RedactaVeu / València.
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que el Consell segueix preparat per a acollir 1.400 persones refugiades que han perdut la seua llar com a conseqüència dels conflictes armats al Pròxim Orient, i ha defensat que des que va començar aquesta crisi humanitària, el País Valencià ha oferit “el millor que tenim: que som un poble acollidor”.
Oltra, que ha comparegut hui en les Corts Valencianes per a informar sobre la política d’acolliment a les persones refugiades, ha recordat que des del primer moment el Govern del Botànic “va posar tot allò que estava al seu abast per a acollir de manera immediata, i temporal”, aquelles persones desplaçades com a conseqüència de la crisi humanitària a Síria.
“El Govern valencià estava preparat en 2015, i ho està també ara, per a acollir 1.400 persones refugiades, només falta la voluntat del Govern espanyol, que és qui posseeix les competències en aquest assumpte, perquè permeta fer-ho”, ha afirmat, i ha lamentat el fet que “hui només hagen arribat 64 persones refugiades”, cosa que evidencia que l’Estat “només cerca excuses” perquè aquestes persones no arriben a l’Estat espanyol.
“Ara per ara seguim en el mateix punt. La crisi humanitària per la guerra té un caràcter d’extrema urgència que no admet més demores en la col·laboració del Govern d’Espanya amb la comunitat i les comunitats”, ha incidit la vicepresidenta.
Ha recordat que a l’estiu de 2015, tot just quan vam arribar al govern, des del seu departament es va treballar en la creació d’un pla per a donar “una resposta urgent i d’emergència per a coordinar totes les accions i polítiques públiques d’atenció a les persones demandants d’asil a la Comunitat Valenciana”, que des del primer moment es va traslladar a l’Estat espanyol.
El pla, ha explicat, incloïa la constitució d’una comissió mixta entre el Consell i les entitats del sector, especialitzades en persones refugiades i desplaçades, i en la qual hi havia administracions de diferent signe i color polític, i que ha aprovat totes les accions “per unanimitat”, com la creació d’una xarxa de ciutats acollidores.
Aquesta xarxa incloïa 96 pisos, 192 habitacions en domicilis particulars i més de 600 places entre albergs, pisos aules, poliesportius, habitatges, hostals i edificis polivalents…, entre altres recursos. Això suposava que el País Valencià, en aquell moment, ja estava en disposició d’oferir més de1.400 places, a les quals se’n sumen 410 subvencionades del tercer sector que treballen en l’acolliment de persones immigrants.
Aquestes places, ha explicat, tenien l’objectiu d’oferir “un primer acolliment, que segons el que s’estableix per llei té una durada de 6 mesos”, i ha indicat que va ser el Govern espanyol el que va dir a les diferents comunitats autònomes que la gestió d’aquestes infraestructures era competència de l’Estat, a pesar que després la inclusió d’aquestes persones en la societat valenciana correspon al Consell.
Inversions de la Generalitat
A pesar que la gestió d’aquests immobles és competència estatal, des de la Vicepresidència es va emetre un crèdit de 652.242 euros per a possibles actuacions en matèria d’atenció a les persones refugiades, que es van sumar als més de 13 milions d’euros que l’Executiu espanyol tenia pressupostats per a realitzar les adaptacions que consideren convenients, dins les seues competències.
La vicepresidenta ha recordat que en tot moment es va informar el Govern espanyol de totes aquestes actuacions i que es va reunir amb la secretària general de Migracions, després que la seua homòloga en l’Executiu estatal, Soraya Sáez de Santamaría, rebutjara rebre-la perquè és “una dona molt operativa”.
El Consell també va proposar al Govern espanyol la firma d’un “conveni de col·laboració per al trasllat i acolliment de les persones refugiades”, que no ha sigut atès, i en el qual la Generalitat considerava que la crisi humanitària desencadenada en les costes de l’est del Mediterrani, “reverteix un caràcter d’extrema urgència que no admetia més demores en l’adopció de mesures de col·laboració entre les administracions central i autonòmica”.
En aquest sentit, ha defensat la “lleialtat institucional” amb la qual s’ha actuat des del Consell i ha lamentat no haver rebut la mateixa resposta per part de l’Estat espanyol, al qual ha acusat de no haver complit amb el que estableixen els drets humans i la legalitat internacional.
