RedactaVeu / València.
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha presentat hui el nou model de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV), acompanyat pel director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano.
Des de la seua creació, en 1985, la JQCV, no havia evolucionat quant a normativa reguladora, han recordat des de la conselleria. Les primeres proves es van realitzar un any després amb 3.700 aspirants, en tres seus examinadores i per a tres nivells: oral, elemental i superior. L’any 2016, la Conselleria va registrar 50.000 aspirants, que s’examinaren en 24 seus d’un total de quatre nivells, més tres proves de llenguatge específic. Així doncs, 32 anys després, la JQCV compta amb una nova ordre, que se sotmetrà a partir de dimarts a exposició pública i regularà els certificats oficials administratius de coneixements de valencià de la JQCV, el personal examinador i l’homologació i la validació d’altres títols i certificats.
“Un pas de gegant”
Aquesta nova concepció dels certificats i proves de la JQCV ha tingut com a objectiu “adequar-se al Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, que és la guia exhaustiva, transparent i coherent que va crear el Consell d’Europa l’any 2001 per a comparar els diferents nivells de llengües”, apunta la conselleria. En el mateix sentit, el conseller Marzà ha afegit que “la societat valenciana havia quedat al marge del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües i no s’havia incorporat pel que fa a la formació i acreditació del valencià. Ara, en un any i mig, la JQCV ja està en disposició d’emetre certificats que estiguen al nivell europeu i això és molt important”.
Així mateix, Marzà ha destacat que la nova certificació “és un pas de gegant”, on tot està enfocat a ajudar la gent a parlar i escriure en valencià, no com abans, que tot se centrava en saber regles gramaticals i excepcions lingüístiques”. Contràriament, ha afegit, “ara tenen un enfocament clarament comunicatiu, passem, per tant, d’un model que no garantia l’ús de la llengua a un model que incentiva a usar la llengua”.
Per tal d’aconseguir l’adaptació de la JQCV al marc europeu de referència s’ha treballat en tres grans eixos: els nous certificats oficials i programes; la creació d’un cos altament qualificat d’examinadors; i les equivalències dels anteriors certificats amb els nous.
Per altra banda, s’està treballant per formar part de la institució europea d’acreditació de llengües (ALTE) de la qual no es formava part.
Nou enfocament de les proves
“Les proves seran comunicatives, tenint en compte els parlants que s’examinen com a agents socials per a incrementar l’ús del valencià. Estan concebudes, a més, per a servir com a punt de partida de l’aprenentatge i ús de la llengua i no com a punt i final per simplement aconseguir un títol. També preveuen una relació estreta entre textos orals i escrits”, ha explicat Trenzano.
Els nous certificats
Els certificats ara es divideixen en tres nivells: A, B i C. De manera que, el nivell A tracta de facilitar una interacció amb l’entorn i iniciar l’ús social de la llengua; el nivell B, propiciarà poder mantenir la interacció amb l’entorn i comunicar el que es vol en una varietat de contextos, a més d’enfrontar-se de manera flexible als problemes de la vida diària; i per últim, el nivell C, que ajudarà la ciutadania a poder tindre accés a un ampli repertori lingüístic que permeta una comunicació fluïda i espontània amb l’entorn.
Cada nivell consta de dues etapes de certificació: A1, A2, B1, B2, C1 i C2.
El nivell A1 era inexistent fins ara com a certificació; l’A2 es corresponia al certificat denominat Coneixement Oral; el B1 es correspon al denominat fins ara Grau Elemental; el B2 no existia; el C1 és el nivell conegut fins ara com a Grau Mitjà; i el C2 es correspon al denominat fins ara Grau Superior.
Amb l’ampliació de certificats i la nova nomenclatura s’adapta doncs al Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües i “ens situa, pel que fa a l’expedició de certificats com es fa en qualsevol altra llengua europea”, ha comentat Trenzano.
Calendari d’aplicació
Es realitzarà un calendari d’aplicació progressiu. Al juny de 2017 es convocaran les noves proves dels certificats A2 i B1 i es mantindran les de Grau Mitjà i les de Grau Superior.
L’any 2018 es realitzaran ja les noves proves de la resta de nivells: A2, B1, B2, C1 i C2 i s’eliminaran les nomenclatures anteriors. A més, es registraran i s’expediran els certificats de nivell A1. Aquest nivell s’obtindrà amb l’assistència a un procés formatiu previ que es realitzarà en universitats, centres de formació d’adults i ajuntaments.
Homologació dels títols i certificats anteriors
Per altra banda, la JQCV torna a detallar les taules d’homologació de títols expedits per altres institucions que s’havien abandonat des de 1995 i que ara es reprenen de nou amb una novetat: inclou l’homologació de títols expedits per les cinc universitats públiques valencianes, però també per totes aquelles que formen part de la Comissió Interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA). L’ordre, que es publicarà dimarts, i que regula la JQCV preveu totes les homologacions al seu annex II.
El personal examinador
Com ja s’havia informat, els canvis que atenyen la JQCV, també afecten els professionals que se n’ocupen, per això, apunten des de la conselleria que un dels grans objectius del nou model de JQCV se centra en la creació d’un cos altament qualificat d’examinadors, amb els requisits per tal de participar de les diferents convocatòries i el compromís de la Conselleria de formar-los permanentment.
Per a formar part de cos d’examinadors, el personal haurà de reunir uns requisits o uns altres per a poder examinar segons el nivell. A més, realitzaran cursos específics que organitzarà la JQCV presencials, semipresencials i en línia. Els cursos serviran per a conèixer els plantejaments generals del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, per a familiaritzar-se amb el contingut i el format de les proves, per conèixer els protocols de l’Administració i també els criteris de correcció i avaluació.
