El jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Requena ha obert judici oral contra l’alcalde de la població de Zarra, l’independent Juan José Rubio, per un presumpte frau en la compravenda d’uns terrenys. El primer edil s’enfronta amb una pena de huit anys de presó i a 22 d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic -tal com sol·licita la Fiscalia- per un presumpte delicte continuat de frau i altres dos de falsedat documental.
Aquest cas es remunta al juliol de 2005, quan la regidora popular Rebeca Gonzálvez va presentar una denúncia davant la Fiscalia per presumpte frau, en relació amb la venda per un preu molt inferior al real de dos solars per part de l’Ajuntament de Zarra a una societat, l’únic partícip i administrador de la qual era el fill del primer edil, Sergio Rubio.
En concret, el consistori tenia inscrit a favor seu, en el Registre de la Propietat, dos solars: un d’ells ubicat a la carretera de Zarra a Teresa número 13, i un altre a l’altura del número 4. El primer d’ells va ser adquirit per l’Ajuntament el juny de 1994 per un preu de 750.000 pessetes. L’objectiu era fer en el terreny un magatzem per deixar eines, materials o vehicles.
El segon solar va ser adquirit l’agost de 2000 per un preu de 1.500.000 pessetes, i la finalitat era una obra d’Urbanització de Parc Públic. Seguidament, l’any 2003, l’Ajuntament es va desprendre dels dos solars, que va adquirir l’empresa del fill de l’alcalde, per un preu de 36.060 euros -la primera- i 9.020 euros -la segona-.
Enfront d’això, segons la valoració pericial que obra en el procediment, el valor del sòl de la primera finca podia estimar-se en 144.720 euros i en 45.430 euros el valor de l’edifici (magatzem) que hi existia. Mentre que no s’ha valorat la segona finca, però s’estima que no variaria molt respecte a la primera.
Aquesta operació, segons el parer del magistrat instructor, ha estat “ordida” per a “perjudicar” l’Ajuntament de Zarra, “ja que es desprenia de béns, el valor econòmic dels quals era molt superior al preu rebut, i beneficiar directament el fill de l’alcalde”, segons consta en la sentència de transformació de diligències prèvies a procediment abreujat, facilitat per l’advocat Jorge Carbó.
El magistrat assenyalava en aquest escrit que l’alcalde -qui va accedir al consistori en 1979- va intervenir en qualitat de primer edil i de conseller delegat del Consell d’Administració de l’entitat Empresa Municipal de Serveis de Zarra, Societat Limitada, en la tramitació dels expedients administratius seguits per a l’alienació de les dos finques, així com l’atorgament de les escriptures de compravenda a favor de l’empresa del seu fill, “incomplint la seua obligació legal d’abstenció”.
Per a la realització d’aquestos fets, el magistrat estima que es va comptar amb la “col·laboració” de la secretària accidental de l’Ajuntament, Mercedes Giner; de l’arquitecte tècnic, José Juan Blay; i dels edils Trinitat Andrés, Luis García i Eugenio Carlos Cuenta.
Per aquestos motius, el magistrat ha acordat, en una sentència amb data del 14 de març de 2013, obrir judici oral contra l’alcalde i el seu fill, els anteriors edils, la secretària, l’arquitecte, i assenyala com a òrgan competent per al coneixement i decisió de la causa l’Audiència Provincial de València.
Escrit fiscal
A l’escrit fiscal, els fets del qual coincideixen gairebé amb els relatats pel magistrat, s’acusa Juan José Rubio d’un delicte continuat de frau i de dos més de falsedat documental, i li demana una pena de huit anys de presó, 22 d’inhabilitació per a feina o càrrec públic, i el pagament d’una multa de 10.800 euros.
Alhora, el ministeri públic reclama per al fill del primer edil tres anys de presó i altres 10 d’inhabilitació; la mateixa pena que sol·licita per als edils Luis García, Trinitat Andrés i Eugenio Carlos Cuenca. A més, respecte a la secretària, el fiscal demana huit anys de presó i 22 d’inhabilitació; i pel que fa a l’arquitecte, José Juan Blay, reclama cinc anys de presó i 12 d’inhabilitació.
Per via de responsabilitat civil, el fiscal demana que s’acorde la nul·litat de la venda de les dos parcel·les “per haver-se realitzat amb conscient menyspreu a la normativa administrativa reguladora de l’alienació de béns públics i en perjudici de l’Ajuntament de Zarra”.
