RedactaVeu / Vila-real.
L’entorn del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, entre Almassora i Borriana, ha rebut la visita inesperada i valuosa de 75 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus), l’espècie d’au marina més amenaçada d’Europa segons la Llista Roja d’Espècies Amenaçades confeccionada per la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) i actualitzada el desembre del 2016. En l’àmbit estatal, el Llibre Roig de les Aus d’Espanya la considera en “perill crític d’extinció” i el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades també la registra com en “perill d’extinció”. De fet, la població mundial es troba al voltant de les 3000 parelles reproductores, segons publica la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO-Birdlife).
Tal com expliquen des del Consorci de la Desembocadura del Millars, la baldriga balear, com el seu nom indica, únicament cria a l’arxipèlag de les illes de les Balears, principalment a l’illa de Formentera, encara que durant els seus desplaçaments marins pot arribar al Cantàbric, al golf de Biscaia o al nord-oest d’Àfrica. “Només es reprodueix a les illes Balears i a l’hivern normalment ve a les costes de València, Castelló i Tarragona per a trobar aliment. Precisament en aquesta època, des de finals de desembre, gener i fins i tot al febrer, les trobem buscant peixos, pràcticament la seua font d’alimentació a les costes de la Comunitat Valenciana i el sud de Catalunya”, indica el director tècnic de l’empresa de turisme ornitològic Virgili Beltrán.
Baldriga balear. Foto: Víctor París
Pescant davant la desembocadura del riu Millars
Les baldrigues balears a l’hora de pescar o descansar formen basses, una paraula que utilitzen els ornitòlegs per a referir-se a la concentració de les aus damunt de l’aigua. Les 75 baldrigues balears estaven nadant i pescant en la mar a uns 200 metres enfront de la desembocadura del riu Millars. Després d’uns 20 minuts atapeint-se de peix van volar en direcció nord. “Les baldrigues volen normalment agrupades en bàndols –continua explicant Virgili mentre observa les aus amb un telescopi– i solen fer el que els ornitòlegs anomenem trens, és a dir, volen en filera. Per això, és fàcil contar-les. Però, quan troben un lloc on hi ha peix –que és bàsicament el seu aliment–, es concentren totes, amenitzen i es dediquen a pescar; se submergeixen buscant el peix. Aleshores, això forma una congregació, una concentració molt gran d’aus i, a això és al que anomenem bassa. Realment és prou habitual que descansen o pesquen en aquesta forma de bassa de concentració d’aus”.
Dos baldrigues balears volant. Foto: Virgili Beltrán.
Les seues amenaces
Les baldrigues balears únicament toquen terra ferma a l’hora de pondre els ous i criar. La principal causa de mort és la depredació que pateixen per part de rates i gats, dos animals introduïts perillosament a les illes. La urbanització del litoral, la pesca accidental o la contaminació de la mar per hidrocarburs també estan darrere del seu declivi mundial. “Hi ha uns pocs milers de baldrigues balears i estan molt concentrades. Qualsevol interferència amb elles pot acabar amb bona part de la població mundial. Estan en perill crític perquè pateixen molt les accions humanes, com ara la pesca professional amb la tècnica del palangre, la urbanització de la costa i la contaminació lumínica que descobreix l’emplaçament dels seus nius als depredadors o arriba a despistar les aus”, acaba explicant l’ornitòleg.
