La portaveu d’Esquerra Unida a l’Europarlament Marina Albiol ha volgut denunciar “la hipocresia” i “el doble discurs” que sostenen el Partit Popular i el Partit Socialista respecte de la protecció del sector citrícola valencià.
Així, ha denuncia que “mentre que al nostre país –PP i PSOE– sostenen que els fan costat i que atenen les seues reivindicacions, a l’Europarlament no han fet absolutament res per aturar el tractat internacional amb els països del sud d’Àfrica que està permetent que la taronja sud-africana desplace els cítrics locals”.
Després que la Unió de Llauradors haja tornat a denunciar, fa uns dies, que encara es troben a la venda, a alguns supermercats, taronges d’origen sud-africà, Albiol ha volgut recordar que “el tractat que ha permès que durant mesos el mercat europeu haja estat envaït per taronges africanes ha estat aprovat majoritàriament amb vots del Partit Popular Europeu, el Partit Socialdemòcrata Europeu (al qual pertany el PSOE) i l’Aliança Liberal (on s’integra Ciudadanos)”.
Així, segons Albiol, els eurodiputats “que ara s’omplen la boca amb la defensa de la citricultura valenciana podrien haver treballat a nivell intern l’amenaça que suposava aquest tractat no només com a competència comercial més que agressiva, sinó com a un risc real de plaga fitosanitària per al nostre camp per la possible transmissió de la ‘taca negra’, malaltia letal per als tarongers locals”.
PP i PSOE, responsables que la cultura citrícola “puga desaparèixer per complet”
La portaveu d’Esquerra Unida afegeix que ells –en referència al PP i al PSOE– seran els responsables que, en uns anys, la nostra cultura citrícola, que forma part del paisatge i la identitat del País Valencià, “puga desaparèixer per complet”.
Albiol recorda que si de veritat PP, PSOE i Ciudadanos tingueren voluntat de defensar els interessos del nostre sector agrícola, deurien haver evitat l’aprovació provisional del tractat, “perquè les seues conseqüències ja estan causant una autèntica ruïna al camp valencià”. L’eurodiputada ha matisat que “ara encara es podran posar en marxa clàusules de salvaguarda” i, fins i tot, l’Estat espanyol podria no ratificar el tractat, “però gran part del mal ja l’han fet, gràcies a l’habitual paper de seguidisme dels grans interessos comercials que acostumen a representar a l’Eurocambra”.
