La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha declarat Bé de Rellevància Local Immaterial la tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec al País Valencià. Aquesta singular tècnica constructiva forma part dels coneixements i les activitats tradicionals del territori valencià i sorgeix d’una economia de subsistència lligada a altres activitats agrícoles i ramaderes que exemplifica l’aprofitament dels recursos de l’entorn.
Les construccions en pedra en sec estan molt esteses al territori valencià, principalment a les Comarques del Nord, en aquelles construccions tradicionals en el camp, com bancals que serveixen per a delimitar parcel·les agrícoles, cledes i refugis ramaders, agrícoles i miners.
La pedra en sec és una tècnica constructiva individual que utilitza pedra d’una mida reduïda, tal com es troba al seu entorn i tallada lleugerament per a encaixar-la. Utilitza poques ferramentes, algunes per a l’extracció, transport i treball de la pedra, ja que la tècnica i l’habilitat de l’home és el seu principal component.
El resultat d’utilitzar aquesta tècnica és una realitat de construccions extremadament útils i senzilla, econòmiques, integrades al paisatge i amb predomini de dimensions i volums modests. Aquestes construccions es troben principalment a comarques del Nord, on existeixen milers de casetes de pedra en sec per tot el territori. Més concretament, a les comarques nord com Vinaròs-Sant Jordi al Baix Maestrat, Tírig-Catí-Albocàsser a l’Alt Maestrat i Vilafranca-Castellfort als Ports.
Molts municipis tenen als seus termes elements d’aquesta arquitectura de la pedra en sec, destacant el terme de Vilafranca amb un paisatge construït en pedra en sec molt destacable, a més de comptar amb un museu i rutes dedicades a aquesta tècnica.
