Sixto Ferrero / Elx.
Amb les mans plenes de crits és un nou espectacle que uneix música i dramatúrgia dalt de l’escenari basant-se en la investigació realitzada juntament amb la Càtedra de Memòria Històrica Pere Ibarra de la UMH per recuperar del silenci històries reals de dones majoritàriament il·licitanes, i també de les comarques banyades pel Vinalopó, que foren silenciades pel franquisme.
El Gran Teatre d’Elx acollirà el proper 23 de febrer l’estrena d’aquesta proposta musical i teatral que, mitjançant adaptacions de cançons populars de la primera meitat del segle XX i una dramatúrgia basada en històries i casos reals de dones il·licitanes, tracta de fer visible dos dels fets més silenciats de la història recent del nostre país: la repressió i l’oblit viscuts durant la dictadura i la situació de la dona.
Al darrere hi ha tot un equip entre músics i dramatúrgia, amb Òscar Cerdeiriña com a creador. La direcció artística està a càrrec de Xavier Pla i la dramatúrgia i la interpretació són cosa de Joan Nave (Esclafit Teatre), mentre que la direcció musical de Sílvia Ibarra.
Així doncs, entre cançons populars reelaborades s’intercalen monòlegs, de manera que drama i música conviuen per formar un “concert dramatitzat” on expliquen “les petites històries locals d’una petita ciutat del Baix Vinalopó”, de manera que “qualsevol persona evoque i identifique aquestes vivències amb les mateixes experiències personals i amb la seua biografia familiar”.
“En aquesta dramatúrgia es busquen històries quotidianes de dones que visqueren en un context excepcional que marcà la seua existència d’una forma implacable. El procés s’enriqueix amb un suport audiovisual creat a mida i busquem, a través de la imatge, la música i els textos, transportar l’espectador a la ciutat d’Elx dels anys 30/40; a viure les sensacions dels seus habitants, la por, la incertesa, la crua situació social, però, alhora, la il·lusió, l’alegria, la vida quotidiana dins d’un entorn on pareix impossible que aparega un espai per a la felicitat”, expliquen.
Joan Nave afegeix “que la tria de les cançons respon a un temps concret i unes circumstàncies reals, unes melodies arrelades que han perdurat però que ara rejoveneixen amb altres ritmes”. A més, apunta que “aquelles cançons estaven en castellà, però hem afegit la dramatúrgia en la nostra llengua”. Melodies flamenques, jazzístiques o roqueres aporten una “versatilitat i varietat que busquen revifar la vigència i la familiaritat que evoquen aquestes melodies, gravades a foc en la nostra memòria i que ens traslladen a un món que experimentem d’una manera més emocional que racional”.
“La darrera intenció d’Amb les mans plenes de crits és revifar el debat i la reflexió crítica sobre una realitat injustament oblidada, soterrada en les cunetes de la nostra memòria col·lectiva i molt més viva del que, a priori, imaginem”.
A través d’aquest “concert dramatitzat” no només es dóna veu a unes dones silenciades pel franquisme, sinó que es “recupera i es difon un llegat quasi perdut”, es mostren canvis socials com el pas “de petit poble rural a una ciutat industrial”, es “reivindica i es reclama el paper dels oblidats”.
Paral·lelament a la producció de l’espectacle, plantegen la creació d’una exposició amb el fons documental arreplegat durant el procés d’investigació, que done a conèixer els noms i cares de totes aquestes il·licitanes relegades per la memòria a figurants secundaries de la nostra ciutat.
