La finca ‘El Poblet’, o com es coneix militarment, “Posición Yuste” va ser durant deu dies la seu del govern de la II República espanyola (del 25 de febrer al 6 de març de 1939), aleshores presidida per Juan Negrín. Està ubicada al terme de Petrer (Vinalopó Mitjà), des d’on Negrín va presidir els dos últims consells de ministres. Des d’allà s’assabentaren de la revolta de la flota de Cartagena i del colp d’estat de Segismundo Casado contra la República espanyola. Amb el final de la guerra, i el reconeixement per part de França i Gran Bretanya del govern de Burgos que feia cabdill Francisco Franco, des de l’aeròdrom del Fondó de Monòver, Juan Negrín amb diversos ministres i altres càrrecs militars del govern republicà, es varen exiliar.
L’any 2014, el Consell Valencià de Cultura (CVC) va elaborar i aprovar un informe que “sol·licitava a la Generalitat la declaració de BIC” d’aquest paratge forestal i les seues edificacions. Una declaració que “encara no s’ha pogut dur a terme” han apuntat des de Compromís. Així doncs, el mateix informe del CVC ressaltava “l’evident càrrega històrica del lloc i els seus edificis, el seu indiscutible valor patrimonial” i apel·lava a la “defensa, protecció, rehabilitació i consolidació, amb el propòsit d’evitar el seu possible deteriorament físic i oblit”. Fins i tot s’apuntava en 2014 que la “conservació” d’aquest espai “podria estar en perill”. A més a més, el CVC qualificava com a positiu i animava a “intentar de nou una aproximació destinada a conèixer els punts de vista de la propietat de la finca, les raons de la seua actitud davant dels intents de visita i els seus legítims projectes de futur sobre el bé en qüestió. Com també en tindria continuar explicant, tant a la propietat com a l’opinió pública, amb claredat i prou detalls, el projecte cultural commemoratiu que, des de la unanimitat aconseguida, pretenen les administracions”.
La finca ha passat per diversos propietaris, fins que Plácido Gras Boix la recuperà, el qual, junt amb la seua germana, continuen sent-ne els propietaris, com així recull l’Informe del CVC. “Segons les informacions municipals, tenen respectivament 97 i 95 anys d’edat, no tenen fills ni nebots carnals”, és a dir, que ara per ara, en tenen 99 i 97 respectivament. La finca però, ha tingut intents de compra, com “en el 1997”, quan el “govern belga volgué convertir-la en la residència del dictador congolès Mobutu Sese Seko” recull el CVC.
Però malgrat l’afirmació de l’Informe del CVC, segons ha pogut saber aquest diari, la finca El Poblet “sí que té un hereu”, el nebot de Plácido Gras, com confirma el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Petrer.
Intents de declarar-lo BIC
L’informe ressalta les “nombroses actuacions administratives” que s’han dut a terme fins aleshores. Així doncs, Gaspar Llamazares (IU) va demanar (el 20 gener de 2011) al govern espanyol que “s’estudiara la seua compra” i rebé per resposta (el 14 de febrer de 2011) que “no era necessària”, sinó que per a “protegir-la” era suficient que es “declarara BIC”. Així es va fer en juny de 2011, amb una moció per sol·licitar la seua declaració com a BIC que, la Generalitat governada encara per Francisco Camps, va solucionar adduint que al País Valencià “hi ha nombrosos immobles relacionats amb esdeveniments històrics produïts durant la guerra civil espanyola” i que la solució era declarar-ho “Bé de Rellevància Local”, però amb tot, “s’estudiarà amb atenció la sol·licitud”. El 27 de març de 2012, el Consell d’Alberto Fabra (Camps havia dimitit en juliol de 2011) debaté la Proposició No de Llei per declarar BIC El Poblet, hi va donar suport i va instar per a “quan les circumstàncies econòmiques ho permeten” crear un protocol de conservació i potenciació com a espai museístic entre la Conselleria, el Ministeri i l’Ajuntament. Però trobem novament que el 8 de maig de 2014, ara des de la Diputació d’Alacant, es torna a sol·licitar a la Generalitat que es declare BIC. La realitat és que malgrat tots aquests intents “hi ha hagut una paralització”, apunta Compromís.
Marxa organitzada per EUPV-Petrer per demanar la declaració de BIC per a la finca ‘El Poblet’.
