El Fes Cultura naixia com un dels plans més ambiciosos que ha engegat el Govern del Botànic, on per primera vegada es platejava una concreció, una anàlisi i uns objectius per al gran panorama cultural valencià. Es presentava en març de 2016 al Palau de les Arts amb alguns plans en execució com el Pla Valencià per al foment de la lectura, i amb un Codi de bones pràctiques que avalaria la tria dels càrrecs de responsabilitat, com ara bé la selecció del director de l’actual Institut Valencià de Cultura (IVC). Igualment, des del passat 13 de gener de 2017, data en què conclogué el termini per presentar candidatures, començarà sota el codi esmentat el procés de selecció de les quatre subdireccions adjuntes a l’IVC. Ara, el Pla Estratègic cultural Fes Cultura ha rebut un nou impuls, amb la posada en marxa de diversos projectes com la Capital Cultural, la Motxilla cultural o l’Entrada solidària, i un dels més democràtics, la constitució de la Mesa de participació de la Cultura Valenciana (MECUV). La Llei Valenciana de Mecenatge s’està resistint, i tot i haver-se anunciat diverses possibles dates per a les workshops amb empreses i institucions, a hores d’ara segons confirmen fons de la conselleria a aquest diari, està acabant-se d’enllestir amb l’enriquiment i aportacions que ha fet el sector en diverses jornades que han convocat a les principals ciutats del País Valencià (València, Castelló de la Plana i Alacant)
Això no obstant, dijous es retien comptes de les accions que s’han dut a terme a través d’un dels plans que formen part del Fes Cultura. El secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i la directora general, Carmen Amoraga, acompanyats pel secretari autonòmic d’Inclusió, Alberto Ibáñez, posaven damunt de la taula les accions fetes des de fa uns mesos dins del Pla de Democratització Cultural de la Generalitat, així com han concretat com se’n desenvoluparan altres. També els acompanyaven el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, el gerent del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont. i el director del Museu de Belles Arts de València, José Ignacio Casar.
Democratització
Algunes de les accions del Pla de Democratització de la Cultura es van engegar en 2016. No obstant això, ara s’ha posat en vàlua “la transformació de l’ecosistema cultural de la ciutadania”, com explicava el secretari de Cultura, Abel Girona, perquè aquesta transformació ha de “contribuir al canvi de model productiu”. El pla persegueix diversos objectius: garantir l’accés a la cultura independentment de la condició social, nivell de renda o lloc de residència, el foment de la participació i el diàleg.
El pla, doncs, planteja amb la coordinació de diverses administracions públiques, quatre “elements bàsics”: la Capital Cultural Valenciana, la Mesa de Participació de la Cultura Valenciana (MECUV), la Motxilla Cultural i l’Entrada Solidària.
Capital Cultural Valenciana per un any
El projecte Capital Cultural Valenciana (CCV) haurà de donar resposta a una de les demandes més esteses entre els diversos sectors, com és la territorialització de la cultura, tot i que algunes accions, com el Circuit Cultural Valencià o Teatre del Poble Valencià caminen clarament en aquest sentit i en el de la internacionalització, la iniciativa començarà a executar-se plenament durant aquest any, i té com a objectiu “la visualització, el reconeixement i la deslocalització de la cultura al llarg del territori valencià”.
Carmen Amoraga explica que “la concessió d’aquest reconeixement com a CCV en un municipi és, per ell mateix, un important al·licient, ja que pot generar activitat econòmica, participació ciutadana i reforçament dels sectors culturals d’àmbit local i comarcal”.
Pérz Ponts, Casar Pinazo, A. Girona, C. Amoraga, A. Ibáñez i A. Guarinos.
La Conselleria, afegeix, “ja ha informat els ajuntaments valencians per a presentar candidatures per a enguany”, i afegeix com es durà a terme: el nomenament de CCV és farà cada any mitjançant un procediment obert i transparent de lliure concurrència entre aquells municipis que manifesten la seua voluntat de participar-hi. Les corporacions locals hauran de presentar una carta de motivació, un projecte d’activitats de durada anual, un estudi de les infraestructures culturals disponibles al municipi i un informe de les despeses que anualment s’hi dediquen a matèries culturals. La intenció de Cultura és atorgar la Capital Cultural Valenciana 2017 a la localitat guanyadora durant la pròxima primavera. El municipi guardonat serà seu de, com a mínim, una exposició, una proposta escènica i un congrés o encontre organitzat per la Generalitat. És a dir, que la Conselleria és compromet a portar a la Capital Cultural Valenciana de cada any el màxim possible de projectes culturals. A més, mitjançant la Taula de Turisme Cultural, la Conselleria farà arribar a l’Agència Valenciana de Turisme i resta de components les dades del municipi guardonat, perquè també seguisca incorporat als paquets turístics.
Aquesta capitalitat estarà presidida pel conseller d’Educació, el vicepresident serà el secretari autonòmic de Cultura, la vicepresidència 2a recau en la directora general de Cultura, el secretari serà el director de l’IVC, mentre que els vocals seran els caps territorials de Cultura i Esports, el representant de la Federació Valenciana de Municipis, un representant del Consell Valencià de Cultura, un representant de l’Agència Valenciana de Turisme i un representant de les universitats públiques valencianes.
Mesa de Participació de la Cultura Valenciana
“Açò no és nou”, apunta Carmen Amoraga, “perquè forma part de la manera de treballar que hem dut des que hem arribat a aquesta conselleria”, ja que “hem mantingut reunions amb els secors i també a títol individual de manera periòdica”, de fet, el mateix Pla Estratègic Fes Cultura durant el seu procés d’elaboració i anàlisi, dut a terme per Econcult de la UV, va comptar amb la col·laboració dels sectors, inclosos els mitjans de comunicació, on aquest diari també participà.
