L’Audiència Nacional ha sentenciat que l’ERO de RTVV s’ajusta al dret i argumenta que el tancament va ser l’única solució a un projecte “exhaurit” amb un grup amb una situació econòmica “calamitosa” i una plantilla “sobredimensionada”. Després d’analitzar els fets reconeix, en primer lloc la legitimació activa dels 5 sindicats que es van adherir a la demanda i seguint doctrina del TS se’ls reconeix el dret a personar-se, “a pesar que no van impugnar l’acomiadament col·lectiu en el seu moment”.
Però quines són les claus d’aquesta sentència de 90 pàgines davant la qual els sindicats ja anunciat que presentar recurs?
1 Descartada la nul·litat
Els litigants plantejaven en primer lloc la nul·litat perquè l’acomiadament col·lectiu s’havia basat únicament en dues causes: l’empresa havia extingit la seua personalitat jurídica i els acomiadaments s’havien motivat per força major. La Sala no comparteix aquest criteri en considerar “palmari” que l’acomiadament es va fonamentar en l’extinció de la personalitat jurídica de RTVV, així com en causes econòmiques, “que no tenen res a veure amb la força major”.
Així, la Sala considera provat que l’empresa va aportar tota la documentació econòmica -des de 2009 a 2014- la qual advertia d’una “sistemàtica i continuada situació d’insuficiència pressupostària que va arrossegava el Grup RTVV, atès que les aportacions pressupostàries de la Generalitat Valenciana no aconseguien sufragar el cost que representava el Grup RTVV”, amb una constatada “alarmant i abismal disminució d’aquests ingressos –afig el tribunal- atès que els mateixos “han passat dels 28.463.607 euros en 2008 als 5.671.226 euros en 2013, la qual cosa representa una caiguda d’un 80%”.
CGT sol·licitava també la nul·litat dels acomiadaments en entendre que l’extinció de la personalitat jurídica de l’empresari no constitueix en si mateixa una causa suficient per a extingir els contractes de treball. No obstant açò la Sala entén que “sí que es poden extingir els contractes de treball després de l’extinció de la personalitat jurídica de l’empresa, sempre que no hi haja frau de llei o abús de dret -en aquest cas caldria declarar la nul·litat de la mesura o no ajustada a dret-.
2. Una situació econòmica “gravissíma” que “no es podia obviar”
Descartades les qüestions de nul·litat, la sentència conclou que l’evolució econòmica del GRUP RTVV fins a 2012 va ser absolutament negativa, “per no dir calamitosa, causada, en bona mesura, per una plantilla molt superior a la necessària, juntament amb una reducció geomètrica dels seus ingressos públics i privats, que la va obligar a un fort endeutament”. Així, la sala considera provat que la xifra de pèrdues definitives a data de 2013 era de 212.262.131euros, enfront dels 44.271.475 euros que va poder considerar el legislador en el seu moment i que la quantitat total de pèrdues, entre 2009 i 2012 va ascendir a 1.014.946.366 euros, “la qual cosa demostra que el model inicial de radiotelevisió de la Comunitat Valenciana havia fracassat”.
Davant aquest context, els jutges consideren que la Llei 4/2013 va pretendre reforçar la labor de RTVV com un vehicle de vertebració de la realitat social i cultural del País Valencià, “però no podia obviar la greu situació econòmica que travessava el grup”.
3. Reducció “inevitable” de la plantilla
L’encomana del servei públic a RTVV- assenyala la sentència- “passava inevitablement per reduir la plantilla, en els contractes de la qual havia de subrogar-se, que la seua sobredimensió havia provocat en bona mesura, juntament amb els seus problemes d’insuficiència d’ingressos, finançament i endeutament, que el Grup RTVV arribara a la situació lamentable que hem referit anteriorment”.
La conclusió sense acord del període de consultes de l’acomiadament promogut pel Grup RTVV i la deficient utilització dels criteris de selecció per part de les empreses, va provocar, segons el tribunal, la nul·litat de l’anterior acomiadament, “la qual cosa va suposar objectivament un greu crebant a la viabilitat del nou model de radiotelevisió, perquè provocava inevitablement un increment de costos sobre els ja existents”.
4. Supressió del servei “per un fracàs generalitzat d’un projecte en greu situació econòmica”
La Sala considera que la supressió del servei de ràdio televisió -decidida per l’article 2 de la Llei 4/2013- no es va originar pròpiament per la declaració de nul·litat de l’acomiadament col·lectiu sinó per un “fracàs generalitzat del projecte immers en una greu situació econòmica”, la superació de la qual passava necessàriament “per un ajust radical de la plantilla i on la gran oportunitat es va perdre quan no es va aconseguir un acord en el període de consultes”.
Fracassat el primer projecte de servei públic de radiotelevisió, el legislador va decidir suprimir-lo “malgrat el cost polític i social que comportava la supressió d’un mitjà públic de comunicació”. La supressió d’un servei públic, en una Comunitat Autònoma plurilingüe, on el valencià constitueix una dels seus senyals d’identitat va suposar, segons el tribunal “una esmena a la totalitat a la gestió prèvia dels seus responsables per part del legislador autonòmic”.
5. “Inviabibilitat” d’un nou acomiadament col·lectiu
La Sala conclou que “tampoc era viable” una altra mesura alternativa com promoure un nou acomiadament col·lectiu, com van plantejar els demandants, quan ja van tenir l’oportunitat en l’acomiadament precedent, en el qual es va constatar la situació negativa del Grup que acreditava per si mateix el sobredimensionament de la plantilla i van decidir tancar sense acord el període de consultes; el tribunal considera raonable que el legislador concloguera que aquesta alternativa multiplicaria els costos i no conclouria necessàriament amb acord, “concorrent necessàriament amb noves pèrdues que haurien de ser suportades necessàriament per la Generalitat, en detriment d’altres serveis públics necessitats també de finançament públic”.
6. Pèrdues i deute financer “mil milionari”
La sentència considera provat que per l’operació RTVV el Consell va assumir un deute financer del Grup de 1.059.344.331 euros i que la Generalitat ha atès venciments de préstecs. En 2013, per exemple, 417.194.871 euros i en 2014 ha satisfet obligacions a càrrec de RTVV i RTVV, SAO per imports d’1.084.658 euros i 34.534.789 euros.
Per tots aquests motius la Sala descarta que la Llei 4/2013 siga una Llei reactiva contra la nul·litat de l’acomiadament, sinó una opció “legítima” del legislador, després de fracassar en els seus intents de mantenir el servei i de la sinceritat del qual no caben dubtes “posat que ha suposat pèrdues mil milionàries per a l’erari públic i uns costos socials, polítics, culturals i identitaris extremadament greus, que va assumir amb totes les seues conseqüències, ja que la supressió del servei públic suposa reconèixer objectivament que no es va saber gestionar degudament pels seus responsables”.
7. “Un servei públic creat per llei ha de suprimir-se també per llei”
En línia amb el fiscal, el tribunal entén que un servei públic que es crea per llei, ha de suprimir-se també per llei.
Per totes aquestes raons la Sala considera que no hi ha raó per a promoure una qüestió de constitucionalitat, com havien proposat els demandants.
