Cèsar Ferrandis / València.
Quina partida, cavallers, la que vam poder veure el dissabte passat al trinquet de Pelayo. Després de dues hores d’espectacle de primeríssima qualitat, els espectadors aplaudien la igualada a 55 tot reconeixent l’entrega i la lluita per part dels sis jugadors que van protagonitzar una de les millors partides que es recorden en els darrers temps al vell trinquet de la capital. Més enllà de la igualada, el repertori de colps, l’exhibició de poders i l’acoblament que demostraren els dos trios que s’enfrontaren donà peu a una d’aquelles partides que quedaran enregistrades en l’imaginari del públic, que va tornar a omplir l’escala del trinquet en una vesprada amb perfum de Falles.
Partida decisiva a tots els efectes pel que feia a la classificació de la Lliga Professional. Es veien les cares en aquesta ocasió els equips de Benidorm, encapçalats per Pere-Roc II, Fèlix de Dénia i Monrabal, contra l’equip de l’Ajuntament de València, capitanejat per Santi de Silla, Santi de Finestrat i Natxo de Beniparrell, que acabaren imposant-se per un ajustadíssim 60-55 després d’un inoblidable festival de pilota. Començà la partida molt igualada, amb constants alternatives al marcador i assumint tota la responsabilitat dels seus respectius equips els dos mitgers. Si Santi de Finestrat va ser en tot moment el puntal del seu equip, no ho fou menys la figura de Fèlix. Feia temps que el de Dénia no ratllava tan alt al trinquet de Pelayo. Si Santi l’obligava arran de corda, allà estava Fèlix per contrarestar tot el que arribava a les seues mans, ara amb la dreta, ara amb l’esquerra o de bot i braç. El repertori per part dels dos mitgers de la Marina estigué a l’altura de les millors ocasions. No es podia jugar més i millor, amb més qualitat i sense pràcticament errades de consideració. Amb aquesta predisposició, la igualada a 30 estigué servida.
Santi de Silla va realitzar uns rebots magnífics. Foto: Ulisses Ortiz.
No acabava però d’acompanyar Pere-Roc el seu mitger. Tot al contrari que Santi de Silla, que tornà a segellar una actuació molt valuosa, amb jugades de molt de mèrit i passades inversemblants. Jugà pilotes de tots els colors. Fruit d’aquesta major compenetració de faixa roja, els representants de la ciutat de València s’avançaren fins al 40-30 després de donar tot un recital de pilota entre les quatre parets de la canxa. La sincronització amb Natxo a la punta era perfecta i tant ell com Santi es dedicaven a sumar feta darrere feta de quinze. Solament la integritat de Fèlix i les moltíssimes pilotes que parava i obligava Monrabal, que va jugar una formidable partida, impediren que els rojos desbordaren el marcador. De fet, amb Pere-Roc ja present al nivell d’exigència que demanava la partida, els blaus van igualar a 45. Més encara, jugant el que encara està per escriure, els representants de Benidorm arribaren a posar el 55 i val per acabar la partida i eliminar del campionat els Santis. No podia ser. Ens esperaven els millors jocs, les millors jugades, les passades imprevistes, la qualitat i la lluita que posaren els sis jugadors en els tres darrers jocs que provocaren el deliri del públic, que no es va cansar d’aplaudir i reconèixer la magnitud de l’espectacle. Després de la igualada a 55, fent bones totes les pilotades que tocaven Santi, Santi de Finestrat i Natxo, que fins i tot arribaren a alçar un 30-net en contra en el darrer joc, l’explosió d’alegria vingué de la part dels rojos, que s’endugueren una partida de campionat, sense desmerèixer l’oportunitat que també tingueren els blaus d’haver pogut guanyar en un enfrontament memorable que tardarem temps a oblidar.
Clicant al següent enllaç podràs llegir tots els articles de La partida del dissabte.
