El document, que va ser presentat a la fi de maig, admet: “No dubtem que a Catalunya durant el Règim de Franco haguera existit alguna campanya que propiciara l’abandó del català i que es diguera allò de parle vostè cristià o parle la llengua de l’Imperi”, però conclou que no va existir una política de prohibició expressa, i remata que “en els últims trenta anys, la llengua que a Catalunya oficialment es margina, es desaconsella usar, se sanciona o s’impedeix utilitzar, és la castellana”.
El text advoca per reformar la Carta Magna per a “mantenir l’esperit bàsic de la nostra Constitució de 1978”, amb l’objectiu d’atacar el “problema que des de la perifèria secessionista se’ns planteja als espanyols”.
Menys competències autonòmiques
Entre les propostes que plantegen està la de recentralitzar el poder en mans de l’Estat, i per tant restringir les competències autonòmiques, “introduint-se els canvis necessaris per a impedir la repetició de la deriva desintegradora”. A més, defensen “tancar el procés, de manera que el model de distribució de competències no puga seguir obert a pressions i modificacions extra-constitucionals”.
“L’experiència històrica ens ensenya que sempre que hem iniciat processos de desintegració i autodeterminació com els actuals, encara que en principi poguera existir retòrica amable en el centre i la perifèria, els tanquem amb amplis vessaments de sang”, sentencia el document.
“No ens deixem enganyar per la dialèctica del ‘boníssim’ que sempre ens dibuixarà la possibilitat de fragmentacions amables de la nació, amb festes, discursos i promeses de germanor perpètua”, defensen els autors. “Són poc importants els 14 d’abril, nosaltres sabem molt bé que la República rebuda un dia amb cançons i entusiasmes, es va lliscar immediatament als colpismes, anarquia, separatismes i, als cinc anys, a la Guerra Civil”, conclouen.
L’estudi ha sigut elaborat pel president de l’Institut d’Estudis de la Democràcia del CEU, José Manuel Otero Novas; l’advocat de l’Estat en el Suprem José Ramón Recuero Astray; i la professora de Ciència política en el CEU, Ainoa Uribe. Per a la seua elaboració han estat també les aportacions entre altres, de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre; l’expresident del Govern José María Aznar; el periodista Luis María Ansón i l’articulista i escriptor Pío Moa.