Tanmateix, Fernando Portillo apunta que l’Ajuntament de Petrer, fins a l’actualitat, “no havia encetat cap tràmit per declarar-lo Bé de Rellevància Local”, i pel que fa a la declaració de BIC, indica que els intents però, “eren per declarar el BIC de manera general i no com un lloc històric”. És per això que sense informes tècnics el BIC no pot eixir endavant.
No obstant això, davant d’aquesta “paralització per part del propietari, que és un senyor d’avançada edat”, la diputada de Compromís Cristina Rodríguez ha elevat la petició d’implicació en la compra pública al Ministeri de Cultura espanyol”. Segons Rodríguez, “en l’esperit de la proposta està també la posada en valor d’un lloc d’alt valor històric que pot afegir també valor turístic i etnogràfic a una comarca d’interior com és el Vinalopó Mitjà”. Així doncs, la diputada eldenca ha presentat una Proposició No de Llei en les Corts per a instar la compra de la finca d’El Poblet a Petrer i que passe a ser un espai inclòs dins del catàleg de llocs i itineraris de la Memòria Democràtica del País Valencià, amb un règim general de protecció i conservació tal com preveu l’avantprojecte de la Llei autonòmica de Memòria Democràtica i per la Convivència.
La iniciativa de Rodríguez “està en línia amb la posició del mateix Ajuntament de Petrer o la del Consell Valencià de Cultura”, perquè puga convertir-se en un parc públic mancomunat, un parc de propietat pública o un lloc i jardí històric singular.
Ara mateix, el tràmit per declarar la finca BIC “està en procediment des de juny, amb l’informe favorable de Patrimoni i pendent de l’informe d’impacte ambiental que és competència de la Conselleria de Medi Ambient” afirma Fernando Portillo, qui calcula que “cap a març hauria d’estar, però això dóna protecció a tota la finca”. A més, apunta el regidor, “amb el BIC no tindrà protecció com a lloc històric, sinó que això s’aconseguirà pels fets històric que passaren”, és a dir, que hem d’esperar la Llei autonòmica de Memòria Democràtica i per la Convivència, que “estarà enllestida durant el primer semestre de 2017” afirma Portillo, perquè El Poblet tinga la protecció que es reclama.
El propietari “no facilita l’accés”
L’actual Conselleria de Cultura “ha intentat en diferents ocasions visitar l’interior de la finca per a valorar tècnicament la proposta de declaració com a BIC i poder establir unes mesures de protecció”, però actualment “no s’ha pogut aconseguir aquest objectiu”, expliquen fonts de Compromís a aquest diari. En aquest sentit, addueixen que “no podem oblidar que la finca és una propietat privada, amb uns legítims drets, i que el propietari no ha considerat oportú facilitar l’accés als tècnics de la Generalitat per a valorar l’immoble i el jardí que el circumscriu”, es lamenten.
Un dels darrers intents d’accedir-hi tingué lloc el passat 19 de maig de 2016, quan es realitzà una inspecció ocular als accessos de la finca. Fins a El Poblet van acudir el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Peter, l’arquitecte municipal i el tècnic de patrimoni de Cultura, i per part de la Conselleria, l’arquitecte inspector de patrimoni artístic dels Serveis Territorials d’Alacant. “L’objectiu era recaptar informació de les característiques que reuneix la finca, en particular la seua arquitectura, més enllà del fet històric que està relacionat amb haver sigut seu del govern de la Segona República durant els últims dies de la Guerra Civil” explica Compromís, però “l’accés a l’interior de la finca i les seues dependències no va ser possible”. De la mateixa manera, recorden que “anys arrere ja s’havia sol·licitat al titular de la propietat que permetera l’accés a l’interior de la finca, amb la pretensió de conèixer les seues característiques arquitectòniques”, però es lamenten que “la sol·licitud no va ser atesa” tot i que “es va instar l’ajuntament perquè intercedirà, per tal de fer possible la inspecció, i tampoc van tenir fruits les seues accions”.
Finca ‘El Poblet’ a Petrer (el Vinalopó Mitjà), imatge de Google Earth.
