Vicent Usó, Socarrat Major 2017: ‘Estem posant les bases per construir un país més lliure’

Leo Part / Vila-real.

“Es fa difícil ser escriptor al País Valencià. Escriure sí, és un ofici, però és un treball que demana sacrifici, constància i molta dedicació. La dificultat no està en les grans paraules, sinó en els xicotets detalls. Gràcies a tots els que m’heu ajudat a sentir-me escriptor, a l’associació Socarrats i, sobretot, als meus lectors que, malgrat totes les dificultats heu fet que puga tirar endavant. Estem posant les bases per construir un país més lliure. Gràcies per aquest reconeixement que a mi m’emociona i ompli i m’obliga a treballar amb més rigor i més exigència. Gràcies, gràcies, gràcies”.

Aquestes són les paraules amb què l’escriptor vila-realenc Vicent Usó va agrair, visiblement emocionat, la concessió del guardó Socarrat Major 2017 en el sopar d’homenatge i lliurament d’aquest guardó celebrat la nit del dissabte 11 de febrer al restaurant El Molí de Vila-real. Unes sentides paraules que es van arrodonir amb la interpretació de “la música que ens identifica com a país”, la muixeranga, davant un nombrós públic que va omplir de gom a gom l’establiment situat als peus de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

Anna Asensio va ser instants abans del lliurament del guardó l’encarregada de llegir el text de l’exconsellera de Cultura balear Esperança Camps −que no va poder estar present a l’acte− en el qual va deixar constància de la seua admiració cap a la persona i obra de Vicent Usó. Després d’ella, va prendre la paraula el president de Socarrats, Fermí Font, qui va confessar la “satisfacció especial” que per a ell i la resta de socis i membres de la Junta de Socarrats significa l’elecció de Vicent Usó com a Socarrat Major 2017. “Vicent –va manifestar Font− és un escriptor excepcional que no gaudeix del reconeixement social que mereix i que amb la seua narrativa fa possible una societat més valenciana i més justa”.

L’adjudicació d’enguany del premi Socarrat Major 2017 a Vicent Usó i Mezquita es va acordar per unanimitat “per la seua aportació a la literatura en català; un treball permanent de lluita a favor de la llengua, la cultura i de funció divulgadora de l’escriptura, com a formador i, també, com a animador incansable de grups de lectura”. Vicent Pitarch, Enric Valor, la Universitat Jaume I, Isabel-Clara Simó, Xarxa Teatre, Raimon, Maria del Mar Bonet, Jaume Cabré, Joan Francesc Mira o Vicent Pascual, entre altres, han sigut personalitats i institucions que han rebut el premi en edicions anteriors pel treball constant a favor de la llengua i la cultura del País Valencià.

Vicent Usó, nascut a Vila-real (la Plana Baixa) el 1963, és un prestigiós escriptor conegut que ha estat molt guardonat. Des dels seus inicis amb La cançó de la terra estimada, ha publicat dotze narracions: La memòria del vent (que reuneix les dos primeres obres, les novel·les breus La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent), La mirada de Nicodemus, Tan oberta com sempre, Maig era un mes sense pluja, La taverna del Cau de la Lluna, L’herència del vent del sud, Crònica de la devastació, Les ales enceses, Els inconvenients de la felicitat, El músic del bulevard Rossini, La mà de ningú i la recent Les veus i la boira. A més, els seus seguidors poden llegir el seu blog, El rastre de Clarisse.

L’obra d’Usó ha merescut premis com l’Andròmina dels Octubre o el Fiter i Rossell d’Andorra, entre d’altres, així com el reconeixement de la crítica i dels lectors i ha sigut dos vegades finalista del premi Sant Jordi de novel·la. A més a més, ha escrit guions per a teatre i televisió, ha fet de periodista cultural i també de crític literari i columnista d’opinió. Usó forma part de les associacions d’escriptors AELC i El Pont Cooperativa de Lletres, del col·lectiu Unai Siset, i de l’Associació Cultural Socarrats que ha tingut enguany la satisfacció de lliurar el seu màxim i prestigiós guardó a un dels seus.