Sixto Ferrero / València.
Des de 1999, la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV), formació constituïda per músics valencians encara en període de formació i seleccionats mitjançant unes proves d’accés, celebren tres trobades anuals (Pasqua, estiu i Nadal), en què sota la direcció del director valencià Manuel Galduf i la col·laboració d’instrumentistes de renom internacional, els joves músics gaudeixen de ‘master class’ i l’experiència orquestral dins d’un ambient de convivència musical.
La creació de la JOGV fou propiciada per la Llei valenciana de la música de 1998, a recer de l’aleshores anomenat Institut Valencià de la Música, actualment subdirecció de Música de l’Institut Valencià de Cultura (IVC). La seua naixença substituïa una formació anterior, la Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana (JORVAL, de 1991); “Des del mateix naixement del projecte, explica el director de l’IVC Abel Guarinos sobre la JOGV, ha estat un pas més d’institucionalització i de rigor del que significava la JORVAL, que dirigia aleshores Henrie Adams, la creació de la qual constatava l’interès de formar un conjunt de nivell professional i que potenciara la corda que, en aquell moment, tenia mancances al nostre territori”, apunta Guarinos.
La funció de la JOGV, tanmateix, no és només propiciar una formació orquestral als intèrprets valencians, sinó que també ho és per als directors, ja que es compta amb directors assistents, un càrrec com a alumne en pràctiques que ostenta actualment José Vicente Leal. Igualment, des del 2001 es compta amb la figura del compositor resident, qui abasteix de noves creacions l’orquestra i, per extensió, s’amplia el patrimoni musical valencià, un patrimoni que des de la JOGV amb Galduf al capdavant, ha estat recuperat, “en el moment que en les programacions d’altres orquestres havia desaparegut del repertori o quasi oblidat”, recorda Jorge Garcia, documentalista de l’Institut Valencià de la Música. Com a compositors residents han passat músics com César Cano, Ricardo Climent, Andrés Valero-Castells, Miguel Gálvez-Taroncher, Voro Garcia, Francisco Coll, Óscar Navarro i Carlos Fontcuberta, un gruix de compositors de diverses generacions que hui destaquen entre el panorama compositiu estatal i internacional. Si atenem als solistes que han acompanyat la jove orquestra destaca, entre molts, el violoncel·lista rus Mstislav Rostropóvitx amb qui en 2002 estrenava a nivell mundial la versió de Vladimir Vasiliev del ballet Romeu i Julieta de Prokófiev, al Teatre Principal de València.
Manuel Galduf amb la JOGV al Festival Sagunt a escena. Foto: GVA.
Les actuacions i trobades de la JOGV tenen lloc arreu del territori valencià i hi han passat fins aleshores més de 3.000 músics valencians, els quals han comptat amb la direcció artística i pedagògica de Manuel Galduf. El veterà director de Llíria ha estat catedràtic de direcció d’orquestra del Conservatori Superior de Música de València fins al 2011, mentre que en la seua vessant artística, destacà a casa nostra, per ser el fundador del Grup instrumental de València, especialitzat en nova música, i assumir la direcció titular de l’Orquestra de València des de 1983 fins a 1997. Des del 1999 fins a aquest 2017 ha estat el responsable artístic i pedagògic de la jove formació orquestral valenciana.
M. Galduf rep el reconeixement del Festival SBALZ en 2015. Foto: laveupv.
“Des del 99 fins ara, han passat molts anys i les característiques de com es treballa ara i el tarannà dels joves han canviat, això, i la vida mateixa del metre Galduf, ens ha fet pensar que es necessitava un canvi per anar a més, comptant amb el beneplàcit de l’actual director pedagògic i artístic, per posar un punt i seguit” apunta Abel Guarinos. Amb el concert del passat dimecres al Palau de les Arts, on la JOGV amb la direcció de Galduf oferí un monogràfic sobre Gustav Mahler, “acaba una etapa i en comença una altra, possiblement més dinàmica, on els directors potser no estaran tant de temps en el càrrec”. No obstant això, amb aquest concert que cloïa la trobada de Nadal, “es volia acabar amb el reconeixement a la feina ben feta del mestre Galduf”, conclou en aquest sentit Guarinos.
La selecció del nou director/a.
Amb la marxa de Galduf com a director artístic i pedagògic de la JOGV, desprès de 18 anys vinculat al projecte, des de l’IVC i la subdirecció de música han de buscar un nou mestre que planifique la quasi immediata trobada de Pasqua i estiu. No obstant això, el procés de selecció de les diferents subdireccions de l’IVC (Música i Cultura Popular Valenciana, Audiovisuals i Cinematografia i Arts Escèniques) no tindrà lloc fins després del 13 de gener, que és quan conclou el termini per presentar projectes de subdirecció de l’IVC. En aquest sentit, Guarinos apel·la a la cautela ja que “val la pena esperar uns mesos, per veure els plantejaments del director adjunt que finalment guanye el procés, que tindrà una idea clara per a la JOGV”. El problema és que les primeres trobades d’aquest 2017 estan a tocar i la planificació d’aquestes, almenys pel que fa al director artístic i pedagògic, qui ha de triar els intèrprets que col·laboren amb els joves, s’ha de fer en breu.
De moment, segons hem pogut saber, hi haurà dos directors per fer-se càrrec de la trobada de Pasqua i d’estiu, que apunten a Pablo Rus i Beatriz Fernández. Tot i això, es treballa amb la idea que els nomenaments dels directors que s’han de fer càrrec de la vessant artística i pedagògica siguen per períodes més breus, entre 2 i 4 anys (entre 6 i 12 trobades anuals), que els directors siguen valencians, amb caire internacional i mantenint la igualtat de gènere. Per tant, si les agendes i compromisos ho permeten, a banda de Rus i Fernández, també sonen noms com el de Ramon Tebar, Jordi Bernàcer i Pilar Vañó.
