RedactaVeu / València.
El Consell ha donat llum verda al Decret de Plurilingüisme que tantes ampolles havia alçat entre els regidors del PP arreu del País Valencià. Aquest matí s’ha aprovat el text que té per objecte regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars, i la presència en l’itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres, en l’ensenyament no universitari, amb l’establiment d’un Programa d’Educació Plurilingüe Dinàmic, que s’aplicarà en les etapes d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Cicles Formatius i Formació de Persones Adultes de forma progressiva. És a dir, que el proper curs, el 2017-2018, començarà a aplicar-se en el segon cicle d’Infantil i les aules experimentals de dos anys.
Darrere ha quedat un degoteig de mocions a ajuntaments, inclús amenaces de la líder del PP, Isabel Bonig, afirmant que les presentarien a tots els ajuntaments, assenyalant suposades “imposicions lingüístiques”, tanmateix, segons el comunicat de la Generalitat, aquest decret “segueix les línies establides en el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MERC), que reforça la idea del multilingüisme com a riquesa comuna dels europeus i proposava sis nivells de competència lingüística com a estàndards homologables per a totes les llengües del continent”, una adaptació que també s’ha aplicat a la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV), aquesta setmana. A més, el decret recull la necessitat de corregir els desequilibris de competència i ús del valencià en el conjunt de la població escolaritzada i la manca de domini efectiu de l’anglès com a llengua de comunicació internacional.
El sistema escolar valencià es defineix ara com un sistema educatiu plurilingüe que té com a llengües curriculars el valencià, com a llengua pròpia; el castellà, com a llengua oficial de l’Estat; l’anglès, com a llengua de comunicació internacional, i altres llengües estrangeres oferides pels centres d’acord amb els seu Projectes Lingüístics de Centre.
Diversitat lingüística valenciana
Finalment no s’ha contemplat suprimir l’exempció de l’aprenentatge del valencià allà on era sol·licitat. Per donar solució al debat, el decret aposta pel Programa Plurilingüe Dinàmic que s’adapta a la diversitat d’entorns socials i lingüístics valencians. Aquest model s’estructura en tres nivells: Bàsic, Intermedi i Avançat.
Les diferències entre els tres nivells són la distribució d’hores vehiculars en les tres llengües en assignatures no lingüístiques i altres elements de reforç de competència oral. És a dir, quantes hores es fan en anglès, en valencià i en castellà donada la situació sociolingüística de cada entorn educatiu. Aquests nivells responen a la necessitat d’adaptar els programes lingüístics a les característiques del centre mateix com a punt de partida.
Àrea de competència comunicativa oral
Per altra banda, el decret compta amb la incorporació de l’àrea de Competència Comunicativa Oral, que consisteix en sessions de lliure configuració per a practicar qualsevol de les dues llengües oficials o l’anglès, segons el nivell.
L’objectiu d’aquestes sessions és augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers; dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar l’opinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy i dramatitzacions.
CEFIRES i nivells de llengua
La formació del professorat per a la capacitació per donar classe en diferents llengües és un dels punts “més importants” del nou decret per tal d’ajudar els centres a fer el trànsit cap al plurilingüisme real. En aquest sentit, a principis de l’estiu de 2016, Educació anuncià els canvis introduïts en la xarxa de Centres de Formació del Professorat (CEFIRES) on s’inclouen centres específics, on s’incloïa la formació plurilingüe per tot el País Valencià. Aquell canvi amb què compta aquest decret, té l’objectiu d’assessorar els equips docents dels centres educatius i generar materials didàctics que permeten realitzar tractaments integrats de llengües a les aules.
El decret està basat en l’aprenentatge integrat de llengües (AICLE), i posen un exemple: “Allò que s’aprèn a la classe de valencià serveix per a la d’anglès, els continguts de castellà serveixen per a aprendre valencià, etc. Les llengües no són compartiments estancs, i no es poden tractar com a tal”.
Els centres educatius proposaran quin nivell volen prendre com a punt de partida, una decisió que ha d’estar avalada per 2/3 del Consell Escolar. Encara que l’administració tindrà l’última paraula, ja que serà qui validarà i aprovarà eixa proposta.
A més, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport certificarà els nivells de competència lingüística en valencià i en anglès als nivells intermedis i avançats del programa. D’aquesta manera bona part de l’alumnat tindrà títols en llengües sense haver d’examinar-se en la JQCV o les Escoles Oficials d’Idiomes.
Totalment implantat en 2023
El calendari d’aplicació començarà el curs 2017-2018 i culminarà en la seua implantació al Batxillerat, en 2023. A més de l’educació obligatòria, aquest decret té en compte també els ensenyaments de Formació Professional i Formació d’Adults, que fins ara no s’incorporaven a la normativa de plurilingüisme.
El nou decret que es presenta està fet des d’una perspectiva no només educativa, sinó també social. Així, també s’estableixen els mecanismes de col·laboració de la futura corporació de ràdio i televisió públiques, per exemple, als quals se’ls demana l’emissió de materials en anglès, a més del valencià vehicular, per reforçar socialment el plurilingüisme.
