Sixto Ferrero / Bicorb.
El Caroig és un massís, un sistema muntanyós entre dues comarques: la Canal de Navarrrés i la Vall de Cofrents. Però, també és un cim de 1.126 metres d’altura. “És la muntanya més alta que està entre el terme d’Énguera i Bicorb”, fins i tot, entra a Castella per Almansa. És, si més no, “un punt de referència que des de qualsevol punt es pot veure, des de Castella, des de la Costera, des de la Ribera. Per això vam agafar el nom”, perquè, d’alguna manera especial, eixa visibilitat “ens representa”, explica Pep Aparicio, vicepresident de l’Institut d’Estudis Territorials del Caroig i editor de la revista homònima.
El Caroig és també un “territori històric”. Així ho defèn Aparicio, emprant un valencià amb unes particularitats fonètiques i lèxiques genuïnes “pròpies”, però, contra tot pronòstic, en valencià, naturalment. I això, a eixa genuïnitat de la seua gent, del seu medi natural i dels seus costums, una forma de vida autòctona, és a una de les tantes coses a què es dedica l’Institut d’Estudis Territorials del Caroig (IETEC). “L’institut es dedica a dinamitzar el territori del Caroig, que s’estén per part de la Canal de Navarrés, la Costera i la Ribera, fent publicacions, investigacions i actes diversos. Fent, en definitiva, un treball d’escampar el coneixement de les zones rurals” des d’on, també, fan la tasca “d’assessorar els grups de desenvolupament rural”, explica Aparicio Guada.
“És un institut sense ànim de lucre, amb gent de diferents edats i perfils professionals, on l’objectiu és donar a conèixer la comarca del Caroig, sobretot perquè és un territori ample i muntanyenc, per posar-lo en valor i que la gent deixe d’anar-se’n d’ací”. En certa manera, mantenen amb l’erudició una mena de lluita contra “el despoblament rural”.
Entre Éngeura i Aiora, a la vessant sud del Caroig. Foto: @PoblesValAbando.
El massís, una mena de símbol tribal, “és un punt de referència que des de qualsevol punt es pot veure”, per això, la publicació que fa semestralment l’IETEC es titula Caroig. Però, afegeix, “el logo que ens identifica també és un altre referent, és una escena pintada d’art rupestre llevantí que, a més, és possiblement l’única on hi ha dones i xiquets jugant”, apunta. Si volguérem resumir què fa l’IETEC i què pretén amb una publicació com la revista Caroig, seria “recuperar el passat per llançar-lo al futur”.
Aquest territori, ara fortament castellanitzat, va tindre un repoblament en bona mesura de gent vinguda de les Illes. Això portà una parla que van investigar i publicar des de la revista, així com en les trobades organitzades junt a la Universitat de València i l’AVL, unes jornades que tractaven “sobre la parla del Caroig, que es troba en una frontera entre el valencià i l’aragonès”.
Énguera (la Canal de Navarrés).
Ara per ara, a la Canal de Navarrés, “hi ha poca gent que parla valencià i, a mesura que ha avançat la urbanització i la connexió a través de la televisió, s’ha anat perdent la parla”, es lamenta. “Per això posem negre sobre blanc les característiques rabiosament valencianes dels habitants de la Canal de Navarrés”, assevera. Ho fan, sobretot, a través de la revista de caràcter semestral, on destaquen “les publicacions d’articles de perspectiva política més propera, amb acompanyament de gravadors o pintors de la zona”, una tria que tracta de visibilitzar totes les manifestacions. “La presentem cada vegada en un lloc, ara anem a Bicorb perquè un article va sobre la repoblació de Bicorb i Quesa després de fer fugir i cremar la població musulmana i què es va fer amb molta gent de Mallorca” explica. “Anem tractant temes, un d’ells, destaca, és el de democràcia i participació, perquè apostem perquè la democràcia siga substantiva”.
El Caroig des de Bicorb (la Canal de Navarrés). Foto: Ajuntament de Bicorb.
El número sis de la revista Caroig, que es presenta aquest dissabte, 25 de febrer a Bicorb (12h), a l’Ecomuseu, comptarà amb la participació de Fina García, l’alcaldessa de Bicorb, Josep Mas i Joan-Lluís Monjo, del Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina del Regne de València; Maite Mollá i Pep Aparicio Guadas, de l’’Institut d’Estudis Territorials el Caroig.