Ara però, es “consolida aquesta forma de treballar”, “s’institucionalitza” i “s’oficialitza” aquesta participació a través de la MECUV on participaran els sectors i tindran representació les universitat. “En breu les associacions i els ajuntaments rebran la carta d’invitació” apunta Amoraga. La secretària autonòmica de Cultura i Esport convocarà la MECUV, de manera que se’n faran “com a mínim” dos a l’any, i s’articula en diferents comissions que presideixen i organitzen els diferents responsables dels òrgans directius. Hi haurà sis comissions: Patrimoni, Museus i Arts plàstiques; Llibre, arxiu i biblioteques; Audiovisual; Música i Cultura Popular; Arts escèniques; i Educació i Cultura.
La Mesa, a través de les respectives comissions, “determinaran els procediments per fer aportacions a les normatives i les bases” futures. No obstant això, la primera mesura de la constitució de la Mesa serà l’elaboració d’un Estatut de l’Artista en la Cultura Valenciana.
Motxilla Cultural: Educació i Cultura van de la mà
La finalitat és que “tots els estudiants puguen gaudir d’una oferta cultural al més rica possible”, introdueix Albert Girona. El projecte, que ja s’ha dut a terme durant el 2016, tracta d’aprofundir en la relació entre la cultura i l’educació per tal de promoure la creació de nous públics. El programa inclou tant programació cultural als centres educatius com l’assistència d’alumnat a esdeveniments i espais culturals valencians. Han participat fins ara centres de diverses comarques valencianes, presentant pel·lícules, concerts i espectacles que fomenten la pau, la igualtat de gènere, la no-discriminació racial, la prevenció de la violència, la promoció de la convivència, el plaer de la reflexió i del saber o el coneixement dels nostres clàssics.
Segons Albert Girona, “amb aquestes accions, pretenem que la cultura ocupe un espai central en la societat, i que ens situe al costat de l’educació, com a motor de desenvolupament i de creixement. L’accés del públic infantil i adolescent a l’univers cultural i simbòlic constitueix un element fonamental de formació de la sensibilitat, expressivitat, convivència i construcció de ciutadania. L’escola és el camí per arribar a aquest públic, sense distincions.”
Tot i que algunes accions que ja s’han fet com la gratuïtat en l’abonament de l’entrada impulsada per l’IVC, per evitar que els motius econòmics o socials allunyen la ciutadania de poder participar-hi o les jornades d’Edusiona’t amb les Arts, en l’apartat de recursos didàctics s’està treballant conjuntament amb la Direcció General de Política Educativa i organismes com el Consorci de Museus o l’Institut Valencià de Cultura. L’objectiu és que “Educació i Cultura vagen de la mà” conclou Girona, de manera que els espais i les programacions “s’han d’utilitzar com a reforç de l’aprenentatge de l’alumnat” i “com a estratègia democratitzadora”. Encara però, es desenvoluparan diversos plans, “per acostar-nos al món de l’educació”, afegeix el secretari autonòmic, i “crear nous públics” que “naixeran d’aquestes polítiques de base”, per tal de “no perdre fins a dos generacions per al consum cultural”.
Butaca o Entrada Solidària
L’objectiu d’aquest projecte és connectar ciutadans amb risc d’exclusió social a l’oferta cultural, a través de la Xarxa d’Intervenció Social, així com la creació de nous públics a través de les àrees d’educació i mediació dels diferents institucions culturals valencianes. En aquest punt, el secretari autonòmic d’Inclusió, Alberto Ibáñez, aporta una dada: “El 60% dels xiquets que naixen en una casa empobrida ho seguiran sent”. Sobre circumstàncies així, sembla innegable que aquest projecte, la Butaca o Entrada Solidària, s’ha desenvolupat coordinadament amb la Secretaria Autonòmica d’Inclusió i s’està duent a terme en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, el Consorci de Museus, l’Institut Valencià d’Art Modern, les Arts o el Museu de Belles Arts de València.
Alberto Ibáñez ha incidit en el fet que l’objectiu és “trencar la transmissió generacional de la pobresa, i per a això, és important que els xiquets i les xiquetes tutelats per la Generalitat tinguen el mateix accés a la cultura que tenen la resta de la població” i ha manifestat el seu desig que aquesta iniciativa puga estendre’s a altres col·lectius que també estan relacionats amb la Conselleria d’Igualtat, com és el cas de les dones víctimes de la violència contra les dones, que estan en la xarxa de la Generalitat, o en el col·lectiu d’immigrants i refugiats, que podrien tindre accés a aquests recursos a través de la xarxa Pangea.
Iniciat des de l’Institut Valencià de Cultura durant aquest any, el projecte pilot Entrada Solidària amb la Direcció General de la Infància i l’Adolescència des de juny fins a novembre, comptarà amb la participació de 628 espectadors a diferents esdeveniments culturals com Cinema Jove, Sagunt a Escena, Filmoteca d’Estiu, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola i les actuacions del Ballet de la Generalitat Valenciana. Des de novembre de 2016, s’ha ampliat al teatre Principal i l’Auditori de Castelló de la Plana i el teatre Arniches d’Alacant.
El projecte implica tots els espais on la conselleria té competències, com el Centre del Carme, el Palau de les Arts, l’Institut Valencià d’Art Modern i el Museu de Belles Arts, així com la col·laboració amb Amnistia Internacional, ACCEM i CEAR-PV i RAIS, la Nau Gran per a la creació de cursos d’art, els tres museus de Belles Arts d’Alacant i Castelló de la Plana, així com les accions de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu i les biblioteques públiques de l’Estat, gestionades per la Generalitat per a fomentar els clubs de lectura fàcil dirigits a persones amb discapacitat.
