RedactaVeu / València.
“Les propostes descentralitzadores de Podemos arrossegarien cap a la formació morada electorat disconforme amb el centralisme, especialment des de les files del PSOE. No obstant això, defensar majors nivells d’autonomia regional podria crear conflictes entre territoris i reduir la capacitat de negociació en l’àmbit estatal”. Aquesta és l’aportació de tres professors de Ciència Política de la Universitat de València, els quals, en unarticle publicat en la revista ‘South European Society and Politics’, remarquen que “defensar una major descentralització beneficia Podemos”.
“La possibilitat de Podemos d’expandir-se més encara entre l’electorat moderat espanyol, que constitueix ja un de cada tres votants de la formació morada, és un fet”, afegeixen com una de les conclusions, on també destaquen que “la devolució de competències a les autonomies és un dels pilars més sòlids d’identificació de tot l’electorat amb Podemos i pot comportar un transvasament de vots cap al partit si aquest aposta per una major descentralització” i aquest vots, vindrien del PSOE que “seria la força més perjudicada amb aquest plantejament”.
Publicat amb posterioritat del congrés de Vistalegre II, l’article també aporta altres afirmacions com que l’electorat “espanyol” qualifica Podemos “com un partit d’extrema esquerra”.
“La principal aportació del nostre treball és una paradoxa. Un dels factors principals que explica el creixement de Podemos és la posició respecte a la fractura centre-perifèria favorable a la descentralització i fins i tot a l’exercici del dret d’autodeterminació a Catalunya, una posició que pot convertir-se en una de les principals fonts de conflicte intern i limitar-ne el creixement”, han destacat Juan Rodríguez Teruel, Astrid Barrio i Óscar Barberà, autors i autora de l’article, un dels més llegits de la revista.
Els autors de l’estudi.
El treball analitza l’evolució, les fortaleses i les debilitats del partit i la percepció canviant que en té l’electorat propi i aliè. Podemos s’enfronta, segons els investigadors, “al dilema que pot sorgir entre les demandes socials i les reivindicacions territorials”. En aquest sentit, l’article assenyala que “un dels reptes més significatius de Podemos és l’adaptació de les seues propostes als diferents sentiments identitaris de l’estat, així com el grau de compromís que està disposat a prendre en iniciatives autonòmiques com ara el referèndum català”, ha apuntat Rodríguez Teruel.
Els tres investigadors remarquen que hi ha “diverses visions al voltant de defensar la devolució de competències” i aquest fet “pot generar conflictes” en la formació liderada per Pablo Iglesias. “Podria enfortir la determinació dels aliats regionals de Podemos a l’hora de construir organitzacions polítiques autònomes en lloc d’unir-se com a branques regionals”. Segons els experts, també podria ocórrer que hi haguera “contradiccions” entre les polítiques socials i la devolució de competències econòmiques, ja que “es podrien agreujar els desequilibris regionals”.
Juan Rodríguez Teruel, Astrid Barrio i Óscar Barberà són membres del Grup de Recerca d’Elits i Partits Polítics (GREPP). Un equip amb una trajectòria de més de 15 anys investigant la relació entre els partits polítics i el seu electorat mitjançant enquestes als membres, en qüestions relatives a l’organització, al finançament i als processos interns, entre d’altres.
