No hi ha cap mestre ni alumne del País Valencià que no tinga, en les darreres dècades, un motiu d’agraïment a Vicent Pascual pel seu valor i responsabilitat en l’aprenentatge de llengües. Incansable en la investigació i pacient en el pas dels anys, el mestre filòleg representa un triomf de la lluita en favor de l’ensenyament en valencià a les escoles i, sobretot, un avanç del rigor científic per damunt d’antigues frivolitats sobre la manera d’encarar la llengua en l’àmbit educatiu.
Era imprescindible que una veu autoritzada, coneixedora dels estudis internacionals de la didàctica de les llengües i conscient del pes que suporta la llengua en la cultura d’un territori mostrara el camí per on ha d’anar la competència lingüística dels escolars. No li ha resultat fàcil remar a contra corrent durant un llarg temps, fins i tot quan el sector representatiu de l’autoodi lingüístic intentava vendre a les famílies que la dignitat acadèmica de la llengua dels valencians podia ser un procediment restrictiu per a la resta de llengües, en lloc d’una inversió necessària per al futur dels aprenents i una fase imprescindible per a assentar totes les llengües curriculars. A hores d’ara, quan la comunitat educativa es troba confiada en la fortalesa del nou model de plurilingüisme i expectant perquè el revifament de la formació en llengües desterre definitivament els errors del passat, és quan destaca la figura del mestre Pascual i Granell, l’inspirador dels primers programes que van portar l’ensenyament en valencià a la normalitat.
Des de l’inici dels anys noranta, amb la publicació Un model educatiu per a un sistema escolar amb tres llengües (V. Pascual, V. Sala, 1991), el seu treball ha contribuït d’una manera cabdal a formar generacions d’estudiants i ha enderrocat la marginació a què la història recent havia relegat el valencià, a un paper secundari en el panorama educatiu i social. En aquesta línia, posteriorment ha publicat El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe i intercultural (2006), altres articles en revistes especialitzades i propostes exhaustives per als programes educatius, com ara Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià (Escola Valenciana, 2011).
No ens ha d’estranyar, per tant, que l’homenatjat exercira una influència clau en les institucions per on ha passat: Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de València, Acció Cultural del País Valencià, Conselleria d’Educació, Unitat per l’Educació Multilingüe (UEM, Universitat d’Alacant), Federació escola Valenciana i, recentment, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Vicent Pascual i Granell va estudiar Magisteri i va exercir com a docent a Torrent, Algemesí, Castelló i Tavernes de la Valldigna. A finals dels anys setanta també va participar com a formador en els cursos Carles Salvador. És expert en didàctica de les llengües i en plurilingüisme, a més d’autodidacta en els diversos idiomes que domina. Com a autor, ha creat materials didàctics per a l’ensenyament de llengües; especialment, és recordat com un dels pioners en els llibres de text d’ensenyament del valencià, en els dos volums Penyagolosa, llengua i cultura del País Valencià (V. Pascual, V. Pitarch, J. Palomero) o com a autor del Diccionari valencià-castellà (Gregal, 1992 i Tabarca, 2015). En la faceta de novel·lista, va assolir molta acceptació per algunes obres, entre les quals cal assenyalar El guardià de l’anell (1984) i L’enigma del medalló (1996). També ha estat formador de formadors i assessor de llengües al Centre de Formació del Professorat d’Alzira, on va elaborar també propostes de la importància d’un model d’enriquiment d’educació bilingüe en el sistema educatiu valencià.
Un gran reconeixement a les seues aportacions valuoses el constitueix el nomenament com a membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el 2013. Només tres anys després, va rebre el prestigiós premi Socarrat Major 2016, a Vila-real, que reconeix el treball destacat per la llengua i la cultura.
En aquest moment, la Medalla de la Universitat de València que màxima institució acadèmica atorga a Vicent Pascual i Granell fa efectiu un mereixement molt just per la trajectòria i la generositat productiva de l’intel·lectual de Silla envers el món de l’ensenyament. Una persona que estima obertament la seua terra, un conversador que mai nega el consell ni menysprea la conversa, però, sobretot, un dels grans agents de la recuperació de la llengua, l’únic patrimoni cultural que pot cohesionar el poble valencià.
L’acte tindrà lloc al Paranimf de la històrica seu de La Nau, a les 12 hores del 20 de gener, i es podrà seguir en directe pel canal televisiu de la Universitat de València.
