El pintor Isidor Balaguer Sanchis, més conegut com Doro Balaguer, (València, 1931) ha mort als 85 anys d’edat. El president Ximo Puig ha expressat en nom del Consell les condolences per la pèrdua d’un artista “compromès amb el nostre país, la nostra democràcia i l’autogovern”. També, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha lamentat la mort del creador, integrant del Grup Parpalló i del qual el museu conserva obra en la seua col·lecció.
Doro Balaguer va estudiar Belles arts a l’Escola de València (1946-1952) però prompte va decidir viatjar i va marxar a París per a professionalitzar-se. Allí va participar en exposicions col·lectives, en el Col·legi d’Espanya –on va residir un temps– i en alguna sala comercial. Des de la capital francesa, sense perdre la relació amb València, es va vincular amb els xicotets nuclis d’artistes renovadors que apareixien llavors i, de manera especial, amb el Grup Parpalló, iniciat als voltants del 1956 i dissolt el 1961, segons la ressenya biogràfica facilitada per la Universitat València amb motiu de l’exposició ‘Doro Balaguer: pintura, política, vida’ en la Fundació Xirivella Soriano.
Balaguer va assumir, a més, un compromís polític i i va ingressar al PCE. En un viatge breu a València, el 1969, va ser detingut i empresonat. En eixir de la presó, va quedar privat de passaport i, per tant, de la possibilitat de tornar a París.
En el cap i casal va reprendre l’activitat política clandestina i es va mantenir relacionat amb els xicotets grups que desenvolupaven un pensament crític, vinculat amb les reivindicacions de la llengua i la cultura del país. Posteriorment, disconforme amb la política del PCE, el va abandonar, una vegada ja legalitzat. Després, va prendre part, com a impulsor i dirigent, primer a l’Agrupament d’Esquerres del País Valencià i, a continuació, a la Unitat del Poble Valencià, fins que es va desvincular de la política activa.
