El passat 5 de març l’Orfeó Josep Climent de l’Associació Artístico-Musical d’Oliva (AAMO) va participar en el cicle de Misses Cantades de Quaresma de la Catedral de València amb un programa que incloïa dos moviments de la Missa Brevis composta pel canonge prefecte de Música Sacra de la Catedral de València, Josep Climent. L’obra, creada per l’organista i musicòleg natural d’Oliva (la Safor) -motiu pel qual l’orfeó porta el seu nom-, està instrumentada per a veus, orgue, dolçaina i tabal, però abans d’interpretar-la algú “de dalt” -en al·lusió als dirigents de la Seu- els indicà que els instruments tradicionals “no podien” tocar-los.
L’Orfeó Josep Climent ha participat en aquest cicle durant sis anys. En aquesta ocasió, des del mes de novembre el programa que interpretarien a la Catedral estava “aparaulat” entre el conjunt de la Safor i el canonge prefecte, qui va morir el passat 15 de febrer. Aquesta vegada hi havia alguna cosa diferent respecte a les altres cinc participacions: la missa l’oficiava el cardenal Antonio Cañizares, “un ofici que en les tres vegades anteriors no ho havia vist”, explica a aquest diari el president de l’AAMO, Ferran Escrivà.
En el programa de mà de la Missa Cantada s’anuncia l’actuació de l’Orfeó, junt a la Colla de dolçainers i tabaleters Sarabanda, l’organista Inmaculada Arias, sota la direcció d’Enric X. Naval. Així, al costat dels dos moviments de la Missa Brevis de Climent, hi havia obres de Tresch, del mossèn Villalonga, de Pitoni, així com el Psalm Responsorial també de Climent. Tot i estar anunciat, fer el concert i finalment interpretar els dos moviments “amb orgue, sense dolçaines i tabals”, l’AAMO ha volgut mostrar la seua “ferma protesta pel tracte que va rebre l’Orfeó de part dels encarregats de la missa a la Seu, ja que no van permetre que tocaren les dolçaines i tabal dins la Catedral”.
Programa de la Missa Cantada del 5 de març a la Catedral de València.
Abans de començar a cantar, se’ls va aproximar Luís Garrido, director del cor de l’Escolania, i preguntà al director quina missa cantarien, “i si era la de Falles”, puntualitza Escrivà. Després de respondre que sí, segons relata, Garrido “anà a preguntar dalt, a veure què deien”. Traslladà als superiors la situació i se’ls va respondre que “no podien tocar” els instruments tradicionals, i si s’havia fent fins ara, “això era amb don José”. Però don José va morir el passat 15 de febrer i les coses sembla que a la Seu canviaran. El primer canvi que sorprengué l’expedició d’Oliva va ser que el mateix cardenal Cañizares oficiara la missa, i després de la impossibilitat d’interpretar la Missa Brevis com el seu compositor la creà, “no descarten que fóra el cardenal qui donara l’ordre”.
Aquesta actitud dels responsables de la Seu la consideren una doble “falta de respecte”, i amb la tensió del moment, “volia que marxàrem” de la Catedral, assegura Escrivà. Encara que finalment van actuar, des de l’AAMO s’han enviat diversos correus al Cabildo -que a hores d’ara “no ha contestat”-, on fan constar aquest disgust per considerar la negació “una falta de respecte a la tasca dels nostres músics”, així com “una falta de consideració a uns instruments que són molt nostres i que creiem que són tan vàlids com qualsevol altre per tocar en tots els àmbits de la música”.
Igualment, creuen que la decisió presa el passat 5 de març és una altra falta de respecte “més greu, a la memòria de José Climent”, a qui volien dedicar l’actuació, “ja que es tracta d’obres seues i ell les havia inclòs en el programa”, i afegeixen que aquestes “mateixes obres ja es van tocar fa set anys amb dolçaina i tabal en una missa similar a la del dia 5”.
Per Quaresma, “austeritat”
Des de la Catedral, asseguren que “no fou una imposició”, sinó una “petició” que a més a més “acceptaren de bon grat”, i fins i tot “cantaren en la missa”. Fonts pròximes a la Seu han explicat a La Veu que se’ls demanà que no tocaren “perquè era missa de Quaresma”, i la missa de Falles “s’interpretarà en Falles, com està previst”.
Insisteixen que la petició es féu des de la Catedral, i no des de l’Arquebisbat. Tot i estar immersos en l’ambient faller que un 5 de març pot tindre València, per Quaresma, als catòlics els correspon “austeritat”, per eixe motiu les misses “no poden tindre instrumentació”, és a dir, que ha d’haver una austeritat igual que en Setmana Santa, “que no hi ha campanes” i aquestes “se substitueixen per matraques”. L’Orfeó Josep Climent volia fer una missa de Falles i “no es pot interpretar”.
