Diari La Veu del País Valencià
El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill de desaparició
EFE / Brussel·les

La petició del Parlament s’inclou en un informe realitzat per l’eurodiputat francès Francois Alfonsi (cors), que va ser aprovat per unanimitat amb diverses esmenes de compromís fruit de la negociació dels diferents grups polítics.



Una de les esmenes, presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU), citava “les polítiques educatives d’immersió” i l’efecte que tenen sobre la protecció de les llengües europees no hegemòniques.



L’esmena de compromís finalment adoptada considera que els estats membres han de tenir una política lingüística que capacite els xiquets “a aprendre la llengua en perill, com a llengua materna, des de la més primerenca edat”.


“Aquesta política de promoció de dues o més llengües seria, com s’ha demostrat científicament, beneficiosa, i ajudaria els xiquets a aprendre altres llengües posteriorment”, segons el text aprovat per la comissió.

L’objectiu de l’informe aprovat hui, que podria ser presentat davant el ple de setembre pròxim, és instar la Comissió Europea a completar amb mesures legislatives la defensa de les llengües minoritàries i en perill d’extinció, segons un comunicat emés hui per l’eurodiputada del PNB Izaskun Bilbao.



L’informe reconeix el multilingüisme “com una riquesa i una expressió de la diversitat europea” i demana finançament per al període 2014-2020 per a donar suport a les llengües en perill.



Una de les esmenes aprovades, presentada per PNB i CiU, ha incorporat a la definició de llengües en perill de desaparició “aquelles -com el català i el basc- que ho estan en part del territori en què són pròpies, encara que disposen de protecció en altres zones del continent i tinguen o no reconeixement oficial”.

El ponent d’aquest informe, l’eurodiputat francès Francois Alfonsi, és el president de l’Intergrup de Minories del Parlament Europeu. L’informe considera que les societats multilingües ben cohesionades “que gestionen la seua diversitat lingüística de manera democràtica i sostenible, contribueixen a la pluralitat, són més obertes i estan en millors condicions per a contribuir a la riquesa que suposa la diversitat lingüística”.

Comparteix

Icona de pantalla completa