Si dic bon dia és perquè parle valencià.
Si pronuncie amb goig Xàtiva, Llíria o Carcaixent és perquè parle valencià.
Si els meus fills són Jaume, Jordi, Neus o Llum és perquè parle valencià.
Si use tenir i venir però també tindre i vindre és perquè parle valencià.
Si em sent a prop d’Estellés i d’Ovidi és perquè parle valencià.
Si tinc un jardí a vessar de margarides i roselles és perquè parle valencià.
Si decidisc generosament “hablarle en castellano” és perquè parle valencià.
Si vosté sap que jo existisc és perquè encara parle valencià.
La meua llengua no provoca, no insulta, no intimida.
No agredeix.
No margina.
La meua llengua fa viure el poble que la vetlla.
La meua llengua fa lliure el poble que la parla.
