Javier Cid / València.
Ens estem acostumant al fet que els àrbitres prenguen decisions determinants per al desenvolupament dels partits sempre en favor del Reial Madrid. I així va succeir anit al Buesa Arena, on el Reial Madrid es va emportar la seua quarta Copa del Rei consecutiva gràcies a la seua qualitat individual amb homes com Llull o Carroll però també amb l’ajuda dels jutges del partit que van tindre una actuació qüestionable. Els col·legiats no van assenyalar una clara antiesportiva de Taylor a Dubljevic amb 20 segons per jugar i 95-91 al marcador o la polèmica acció final del camp enrere que van xiular i van haver de rectificar però sense ajustar el temps correctament: quan Sastre roba el baló i passa la pilota a Oriola, queden 1,7 segons per jugar mentre que els àrbitres en van donar 0,9.
El València Bàsquet va posar tot per endur-se la final però va tornar a eixir creu. El Madrid guanyà una Copa del Rei plena de polèmica ja que ja van guanyar el Morabanc Andorra amb un camp enrere no assenyalat amb el qual van forçar la pròrroga. Així, el València es queda a les portes d’un títol amb la ràbia de perdre un partit en què va lluitar molt per vèncer.
Sergi Llull va ser el millor del partit amb els últims deu punts del seu equip ben acompanyat de Randolph i Ayón, que van imposar la seua força sota la cistella en moltes fases del partit. Així mateix, pel València un Dubljevic espectacular amb 28 punts i el coratge de San Emeterio van intentar conduir un València que va exigir molt al campió d’Europa.
El partit va començar amb un intercanvi de cops que es traduïa en alternatives al marcador amb mínims avantatges per als dos equips, fins que Anthony Randolph, amb deu punts en el primer quart, i Luka Doncic amb un espectacular esmaix després de rebot, van permetre anar 7 dalt als madrilenys, que van acabar el primer quart amb bones sensacions (22-16, m.10).
Pedro Martínez va ordenar al segon quart una zona 2-3 que no va impedir al seu rival anotar en cada atac, aprofitant la laxitud d’un contrincant que ràpidament va tornar a la defensa a l’home. El Reial Madrid va aprofitar el desconcert en el València per agafar el màxim avantatge gràcies a triple de Llull (40-30, min 16), cosa que va obligar els valencians a un esforç extra. I tant que ho van fer gràcies a la bona direcció de Van Rossom, el domini de Dubljevic davall la cistella i la precisió de Joan Sastre, per anotar 29 punts en el segon parcial i arribar amb un marcador molt obert per la segona part (47-45, m.20).
En la represa, Gustavo Ayón va agafar la responsabilitat en l’atac blanc i va mantenir una lluita titànica amb Dubljevic sota la cistella. El mexicà va anotar 12 punts vitals en el tercer període mentre que els valencians, a l’aguait durant nou minuts molt igualats, van aconseguir empatar el partit en el minut 29, tot i que Sergio Llull, amb un triple impossible sobre la botzina, va insuflar oxigen abans del quart definitiu (74-71).
El quart definitiu començava sense un dominador clar. El partit seguia per decidir i el Madrid va tirar de qualitat individual amb triples de Doncic i Carroll que van alleujar al Reial Madrid amb sis minuts i mig per jugar, però els valencians no es rendien, demostrant caràcter amb un triple de Van Rossom per elevar la tensió al Buesa Arena, on tots animaven el València, i pronosticava un altre final ajustat (82-81, min 36), fins que Llull, amb huit punts consecutius quan més pesa la responsabilitat, va començar a encarrilar el títol (95-89, min 39).
El València no es va rendir i, després d’un triple de San Emeterio, va arribar a tenir la pilota per guanyar a nou dècimes del final, encara que Van Rossom no va tenir temps per llançar el triple i va permetre al Reial Madrid afegir una nova Copa del Rei al seu palmarès amb polèmica arbitral inclosa i un cruel final per València Bàsquet.
Fitxa tècnica:
97 – Reial Madrid (22 + 25 + 27 + 23): Llull (22), Rudy Fernández (2), Taylor (5), Reyes (1) i Randolph (20) -cinc inicial-, Ayón (18), Maciulis (3), Draper (-), Nocioni (-), Doncic(9), Carroll (14) i Hunter (3).
95 – València Basket (16 + 29 + 26 + 24): Van Rossom (6), Martínez (7), San Emeterio (17), Sikma (6) i Dubljevic (28) -cincinicial-, Thomas (4), Vives (2), Diot (2), Sato (5), Oriola (6), Sastre (12) i Kravtsov (-).
Àrbitres: Juan Carlos García González, Antonio Conde i Benjamí Jiménez. Sense eliminats.
Incidències: Final de la Copa del Rei 2017 disputada al Pavelló Fernando Buesa Arena de Vitòria davant 14.982 espectadors.
