El principal beneficiari del dividend aprovat aquest divendres per la junta d’accionistes de Bankia serà l’Estat, com a principal accionista de Bankia. Si quan s’abone la remuneració manté el 65,9% del capital de l’entitat que posseïa al tancament del 2016, percebrà 209 milions d’euros.
Aquesta quantia se sumarà als 1.304 milions recuperats per les arques públiques amb la privatització del 7,5% del banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri. També cal afegir els 323 milions en dividends reingressats en 2014 i 2015. En total, els contribuents hauran recuperat 1.836 milions d’euros dels 22.424 milions d’euros que va costar el rescat de l’entitat.
Esperança en la fusió amb BMN
El retorn escàs dels fons públics també explica el desig indissimulat del ministre d’Economia, Luis de Guindos, de fusionar l’entitat hereva de Bancaixa i Caja Madrid amb Banco Mare Nostrum (BMN). “Seria l’opció més eficient per al conjunt dels espanyols”, va assegurar la setmana passada.
El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va encarregar al gener a Société Génerale que temptejara el mercat per saber si seria més profitós vendre BMN o fusionar-lo amb Bankia. La conclusió de l’estudi va ser que unir els dos bancs i vendre’ls permetria recuperar 401 milions més que privatitzar les dos entitats per separat.
L’Estat podria recuperar el 41% dels fons del rescat
Goirigolzarri es va mostrar més prudent en el seu discurs davant els accionistes, en assegurar que caldrà un “exercici molt rigorós i professional per analitzar l’operació”. Per a fer aquesta anàlisi, Bankia ha creat una comissió assessorada per Ernst&Young, Garrigues, Accenture i Morgan Stanley.
En qualsevol cas, l’única oferta rebuda per BMN valora l’entitat en una quantia d’entre 1.061 i 1.300 milions, amb la qual cosa el FROB percebria 690 milions d’euros. Bankia està valorada en l’actualitat en 11.000 milions d’euros, de manera que si es mantingueren aquestes valoracions les arques públiques recuperarien el 41% dels diners del rescat.
