“És emocionant poder celebrar 50 anys d’escenaris. Serà un any bonic i amb molt de moviment per celebrar que hem arribat fins aquí”. El 2017 farà mig segle del debut musical de Maria del Mar Bonet i l’artista emmarcarà la fita amb multitud de recitals de petit format i la publicació del seu 32è disc, Ultramar, nascut de l’amistat travada amb músics cubans. Bonet assegura a l’ACN que sense l’estímul, la confiança i l’impuls del seu pas per Els Setze Jutges hui no comptaria amb 50 anys en actiu, però tampoc sense una “entrega vocacional” a la música ni la capacitat de “realimentar-se”.
L’artista mallorquina s’ha nodrit de les més diverses expressions musicals mediterrànies fent camí “a contracorrent” i, encara hui, s’hi troba “absolutament enlluernada” per aquest bressol cultural.
La celebració dels 50 anys de carrera de Maria del Mar Bonet ha començat amb un recital als Lluïsos d’Horta (Barcelona), aquest passat dimecres, una declaració d’intencions de com ha dissenyat la cantant aquesta commemoració. “No vull fer un Sant Jordi”, comenta recordant aquell gran concert amb què l’any 1997 va celebrar 30 anys als escenaris. “Vull celebrar-ho en petit format i tot l’any”, confirma.
Vídeo: Pau Cortina (ACN).
També està lluny de ser un epíleg musical, ni tan sols un punt i a part. Bonet publicarà el 2017 un nou disc –el 32è, anomenat Ultramar- i no pensa de retirar-se. “Vull que la meva veu pugui anar ben enllà, els anys que sigui. Mentre hi hagi discos per fer, cançons per cantar i força energia, que de moment la tinc, aprofitem-ho”, declara.
El nou disc és, també, una prova que l’artista no es cansa de “dialogar” amb músiques diverses, en aquest cas lluny del Mediterrani. Ultramar s’ha gestat els darrers quatre anys a partir d’una nova amistat amb músics cubans, que va conèixer quan va rebre, l’any 2011, a L’Havana, el Premi Internacional de la fira Cubadisco. El disc, enregistrat a l’illa, és fruit –de nou– del “diàleg musical” que Bonet va voler travar més enllà de la visita per recollir el guardó. I potser no serà el darrer, insinua la cantant: “Suposo que no s’acabarà aquí, podem fer més coses”.
Però, si l’artista s’ha prodigat en un diàleg, aquest és el que ha establert al llarg de la seua carrera amb les músiques mediterrànies. I no ha estat fortuït, subratlla. “Des del principi vaig voler que la meva música fos representativa d’on jo sóc i, per a mi, la Mediterrània és un mar amb una tradició cultural de segles a la qual no puc ni vull renunciar”. Encara hui, Bonet es declara “absolutament enlluernada” per aquest entorn cultural i comprova que, com més expressions coneix, “més l’enlluerna”.
Maria del Mar Bonet. Foto: Pau Cortina (ACN).
“No és fàcil trobar aquí música de Grècia o d’Itàlia i ja no parlo de l’altra riba mediterrània, del món àrab, Egipte o Turquia”, lamenta algú que s’ha dedicat a establir ponts culturals entre aquests indrets i casa seua. I etziba: “No només no coneixem la seva música, tampoc no coneixem el seu teatre, pintura o cinema. No coneixem res pràcticament, a aquests països anem a buscar catifes!”.
“Caminar vocacional”
Maria del Mar Bonet pot fer gala d’una longevitat artística bastant infreqüent. La primera pedra, una família oberta i receptiva que va deixar que la filla provés sort amb l’artesania i la música. També, la confiança i “empenta” que li van procurar, poc després, Els Setze Jutges, recorda.
La resta ho ha fet la seua vocació. “En una vocació t’hi entregues del tot i el meu caminar fins aquí ha estat sempre vocacional”, sosté la cantant. Amb tot, cinc dècades dedicades a la música difícilment s’explicarien sense una gran capacitat de “realimentació”, idea que Bonet contraposa al tòpic de la “reinvenció”.
“Han dinamitat tot el que han pogut”
Maria del Mar Bonet tampoc té reserves per expressar opinions polítiques. I de la mateixa manera que ha practicat i predicat els diàlegs interculturals arreu del mediterrani i més enllà, no està contenta amb la relació que Catalunya ha mantingut amb els altres territoris de parla catalana, com ara la seua Mallorca o el País Valencià.
Maria del Mar Bonet.
“Sempre he tingut la sensació que Catalunya no ha dialogat prou”, ni amb uns ni amb altres, afirma al respecte. Bonet lamenta que no hi haja hagut una “germanor més intensa” en el terreny de la llengua, la cultura i, fins i tot, el comercial, apunta. “De tot allò que ens uneix però que, si no utilitzem els camins de proximitat que tenim, no ens unirem mai”.
A més, té la sensació que un vincle més fort entre aquests territoris hauria estat pertinent i “important” particularment en el moment actual. La cantant mallorquina es refereix als “danys” que l’etapa de govern del PP a les illes ha provocat , diu, a la llengua i a la cultura locals. “Han dinamitat tot el que han pogut. Aquesta gent no té en compte la cultura ni l’ànima d’un poble, continuen amb la labor franquista del ‘Divide y vencerás’. És com si fossin parents propers de Franco”, etziba.
Segons analitza Bonet, aquest és un dels factors que ha fet que Catalunya haja arribat a intentar que això “s’acabi amb una separació”. Separació que ajudaria, afegeix, “a fer que, des de Madrid, ens mirin d’una manera més respectuosa”.
