RedactaVeu / EP / Ibi.
El 28 de desembre es celebren els Sants Innocents, que en Ibi es tradueix en la particular batalla dels enfarinats, que ha tingut lloc aquest matí, on la farina ha sigut l’element protagonista, a més de les particulars robes que porten els enfarinats, la majoria de caràcter militar.
De bon matí s’ha escenificat el triomf d’un ‘nou govern local’, que ha hagut de batallar amb l”oposició’, que rebutja les noves ordenances municipals. A més, els ciutadans que no compleixen la nova normativa han de pagar multa o acaben en la presó improvisada que hi ha a la plaça de l’Església. En acabar la batalla els enfarinats s’han dedicat a cobrar un impost als comerços de la localitat, sol·licitant la voluntat que es destina a l’asil d’ancians de Sant Joaquim.
Enfarinats, ni Sants ni Innocents
La festa dels Enfarinats compleix el seu 35 aniversari des que es reimplantara en 1981, segons ha explicat a Europa Press Miquel Asensi, que és coautor del llibre Enfarinats, ni Sants ni Innocents juntament amb el seu germà Àngel. Ambdós periodistes han escrit aquesta publicació en valencià, castellà i anglès, amb la qual aprofundeixen en l’origen de la festa iberuda i recullen les diverses etapes d’aquesta festa de caràcter internacional.
Imatge: Facebook Àngel Asensi i Esteve.
“La seua innocentada és formar el govern i manar aquest dia”, ha indicat Miquel Asensi, que ha puntualitzat que “sempre ha de ser el dia 28 de desembre”. Asensi ha subratllat que els enfarinats se celebra en el marc de les Festes d’Hivern d’Ibi, que van arrancar el dia de Santa Llúcia, 13 de desembre, i acabaran el pròxim 5 de gener.
L’origen d’aquesta tradició es remunta al 1862, “encara que no hi ha res que puga establir una data concreta del seu naixement”. No obstant açò, els dos germans, “després de tres anys de recerca”, han pogut determinar que eixe any és “molt important” perquè s’arreplega en el llibre de bàndols “una referència a un grup que es deia Els Emmanantats, una al·lusió al que possiblement després van ser els Enfarinats. Eren dos actes, però les mateixes persones”.
Foto: Facebook Ajuntament d’Ibi.
“Pensem que en aquell 1862, els Enfarinats era una festa que es feia al carrer”, ha agregat i ha especificat que en l’origen eren els homes casats del poble, treballadors del camp, que en ple hivern no podien treballar “a causa de les grans nevades que es registraven” i que va fer que Ibi concentrara les festes a l’hivern, entre Santa Llúcia i Reis.
Amb eixe punt de partida, els germans Asensi han confirmat que els enfarinats es van celebrar ininterrompudament fins al 1936, quan la Guerra Civil la va paralitzar, i no es va recuperar fins al 1951, per un curt espai de temps, ja que en 1958 ja no es va tornar a celebrar.
“Després, possiblement perquè Ibi va passar de tenir un caràcter agrícola a tenir un caràcter industrial, la festa es va perdre i no es va recuperar fins al 1981”, ha comentat Miquel Asensi, que ha detallat que es tracta d’un grup de persones “sense un nombre limitat, encara que normalment són entre 10 i 15, i que per un dia a l’any consideren que és important canviar el govern del poble i donen un colp a primeres hores del matí i apliquen la nova justícia; són un grup molt jerarquitzat amb alcalde, fiscal i secretari”.
