El president del Consell Valencià de Cultura i Premi Príncep d’Astúries de Recerca Científica i Tècnica en 1990 veu molt preocupant que molts polítics tinguen a l’Estat espanyol tanta inclinació pel seu càrrec com per a aferrar-s’hi durant anys. “Convindria que la gent que començara en política tinguera l’experiència de poder-se guanyar la vida com fóra, venent vestits o pomes, el que calga”, recomana.
També critica que hi haja polítics espanyols triats com a eurodiputats que “no sàpien parlar anglès” i es pregunta “com és possible que cap dels presidents del Govern que ha tingut el país sàpia parlar aqueix idioma”.
Segons el parer de Grisolía (València, 1923), al País Valencià s’estan fent retallades on “no s’haurien de fer” mentre els polítics en Les Corts es neguen a reduir el nombre de diputats o a tenir menys privilegis. “L’egoisme forma part de la condició humana; o eduquem la gent i fem que siga una mica més generosa, o no hi ha res a fer en els moments actuals i tenint en compte que cada vegada les coses seran una mica més difícils”, augura.
Grisolía considera una “indecència” que la gent no puga trobar feina, especialment els joves, i advoca per ser “creatius i innovar”. Proposa reduir les hores de treball perquè hi haja possibilitats de contractar més persones, la qual cosa permetria estar més temps amb les seues famílies.
Sobre el ‘cas Bárcenas’, Grisolía assegura que l’extresorer del PP i exsenador “és una persona molt intel·ligent; si no, no haguera sigut capaç de fer el que ha fet”. No obstant açò, assenyala que el seu ingrés a presó “no serveix més que perquè ens coste diners als ciutadans”, i per açò advoca per tenir-lo controlat fora de la presó però imposant-li una sanció de tipus econòmic.
Al seu judici, el president del Govern, Mariano Rajoy, “hauria d’haver parlat més clar i com més prompte millor” d’aquest cas. Respecte a la política econòmica del Govern, considera que Rajoy “s’ha equivocat: estalviar és important però cal crear, si no crees tens problemes. L’economia espanyola no es mou, tant de bo ho fera”.
Grisolía advoca també per un sistema de llistes obertes en les candidatures polítiques ja que l’actual sistema electoral, al seu judici, “comporta quasi una màfia. Jo et done un lloc i tu has de dir el que jo et diga. Açò no pot ser”.
El divulgador i responsable de la Fundació que atorga cada any els Premis Rei Jaume I de Ciència i Recerca li crida també l’atenció el perill que comporta l’adormiment i ensopiment actual de la societat espanyola: “Si no tens esperança en el futur, oblida’t”.
“Eixirem d’aquesta i cal fer tot allò perquè siga el més prompte, perquè aqueix adormiment és un aspecte preocupant. Cal tenir ànim i mobilitzar i estimular la gent, especialment la més jove”, opina.
Preguntat per la decisió del Ministeri de Sanitat d’excloure les lesbianes i dones solteres dels tractaments públics de reproducció assistida, respon: “Hi ha suficients xiquets en el món com per a haver de preocupar-se d’aquest tema” i opina que “sempre està l’opció d’adoptar”.
D’altra banda, el científic considera que “no és de rebut” que hi haja tantes carreres universitàries a les quals no acudeix el nombre suficient d’alumnes, i advoca així per mantenir solament aquelles que tinguen suficient demanda.
