Els agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional que operen al País Valencià, estudiaran la nostra llengua per a garantir els respecte als drets lingüístics per part d’ambdós Forces de Seguretat de l’Estat al nostre territori, i evitar casos de discriminació lingüística com els registrats recentment a Gata de Gorgos i altres que s’han produït en el últims anys i que suposen una clara vulneració d’un dret fonamental.
En aquest sentit, el delegat del govern espanyol al País Valencià Juan Carlos Moragues ha demanat a la Generalitat Valenciana que organitze aquests cursos de formació de valencià per a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, i que ho faça segons la Llei 4/1983 d’ús i ensenyament del valencià, que estableix al seu article 29 que serà el govern valencià qui ha de propiciar l’ensenyament del valencià als funcionaris i empleats públics que en depenen, de l’administració local i de l’estatal “en els termes en què amb aquesta s’acorda, segons principis de gradualitat i voluntarietat”.
Moragues ha fet aquesta petició després de la reunió mantinguda aquest dimecres amb el conseller valencià d’Educació Vicent Marzà –i sol·licitada prèviament per la Conselleria després de l’anomenat ‘cas de Gata’-, qui li ha lliurat un informe amb casos de discriminació lingüística que s’han produït al territori per part dels agents policials.
Durant la reunió, la Generalitat Valenciana ha plantejat tres mesures al Govern espanyol, un pla de formació lingüística en valencià i d’informació sobre la normativa i drets lingüístics per al personal de l’administració de l’Estat; que s’active el Consell de les Llengües Oficials en l’administració de l’Estat, i que la delegació del govern espanyol faça un seguiment dels casos de discriminació lingüística que es produïsquen al territori valencià i adopte les mesures que calguen.
Moragues: “El cas de Gata, un fet puntual i aïllat”
Moragues i Marzà han abordat, durant la reunió, l’incident ocorregut a Gata de Gorgos (a la Marina Alta) entre agents de la Guàrdia Civil i el tinent alcalde de la localitat, que va denunciar un tracte discriminatori per haver-se expressat en valencià. Al respecte, el delegat del govern espanyol ha afirmat que “es tracta d’un fet puntual, aïllat” i ha demanat no generar “un conflicte lingüístic” on no n’hi ha ja que “la societat valenciana és madura i el valencià i el castellà conviuen perfectament”.
Moragues ha defensat la professionalitat de la Policia i de la Guàrdia Civil i el compliment “com no podria ser d’una altra manera” de la legalitat i de l’Estatut valencià que estableix el castellà i valencià com a llengües cooficials. De fet, ha recordat que hi ha formularis en els cossos policials per expressar-se en la llengua que l’usuari considere oportuna i que el “coneixement del valencià es considera mèrit específic en els concursos de trasllat dins de la funció pública”. També ha recordat que des de l’Institut Nacional de l’Administració Pública, encarregat de la formació dels funcionaris de l’administració estatal, s’han oferit cursos en valencià. “L’objectiu ara és seguir potenciant l’ensenyament del valencià i per això és important la col·laboració entre les diferents administracions per fomentar el seu ús”, ha explicat.
“Ponts de col·laboració” per a evitar discriminacions lingüístiques
El conseller Marzà, acompanyat pel director general de Política Lingüística, Rubèn trenzano, ha lliurat al delegat del govern espanyol un informe on es detalla el marc normatiu que empara els drets lingüístics dels valencians per part de les administracions, les recomanacions del Comitè d’Experts del Consell d’Europa sobre les llengües regionals, l’exposició de diferents casos de discriminació lingüística produïts al territori per part dels serveis públics dependents de l’Estat, els incompliments dels compromisos adquirits amb la creació del Consell de les Llengües Oficials en l’Administració de l’Estat i l’Oficina de les Llengües Oficials i, finalment, les propostes que planteja la Generalitat Valenciana per a solucionar els casos de discriminació lingüística per part dels serveis públics de l’Estat al nostre territori.
Segons Marzà, l’objectiu és “estendre ponts de col·laboració” entre administracions “per a assegurar els drets de les valencianes i els valencians en matèria lingüística” i que els cossos i forces de l’Estat “coneguen aquests drets i reben una formació adequada per assegurar un bon servei a la ciutadania valenciana i respectar tots els valencians i valencianes per igual, sense discriminar-los per raons de llengua”.
