L’equip multidisciplinari de l’ICMUV ha realitzat la primera caracterització de pigments de les plaquetes de la Cova Parpalló de Gandia, una col·lecció referent d’àmbit europeu pel volum de material que aglutina i l’ampli període cronològic que cobreix, més de 10.000 anys aproximadament.
Les troballes del jaciment prehistòric de la Cova Parpalló, un dels més importants de la península, estan formades per gravats i pintures en més de 5.000 plaquetes i mostren l’expressió cultural de les poblacions caçadores i recol·lectores del Paleolític superior de la franja mediterrània peninsular.
Per analitzar els materials pictòrics, realitzats amb una paleta de colors bàsica (negre, roig i groc), els científics han usat tècniques no destructives portàtils, com per exemple l’espectrometria EDXRF i l’espectrocolorimetria, amb la finalitat d’evitar el deteriorament dels pigments i d’estudiar i controlar l’evolució temporal de les seues coordenades cromàtiques i contribuir a la seua conservació.
Sobre esta qüestió, el professor Clodoaldo Roldán de l’ICMUV, ubicat al Parc Científic de la Universitat de València, ha explicat que s’ha estudiat, en primer lloc, els colors negres de les pintures per fer la primera caracterització i s’ha posat de manifest “un alta proporció de motius figuratius fets amb carbó vegetal, l’ús de negres de manganès i l’absència de pigments basats en negre d’os calcinat”.
La llarga seqüència temporal de la col·lecció Parpalló és “única per establir les característiques de l’art paleolític del sud-oest d’Europa”, especialment en els períodes que corresponen al Solutrià, i ha permés “matisar la idea d’una evolució lineal de l’art paleolític, i alhora ha contribuït a definir la importància d’estudiar els processos culturals de caràcter regional”.
“Els resultats obtinguts confirmen que en este jaciment es van utilitzar les mateixes tècniques i colorants que s’han assenyalat fins ara en l’anàlisi de figures parietals pintades de la mateixa cronologia. Esta coincidència resulta molt interessant, ja que constitueix un argument a favor de la similitud dels procediments utilitzats durant el Paleolític a l’art moble i a l’art parietal”, assenyala Roldán.
Els tipus de matèria colorant utilitzada en les plaquetes de Parpalló s’han documentat en altres conjunts parietals de període premagdaleniense, com és el cas de Pech Merle (Cabrerets, França) o la Cova de la Pileta (Benaojan, Màlaga).
