J. Velert / València
La base de l’equip Alinghi durant la Copa de l’Amèrica celebrada l’any 2007 ha acollit aquest matí la presentació del pla estratègic de la Marina de València per als propers cinc anys. Ramon Marrades, director estratègic del Consorci València 2007, ha assegurat que el futur de la ciutat passa per recuperar l’espai i convertir-lo en “la nova centralitat” de la capital valenciana.
La tria d’un edifici abandonat per a presentar les línies mestres del futur de la Marina no és casual. “Les transformacions més importants de la ciutat no seran obres que es puguen inaugurar”, ha explicat Marrades després de llegir el poema Tornaràs a la mar, de Teresa Pasqual.
El director del Consorci, Vicent Llorens, ha afegit que els espais gestionats pel Consorci no han de tornar “mai” a mans de l’Autoritat Portuària. “Volem que els espais públics siguen realment espais públics”, ha apuntat en presència del conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i de la tinent d’alcalde i regidora de Promoció Econòmica, Sandra Gómez.
La nova Marina incorporarà el Marina Living LAB, un espai d’experimentació a escala urbana, a més d’un equipament cultural a l’edifici Docks i un Museu de la Mar. El projecte també preveu situar a la base Alinghi un espai d’emprenedoria i innovació, a pocs metres de Lanzadera, l’acceleradora d’empreses de Juan Roig.
A més de l’emprenedoria, la nàutica ocuparà un lloc destacat a la Marina, on està prevista l’obertura d’un centre de formació professional dedicat a la reparació d’embarcacions. A més, la Federació Esportiva del Sector Nàutic impulsa la creació d’un poliesportiu dedicat als esports de la mar.
Llorens ha remarcat que el pla és un document “obert i participatiu” que ha de contribuir “a la recuperació dels Poblats Marítims”. Per a buscar la participació de la ciutadania, s’engegarà un procés participatiu que servirà per a posar nom als edificis de la Marina. “De la participació farem un pla fort”, ha afirmat.
Agilització dels tràmits per concedir llicències
En l’apartat d’autocrítica, Llorens ha reconegut que aconseguir una llicència empresarial a la Marina és “quasi una aventura” i ha assegurat que s’agilitzaran procediments de gestió de llicències. En aquest sentit, el Consorci treballa en la declaració d’interès general per a poder gestionar de manera autònoma les inversions.
L’altre repte de la Marina és captar l’interès de la ciutadania i del turisme, per a la qual cosa l’Ajuntament de València, a través de la Regidoria de Promoció Econòmica, ha cedit al Consorci una oficina de promoció situada a la plaça de l’Ajuntament. Renovar la web també és una prioritat. “Em remet al que va dir Juan Roig sobre la seua pàgina web: la nostra pàgina web és com la seua”, ha bromejat Llorens.
A més, la nova Marina vol millorar l’espai públic incorporant zones d’ombra i vegetació. “Si volem que la ciutadania s’apropie l’espai haurem de posar arbres de fulla perenne als llocs de més insolació”, ha afirmat Llorens, que ha assenyalat que “la gent que fa urbanisme ha perdut la interacció amb la natura”.
Per la seua part, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha insistit en la idea que “no és el moment de construir grans infraestructures, sinó d’aprofitar de forma productiva les que ja tenim”. A parer seu, la localitat ha de convertir-se en una ciutat “atractiva per al talent”, on l’Administració pose “les coses fàcils per a crear nous negocis”. Ribó ha comparat la recuperació de la Marina amb la conversió del vell llit del riu Túria en un jardí. “Ara la Marina inicia un nou rumb i dóna la cara als nostres barris, als quals se’ls va donar l’esquena durant massa temps”, ha indicat.
