La Fura dels Baus torna al País Valencià. Ho fa amb una de les produccions més exitoses de la companyia catalana, com així ho qualifica el director d’Altea i director artístic de l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA), Josep Vicent, qui a la vegada és el director d’aquesta producció i autor de l’obertura que dóna pas a la cantata escènica que Carl Orff compongué en 1937. Carmina Burana, l’obra més coneguda de la trilogia Trionfi (Catulli Carmina i El triomf d’Afrodita) arriba aquest cap de setmana a l’ADDA, amb tres representacions.
“És una producció d’èxit rotund” apunta Josep Vicent, on Carlus Padrissa “fa conviure una fabrica d’il·lusions amb els músics i els elements de la Fura”, una combinació que ve de fer-se deu dies consecutius a Madrid, “on hem penjat el cartell de sould out”. Aquesta Carmina Burana, “ja s’ha fet 150 vegades arreu del món, i la gent nota que la cantata “és orgànica i està viva”. Part d’aquest èxit rau en el fet que “tots els elements acaben articulant un gran diàleg”, on Vicent destaca, per exemple, “la solució tècnica de la cortina central que fa que es col·loquen elements en primer plànol”, de manera que, de sobte, el públic té al davant una orquestra, una projecció, una veu…,“eixe diàleg dels elements fa que siga més viu, i si la cantata tinguera alguna cosa extàtica, la transforma en una comunió de disciplines”.
Padrissa “és molt de treballar col·lectivament”, destaca el director valencià, així doncs, el resultat és una producció “brutal i refinada”, encara que “a la vegada, podem dir que és tan mística i espiritual com sexual i vitalista”. “Igual que els textos (seleccionats per Orff, en llatí i fragments en alt alemany mitjà i provençal) tenen la vitalitat del carpe diem, la producció segueix aquesta premissa igualment, comença místicament i va agafant ritme fins ser una voràgine”.
Vicent és l’autor de la música que funciona com a obertura a la cantata d’Orff, on uns monjos entren en escena apareixent d’entre el públic, “ací ja es veu la mística i el carpe diem”, apunta d’una producció on les videoprojeccions“són molt importants, perquè dins viu l’orquestra, les grues de la Fura i els solistes”.
L’orquestra resident de l’ADDA
L’ADDA està “coproduint” aquest espectacle, ja que l’orquestra resident, l’ADDA Simfònica, formada per una selecció de músics valencians i altres estrangers són els músics que posaran els sons als vint-i-cinc números de l’espectacle. El director artístic de l’auditori destaca que “estem treballant per tindre l’orquestra, que ja és resident, emfatitza, amb els músics que ja col·laboren amb nosaltres, i intentar que eixa formació ens done els màxims resultats a l’auditori”. Aquest cap de setmana faran Carmina Burana, però posteriorment faran un Hamlet i un Verdi, i així fins a quatre o cinc concerts. L’ADDA està tractant de consolidar la que seria una nova formació orquestral pública, que tinga continuïtat i puga oferir una programació més propera a una temporada simfònica, però, Vicent demana “seny” i no perdre de vista els pressupostos amb què es treballen.
Pel que fa a les veus solistes, “comptem amb solistes valencians i catalans, on destaquen les veus molt personals i molt acostumades a ser Fura, perquè la companyia els porta als extrems de les possibilitats”, on destaca que en In trutina el contratenor ha de cantar penjat per damunt del públic”, de manera que com a espectador “podràs sentir la interpretació que u mateix necessite”, aquesta Carmina Burana “potser mística o absolutament carnal”, i també, afegeix, “hi ha un gran homenatge al vi com a símbol mediterrani”.
La participació valenciana en la producció és majoritària, ja que a més dels músics de l’ADDA Simfònica, i el mateix Josep Vicent com a director i compositor de l’obertura ex professo, el paper del cor l’assumeix l’Orfeó Valencià qui col·labora de nou amb la Fura dels Baus, vint-i-un anys després d’haver col·laborat amb la producció de l’Atlàntida de Manuel de Falla en 1996.
