS – Rius amb Vida i WWF) recorden a totes les formacions polítiques amb representació parlamentària les prioritats per una nova gestió de l’aigua a l’Estat espanyol, “basada en l’ús sostenible, la conservació dels nostres ecosistemes aquàtics i un maneig de la demanda adaptada al canvi climàtic”, tal com proposen en el document de Prioritats per a una Nova Cultura de l’Aigua que les organitzacions de la societat civil van presentar davant l’inici de l’actual legislatura.
