RedactaVeu / ACN / València.
La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha decretat aquest dimarts llibertat provisional sense fiança per a la gestora de les empreses del grup Correa, Isabel Jordán (condemnada a 6 anys de presó), l’exconseller delegat d’Orange Market, la filial valenciana del grup, Cándido Herrero (condemnat a 4 anys i quatre mesos de presó) així com l’extreballadora d’aquestes empreses, Mónica Magariños (condemnada a 3 anys de presó).
Segons fonts del TSJ valencià, la sala els imposa l’obligació de compareixença periòdica, la prohibició d’eixir a l’estranger i la retirada del passaport com a mesures cautelars. La decisió s’ha produït després d’escoltar la Fiscalia Anticorrupció, l’acusació particular i la defensa, durant la vista celebrada aquest dimarts per decidir la situació personal dels condemnats.
Tots tres van rebre condemnes per diversos delictes com ara associació il·lícita, prevaricació, tràfic d’influències, malversació i falsedat documental en una sentència feta pública el passat divendres en el judici per contractes irregulars de la Generalitat Valenciana per al muntatge dels expositors de la Fira de Turisme (FITUR) entre els anys 2005 i 2009, corresponent al ‘cas Gürtel’.
La decisió de la sala en relació amb Jordán, Herrero i Magariños s’ha produït tot just després que el TSJ valencià ordenés l’ingrés immediat en presó provisional comunicada sense fiança per als caps de les empreses de l’entramat ‘Gürtel’: Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez ‘El Bigotes’. Els dirigents de les empreses han estat condemnats a penes de 12 i 13 anys de presó per delictes d’associació il·lícita, tràfic d’influències, malversació, suborn i falsedat. La sala entén que hi ha risc que puguen fugir i evadir-se de l’acció de la justícia a l’espera del pronunciament del Tribunal Suprem sobre el recurs a què tenen dret.
En el cas dels seus subordinats, Isabel Jordán, Cándido Herrero i Mónica Magariños, la sala entén que la presó provisional és una mesura excepcional i que no concorren circumstàncies que facen pensar que hi haja risc de fuga. Els magistrats indiquen que fins el moment han estat en llibertat provisional i han comparegut sempre a requeriment de la sala. Amb tot, precisant que les circumstàncies han canviat, el TSJ valencià imposa mesures de cautela com ara la retirada del passaport, la prohibició de sortida a l’estranger i l’obligació de compareixença periòdica.
Isabel Jordán, condemnada a 6 anys de presó, ha de comparèixer cada 15 dies. Els altres dos condemnats, tenen l’obligació de presentar-se una vegada al mes.
Dimecres, decisió sobre la presó de Martínez i Betoret
Per a demà, el TSJ valencià celebrarà les compareixences per a decidir sobre la presó, la llibertat provisional amb imposició de fiances o l’adopció d’altres mesures a l’exconsellera de Turisme, Milagrosa Martínez, condemnada a 9 anys de presó, i per a la resta de condemnats: el seu excap de gabinet, Rafael Betoret, i els tècnics de la Conselleria Isaac Vidal, Jorge Guarro i Ana María Grau.
En la seua sentència, el TSJ valencià considera provat que els acusats van crear una trama empresarial per a obtenir diferents contractes de la Generalitat Valenciana, després de realitzar diferents actuacions encaminades a manipular, alterar i influir a favor seu en la tramitació dels procediments administratius d’adjudicació de tals treballs. El grup d’empreses de Correa era una organització empresarial creada expressament per a manipular concursos públics i participar activament en el canvi de les condicions exigides als adjudicataris.
Les mercantils de Correa no tenien mitjans personals i materials per a executar aquests treballs, motiu pel qual els subcontractaven amb tercers. D’aquesta manera, obtenien un enriquiment irregular a lucrar-se aplicant uns marges desproporcionats, duplicant partides o facturant despeses inexistents. Aquests imports eren admesos per l’Agència Valenciana de Turisme, la Conselleria de Turisme, la Conselleria de Territori i habitatge i la Conselleria d’Infraestructures i Transport, que no només no va portar un control efectiu dels pagaments sinó que van alterar els criteris d’adjudicació dels contractes i van beneficiar irregularment les empreses del Grup Correa.
Aquestes empreses tenien informació privilegiada, coneixien per endavant les condicions dels contractes públics, contractes que, en alguns casos, es modificaven a la seua conveniència, segons expressa la sentència.