Per a ser declarada BIC calen informes tècnics, entrar dins i fer comprovacions. “S’ha intentat, però els propietaris no han assistit” diu Portillo. Els propietaris, però “no viuen dins, sinó que tenen un empleat que fa tasques de conservació” de la finca “que no té autoritat per a autoritzar l’accés”. Actualment, aquest home de quasi un segle de vida viu a Alacant i tots els contactes amb l’administració “s’han fet a través del seu advocat”, però, a parer del regidor, “no tenen intenció que es declare BIC i tractaran de posar totes les traves possibles perquè no es facen els informes”. Per aquest motiu, cobra més força la proposta del tècnic en patrimoni Santiago Varela, “qui indicà que es podia fer BIC com a lloc històric, de manera que no cal fer informes”, és a dir, no cal accedir, per a la qual cosa “caldria també una autorització judicial que allargaria el procés més de dos anys”, diu el regidor. La finca es pot protegir “per les coses que succeïren dins”, que sembla que siga el camí “que ha triat la Conselleria”.
L’últim intent d’entrar-hi
En maig, tanmateix, l’expedició s’hi va poder aproximar, aprofitant el camí que discorre per l’interior, allunyat de l’antiga carretera general, i així poder fer fotografies aèries des dels cims de les proximitats de manera que “han permès fer, ‘grosso modo’, una idea de les generalitats”, com ara bé, “l’extensió superficial, la pinada que ocupa una part considerable del total de la finca, així com la gran alçada i frondositat notable d’aquests arbres”.
Pel que fa a les construccions, que daten de diferents èpoques, es concreten en tres elements. La casa principal, una secundària de caràcter agrícola i els magatzems destinats també als obrers agrícoles o bé a emmagatzemar les collites, però “desconeixem la seua formalització, condicions espacials de l’interior i l’estat de conservació, com també davant la casa principal existeix un jardí de tipus francès, els components del qual desconeixem”.
Finca ‘El Poblet’ a Petrer (el Vinalopó Mitjà) Foto: Leoncio Gazulla.
El fet de no poder accedir dins fa que, actualment, “desconeguem els components interiors” i per tant, “no siga possible realitzar un informe tècnic adequat pel que fa a l’arquitectura”. No obstant això, la conselleria continua treballant per a intentar un acostament amb els punts de vista de la propietat de la finca i fent les gestions oportunes, amb la col•laboració de la corporació municipal, per a dotar aquest espai de la protecció patrimonial que li correspon.
Els propietaris “no volen que es declare BIC per no veure’s en l’obligació d’obrir un o dos dies al mes” afirma el regidor de Cultura de Petrer, qui creu que també hi ha una qüestió “sentimental” que mou el senyor Plácido Gras, a través de l’advocat de la família (que és qui es comunica amb l’administració) a oposar-s’hi. En aquest sentit, segons el regidor, “sembla que al seu pare li van embargar la finca durant la Republica i ell la recuperà”. Tanmateix, apunta que “els últims anys ha canviat el to, ja que sembla que ells estan per la labor que si li ho compren, ho vendrien”.
Una possible solució
Des de l’ajuntament “no s’han fet càlculs exactes” al voltant del valor de la finca, però “aproximadament costaria 4 milions d’euros, almenys això és el que diu l’entorn de la família”, explica Portillo, qui afegeix que no només són eixos 4 milions, sinó que a la xifra cal afegir altres despeses posteriors com és l’IBI, el manteniment, etc., “són molts diners” per a un consistori. Per això, advoca per una comunió entre administració local, autonòmica i estatal.
Mentre que per la seua banda, l’Ajuntament està realitzant els informes tècnics pertinents per a elevar la categoria de protecció de la finca dins del Pla General d’Ordenació Urbana, passant a Bé de Rellevància Local, una declaració que “estarà en 2017”, apunta el regidor de Petrer, ja que en data 15 de juny de 2016 la Direcció General de Cultura i Patrimoni comunicà a l’ajuntament que s’avalava tècnicament la proposta de BRL amb la categoria de Lloc Històric d’Interès Local.
Foto: Leoncio Gazulla.
Igualment, l’avantprojecte de la llei de la Memòria Democràtica reflecteix un catàleg de llocs i itineraris de la Memòria Democràtica del País Valencià, amb un règim general de protecció i conservació. La integració d’aquestes figures ha d’estudiar-se amb les contemplades en la LPPV, per tant, “s’està obrint un nou marc amb els BIC i BRL relacionats amb la Memòria Democràtica”, conclouen des de Compromís.
