El PP havia muntat al voltant del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat, la Fundació Jaume II el Just que s’encarregava de potenciar, divulgar i recuperar el patrimoni artístic i històric valencià, i més particularment el cenobi vallenc. Els gestors de la fundació acabaren imputats en el cas Imelsa, i l’Institut Valencià de Finances, com a prestamista en l’any 2008 de la fundació, acabà amb un deute entre els 12 i els 16 milions d’euros a compte de la Generalitat.
Davant això, l’actual conselleria ha tractat de posar ordre i transparència a tot el que envolta la fundació i el Monestir, i a finals de setembre de 2016, el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, anuncià des de Tavernes de la Valldigna que la fundació es liquidaria, mentre que paral·lelament el procés judicial seguiria el seu camí amb els imputats. Igualment, Girona argumentà que el deute i el compte negatiu de la fundació, que havia palesat el Síndic de comptes, havia estat conseqüència de la “mala gestió del PP”, produint un deute que ha d’assumir l’administració valenciana.
Aquest divendres, el secretari autonòmic de Cultura s’ha reunit a la conselleria de l’avinguda de Campanar amb els alcaldes de les quatre poblacions que formen la Mancomunitat de la Valldigna per transmetre la situació que envolta el cenobi cistercenc. Així doncs, segons ha pogut saber aquest diari, la Conselleria ha agafat les regnes per endreçar el rumb sobre el monestir cistercenc de la Valldigna perquè continue la seua activitat. Mentre que, per altra banda, la liquidació de la Fundació Jaume II el Just es troba avançada, però, tot i que l’administració voldria liquidar-la el més aviat possible, han puntualitzat des de la Conselleria, els tràmits faran que s’allargue la seua liquidació total, ja que cal que els altres patrons vulguen, han afegit.
No obstant això, des de Cultura han demanat als consistoris vallencs que es coordinen per a proposar i realitzar activitats al voltant del monestir, organitzades des de la Mancomunitat de la Valldigna, qui les traslladarà a la conselleria, atenent al control de les despeses d’aquests. Una acció que ha significat “un pas endavant per posar en marxa la maquinària per tal de dotar de contingut el monestir”, han manifestat des de la mancomunitat.
Per altra banda, des de la Mancomunitat afirmen que encara no saben quin tipus de gestió faran, perquè han de mantindre reunions per donar forma a una programació. El funcionament del Monestir “seguirà”, puntualitzen, però “no serà una fundació, diguem-ne que la conselleria assumeix la gerència”. Per això, el secretari autonòmic ha transmès als alcaldes que proposen idees, que passen per portar el festival de corals o concerts de l’Orquestra de la Valldigna, en qualsevol cas, de moment, coses que no produïsquen una despesa gran “perquè no hi ha pressupost sobre això”.
La Mancomunitat ha posat en vàlua el monestir cistercenc, ja que “és el nostre buc insígnia”. “Si no fóra pel monestir, als pobles d’interior com els nostres, no entraria ningú”, per això manifesten el convenciment que al voltant del Monestir “tot continuarà igual” obrint i oferint visites guiades.
La penombra de la llum de les Imatges
La Llum de les Imatges va ser una altra de les fundacions que la Generalitat Valenciana del PP engegà (1998) per encarregar-se de la restauració, divulgació i promoció del patrimoni artístic i cultural valencià. Dins del seu patronat hi havia diputacions, ajuntaments, bisbats i l’arquebisbat, RTVV i empreses privades. La llei d’Acompanyament dels Pressuposts del 2014 va preveure la seua extinció, que es va fer efectiva el gener de 2015. Tot i que la idea del PP era introduir la Llum de les imatges dins de CulturArts, Maria José Català, aleshores consellera d’Educació i Cultura, assumia el tràngol d’anunciar la “manca de finançament” per seguir endavant amb l’activitat i l’ERO de 36 treballadors. A hores d’ara, quasi dos anys després de l’extinció, encara cueja la fundació, que es troba, segons ha pogut saber La Veu, pràcticament liquidada.
La fundació Pere Compte
La Fundació Pere Compte s’inscrivia dins del registre de Fundacions el 12 de març de 1999. Les seua “finalitat primordial és contribuir a la conservació, estudi i investigació, defensa, restauració i rehabilitació del patrimoni artístic, arquitectònic, arqueològic, etnològic, paisatgístic i mediambiental de les ciutats de València, Alacant i les seues respectives províncies”, segons consta en la seua web i en el DOGV (1999-05-03); naixia amb un pressupost de “16.000.000 de pessetes”, dels quals, la Generalitat posava un milió i un altre la Diputació de València. La resta del finançament prové d’empreses privades. El president d’honor recau en el president de la Generalitat, aleshores Eduardo Zaplana, mentre que la presidència de la Fundació recau en la Generalitat representat en el conseller/a de Cultura, mentre que els vocals serien la Diputació i la resta d’empresaris.
En aquest 2016, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports encara assignava 15.000 euros en matèria de “despeses de funcionament” de la Fundació i 90.000 euros en matèria d’ajuda a la recuperació de patrimoni històrica del País Valencià. Aquesta assignació de 2016 venia donada en els pressupostos de 2015 que encara tancà el PP. Ara per ara, la fundació compta amb dos patrons públics i quatre empreses com a patrons privats, però segons han confirmat fons de l’actual conselleria, aquesta se n’ha eixit del patronat.
