• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març de 2017

La Veu del País Valencià

suma't
publicitat

Actualitat - Societat - País Valencià

Diumenge, 19 de març de 2017 a les 00:00h

La UV identifica el procés dels pigments de les pintures rupestres de l’Art mediterrani

Un estudi dels pigments negres utilitzats a l’abric de les Dogues (Ares del Maestrat) identifica el procés mitjançant el qual transformaven les cèl·lules vegetals per utilitzar-les com a pintures durant el neolític


Comentaris Un comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


L’equip investigador ha pogut reproduir el possible ventall de pigments que feien servir fent ús de carbó vegetal de les espècies identificades i mitjançant eines de neolític com una maça i un morter.


RedactaVeu / València

Els pigments negres utilitzats a l’abric de les Dogues (Ares del Maestrat) durant el neolític, contenen carbó vegetal, descobert a partir de les cèl·lules vegetals fragmentades de coníferes i angiospermes. És la principal conclusió d’un estudi publicat en la revista PLOS ONE per un equip de professors de la Universitat de València i del CNRS de França.

A través d’una anàlisi paleobotànica -que mai abans no s’havia fet servir-, s’han pogut identificar les cèl·lules vegetals d’angiospermes i coníferes, i detallar el procés mitjançant el qual transformaven aquestes per utilitzar-les com a pigments. Aquestes cèl·lules estaven molt fragmentades i obstruïdes per una substància aglutinant, cosa que indica un procés mecànic de transformació intens mitjançant el qual es produïa una pols fina. Posteriorment es mesclava amb una substància, que no s’ha pogut identificar, encara que es creu que es tractava de greix d’animal o vegetal, amb la qual obtenien una barreja prou gelatinosa perquè aglutinara el pigment. 

La investigació aporta una nova metodologia experimental al sector amb l’objectiu de, a més de determinar la composició del pigment, esbrinar el procés tècnic d’elaboració de les pintures. D’aquesta manera, fent ús de carbó vegetal de les espècies identificades i mitjançant eines com les que tenien els homes i les dones del neolític, com ara una maça i un morter, l’equip investigador ha pogut reproduir el possible ventall de pigments que feien servir.

Tot i que encara no s’ha confirmat la naturalesa de l’aglutinant, sí que s’han pogut recrear les possibles receptes de les pintures neolítiques. 
 
Imatges: Plos One.

L’objectiu de recrear aquestes tècniques radica en el fet de documentar els processos de fabricació per acostar-se a la manera com s’ha produït la transmissió del coneixement en les societats neolítiques.

Fins fa poc, els pigments negres analitzats en l’àrea de la Valltorta indicaven que havien estat elaborats a base de manganès. Tanmateix, en l’àrea de la Gassulla, dins del mateix parc cultural, i àrea a la qual pertany l’abric de les Dogues, tots els pigments negres analitzats per l’equip investigador estan fets a base de carbó vegetal. Així ho explica l’article Identification of plant cells in black pigments of prehistoric Spanish Levantine rock art by means of a multi-analytical approach. A new method for social identity materialization using chaîne opératoire, publicat en la revista PLOS ONE per Clodoaldo Roldán, Ernestina Badal, Sonia Murcia i Valentín Villaverde, professores i professors de Universitat de València, i per Esther López, del Centre National de la Recherche Scientifique de França. És una investigació emmarcada en el projecte NEOSOCWESTMED de la Unió Europea, que es finança a través de fons per a les Marie Curie Actions.

Les cèl·lules que s’han identificat pertanyen a coníferes i angiospermes, però els seus trets són comuns a molta de la vegetació pròpia del neolític del nostre territori, com és ara l’arboç, el llentiscle, la noguerola, l’aladern, la prunera o el cirerer.

Matèries primeres minerals

Com que els aglutinants que s’hi feien servir “són difícils de detectar amb les tècniques utilitzades, és per això que s’havia pensat que els pigments llevantins estaven elaborats mitjançant una simple mescla de matèries primeres minerals, com l’hematites o el manganès, en aigua”, ha assenyalat l’equip.


 

Lectures 1515 lectures   comentari Un comentari   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris

19 de març 03.57h

Per favor, indiqueu :

• Propietats organolèptiques del cascall : ____________________________________________________
• Efecte del cascall sobre la producció lingüística : ___________________________________________


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament



  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat



publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

L'Oratge

  • Alcoi

    nuvols_parcials
    17 ºC
    7 ºC
  • Bunyol

    nuvols_parcials
    17 ºC
    7 ºC
  • Carlet

    nuvols_parcials
    19 ºC
    5 ºC
  • Catí

    nuvols_parcials
    16 ºC
    8 ºC
  • Dénia

    nuvols_parcials
    19 ºC
    5 ºC
  • Gandia

    nuvols_parcials
    19 ºC
    5 ºC
  • La Vall d'Uixó

    nuvols_parcials
    17 ºC
    3 ºC
  • Menorca

    nuvols_parcials
    16 ºC
    10 ºC
  • Oriola

    nuvols_parcials
    19 ºC
    5 ºC
  • Peníscola

    nuvols_parcials
    16 ºC
    8 ºC
  • Valls

    nuvols_parcials
    15 ºC
    8 ºC

publicitat

Les més llegides


Xarxes socials La Veu