Salva Almenar / València
La realitat sociolingüística de les comarques del País Valencià ha tingut un pes fonamental en la tria del nivell d’aprenentatge de llengües feta pels centres educatius. La relació és més evident a les comarques històricament castellanoparlants i a les de parla valenciana amb menys presència del castellà. Així, totes les escoles de l’Alt Palància, el Racó d’Ademús, Requena-Utiel i la Vall de Cofrents han demanat el nivell bàsic de plurilingüisme, un model semblant a les fins ara vigents línies en castellà, mentre que el 100% dels xiquets de 3 anys que s’escolaritzen el curs vinent als centres educatius dels Ports, l’Alt Maestrat i el Baix Maestrat es formaran en els nivells avançats previstos en el Decret de plurilingüisme dinàmic. Aquests programes són els que preveuen una major presència del valencià i l’anglés al llarg de tot el seu període formatiu i els que permetran als alumnes acabar la seua etapa escolar amb l’acreditació lingüística en les dues llengües.
La tria s’ha fet mitjançant el diàleg entre pares, professors i alumnes a través de cada consell escolar de centre. Les dades globals del país han donat que el 54% dels centres prefeeixen el nivell avançat, el 30%, l’intermedi, i el 13%, el bàsic. Unes xifres que revelen que el 84% de les1.253 escoles sostingudes amb fons públics han optat per incrementar la presència del valencià i l’anglès, segons les dades facilitades per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, que encara està fent el recompte a algunes comarques del sud del país.
Comarques amb predominis clars
Les dades demostren com la realitat sociolingüística de l’entorn dels centres influeix en la tria del programa plurilingüe. La preferència per la llengua “pròpia” és molt acusada a comarques de parla castellana com la Foia de Bunyol, amb un 93% de nivell bàsic; els Serrans, amb un 87%; o l’Alt Millars, amb una meitat de bàsic, una altra d’intermedi i cap centre amb nivell avançat de plurilingüisme. Les mateixes dades -50% nivell bàsic i 50% nivell intermedi- es registren a la Canal de Navarrés.
En l’altre extrem, en zones valencianoparlants com ara la Plana Alta, la Plana Baixa, la Marina Alta, la Marina Baixa, la Ribera Alta, la Costera i la Vall d’Albaida se supera el 80% o es frega el 90% d’avançat. A l’Alcalatén i a la Ribera Baixa s’arriba al 75% sense cap col·legi que haja triat el bàsic.
A l’Alcoià, l’opció preferida és el nivell intermedi, amb un 50%, seguit per l’avançat, escollit pel 46% dels centres. Per la seua banda, al Comtat les xifres recollides pel departament que dirigeix Vicent Marzà demostren que l’opció preferida és la que opta per més anglès i valencià amb un 90% d’escoles que s’han decantat pels nivells avançats i un 10% pels intermedis.
València i l’àrea metropolitana
Les dades de les comarques més properes a València revelen com moltes escoles han volgut fer un pas endavant i millorar la seua oferta educativa lingüística. Les tres demarcacions en què es divideix la comarca de l’Horta han optat majoritàriament pel nivell avançat. L’Horta Oest l’ha demanat en el 54% dels casos, mentre que l’Horta Nord ho ha fet al 61% i l’Horta Sud al 72%. Tot i ser zones amb una nombrosa població de parla castellana, hi destaca la baixa incidència del nivell bàsic, que només frega el 2% a l’Horta Nord i l’Horta Sud i puja al 5,5% a l’Horta Oest. La ciutat de València tampoc ha optat pel predomini del castellà en l’enseyament primari. L’han triat el 13,5% dels centres, mentre que el 55% han preferit l’intermedi i el 31%, l’avançat.
Alacant, la més castellanitzada de les grans ciutats valencianes, acull les dos terceres parts de la població de l’Alacantí. Tot i això, les dades comarcals són semblants a les de la ciutat de València, amb un 21% de nivell bàsic, un 52% d’intermedi i un 27% d’avançat. L’opció pel plurilingüisme és inclús més marcada al Baix Vinalopó, la comarca amb capital a Elx. Només un 7% de les escoles s’han decantat pel nivell bàsic mentre que un 57% ha demanat l’intermedi i un 36% l’avançat.
