SFJ / València.
És el tercer museu amb aquestes característiques a l’Estat espanyol i l’únic al País Valencià. Fou el primer museu que l’administració del PP tancà per impagament a finals de 2011. El Museu Valencià d’Història Natural havia estat a València durant 33 anys. Un dia, l’ajuntament de Rita Barberá, la Diputació de Rus i la Generalitat de Fabra començaren a no pagar a la Fundació Entomològica Torres Sala que es va constituir el 10 de desembre de 1976 i els patrons del qual eren, com a president, l’alcalde de València; com a vicepresident, el president de la Diputació de València, i com a vocals, els nebots i néts de D. Juan de Torres Sala, així com alguns científics valencians de l’època com el pare Ignacio Sales. Va arribar el punt en què van haver de fer un ERO per acomiadar tres dels quatre treballadors.
“Un dia vingué un tal Albert, a qui no coneixia de res i em digué si podíem acollir el museu a Alginet”, explica Jesús Boluda, l’alcalde d’Alginet. Era al principi de 2012 i la població de la Ribera Alta va cedir una espai municipal perquè les diferents col·leccions d’insectes, mol·luscos, etc. tingueren on exposar-se, guardar-se i investigar-se. El problema era que tot i les bones intencions, no complia amb els requeriments legals per convertir-se en un museu de totes totes.
Aquest dilluns, la Direcció General de Cultura i Patrimoni ha reconegut el Museu Valencià d’Història Natural d’Alginet que posseeix una de les millors col·leccions estatals de malacologia (mol·luscs), des d’on han destacat que la seua continuïtat “és de gran importància per a preservar el patrimoni científic i cultural del territori valencià”. Amb aquest reconeixement, el que s’ha aconseguit és que ara siga legal, després d’haver finalitzat un seguit d’obres per abillar-lo d’accessos correctes.
El museu acull les col·leccions macològiques de Martínez-Ortí, Borredà, B.J. Marcus i Vicent Escutia i les col·leccions d’anèl·lids d’Antonio Pérez Onteniente i d’artròpodes d’Emilio Monedero. A més, està previst incorporar noves col·leccions de distints grups zoològics tant actuals com fòssils.
Actualment es tenen catalogades i informatitzades un total aproximat de 2.000 mostres que estan degudament conservades en sec o submergides en alcohol a disposició dels investigadors.
Moltes de les col·leccions que es conserven en el museu posseeixen ‘exemplars tipus’ que corresponen a aquells exemplars en què els investigadors es basen per a descriure espècies noves per a la ciència i que obligatòriament, segons el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, han de conservar-se en museus perquè puguen ser revisats per altres científics.
L’estructura del museu es divideix en quatre sales: paleontologia, invertebrats, vertebrats i una sala que mostra la biologia dels éssers vius. Quant a la divulgació científica del contingut del museu es programen visites guiades i tallers escolars.
El museu compleix les funcions de conservació, catalogació, investigació i divulgació científica a través d’activitats educatives a escolars, universitaris i al públic en general que contribueixen a un major coneixement de la biodiversitat animal en la nostra societat, així com a col·laborar amb la conservació i la protecció de les espècies animals que habiten al nostre medi natural.
El problema que es planteja ara és com obrir el museu amb un horari i una assiduïtat, ja que ara només poden obrir dissabte i diumenge de 10 a 13h, perquè tal com apunta l’alcalde a aquest diari “estem obrint amb voluntaris, als quals no els paguem”. Fins ara, el museu no rebia cap ajuda econòmica al marge de les investigacions que fan els doctors, és per això que amb el reconeixement de Patrimoni i l’anhelada legalitat “estem mirant a veure com podem rebre suport econòmic”, apunta Boluda.
La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, preguntada sobre aquesta qüestió, apunta que ara que el museu ja és legal “es poden presentar a les ajudes competitives que des de Cultura convocarem per a museus”, ja que aquest procediment és el que fan amb tots els museus.
