La prolixa causa judicial investiga la gestió que entre 2004 i 2010 va dur a terme la ja desapareguda Entitat Metropolitana d’Aigües Residuals (Emarsa), per gestionar la depuradora i el sanejament d’aigües residuals de València. La liquidació d’Emarsa en 2010 va posar de manifest una sèrie d’irregularitats, com un forat econòmic de 17 milions d’euros i un possible desfalc de 40 milions, que el PSPV-PSOE va portar a la Fiscalia i al Tribunal de Comptes. En novembre de 2010, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi), que va assumir la gestió de la depuradora després del tancament d’Emarsa, va presentar una querella contra dos dels directius d’Emarsa, Esteban Cuesta i Enrique Arnal, i diversos empresaris per delictes d’estafa, administració deslleial i malversació de fons públics. La querella es va presentar durant la presidència de l’Emshi d’Enrique Crespo, qui a l’octubre de 2011 va resultar imputat en el cas, al costat de la cúpula d’Emarsa.
A partir d’aquell moment va començar una recerca judicial que es dedicà en exclusiva un jutjat, el número 15 de València, el titular del qual és Vicente Ríos, i que ha donat lloc a l’obertura de 102 toms de diligències, amb milers de folis i de CDs, i de diverses peces separades. La causa investiga els possibles delictes de malversació de cabals públics, contra la hisenda pública, falsificació documental, frau fiscal i estafa en Emarsa, i s’està analitzant el patrimoni de tots els imputats, els seus familiars directes i societats implicades, amb la col·laboració de dos inspectors d’Hisenda de l’Estat en funcions d’auxili judicial. Segons les recerques, el “saqueig” en Emarsa es va originar a través d’una trama corrupta que va emprar les seues relacions contractuals amb l’empresa pública per a enriquir-se il·lícitament, sobretot en les operacions de tractament de llots a preus “abusius”, treballs no realitzats o la despesa “desmesurada” en capritxos dels gestors.
Durant les declaracions dels imputats, que van començar a l’octubre de 2011 i encara continuen, han transcendit despeses dels directius per milers d’euros en compres d’articles de luxe, viatges de plaer amb despeses pagades -en ocasions acompanyats de suposades traductores romaneses-, sobre costos i pagaments a Andorra, Malta o Suïssa. En la fase d’instrucció intervenen almenys 40 parts i s’han obert més de 20 peces separades. A hores d’ara ja són 38 persones imputades, una d’elles a la presó, i una ordre de crida i cerca internacional sobre Jorge Ignacio Roca Samper, exparella de l’empresària empresonada, María Àguila Aladren.
El jutge considera que, a tenor de les diligències practicades i de la naturalesa i les dimensions de la recerca que es duu a terme, “resulta impossible fer una previsió, si més no aproximada, sobre el temps que haurà d’emprar-se en finalitzar la instrucció”.
Segons Vicente Ríos, de la instrucció es desprén l’existència de “nombrosíssims indicis” que un “nombre certament considerable” de persones, integrants d’Emarsa i alienes a ella, es “van concertar per obtenir un benefici il·lícit a costa dels fons de la societat”. També troba indicis que “molts dels treballs facturats” a Emarsa per les persones o empreses investigades “o bé no van ser realitzats, o bé es van facturar a preus que no corresponien amb les tasques efectivament realitzades”.
Paral·lelament, Les Corts Valencianes van constituir una comissió de recerca en la qual van comparéixer sis persones, que van considerar responsables polítics de les irregularitats dels exdirectius d’Emarsa, Enrique Crespo (qui va dimitir com a alcalde de Manises i vicepresident de la Diputació després de ser imputat), Esteban Cuesta i Enrique Arnal.
Qui és qui en el cas Emarsa
Les principals entitats i persones implicades en el denominat cas Emarsa, que investiga el suposat saqueig de fons públics en la depuradora valenciana de Pinedo, són les següents:
LES ENTITATS PÚBLIQUES:
– EMARSA: Entitat Metropolitana d’Aigües Residuals, Societat Anònima. Empresa pública creada per l’Ajuntament de València i 17 municipis de l’àrea metropolitana per gestionar la depuradora de Pinedo i el sanejament d’aigües residuals. La seua liquidació en 2010 va destapar un forat econòmic de 17 milions d’euros i un possible desfalc de 40 milions.
– EMSHI: Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics. Va assumir la gestió de la depuradora de Pinedo després del tancament d’Emarsa i va presentar una querella contra els directius d’aquesta. Està personada en la causa.
– EPSAR: Entitat Pública de Sanejament d’Aigües, dependent de la Generalitat. Atorgava fons a Emarsa, mitjançant convenis, per a l’explotació de la depuradora de Pinedo. Des de 2003 va concedir més de 120 milions d’euros a la depuradora. Dos dels seus directius estan imputats.
LES PERSONES:
– EL JUTGE DEL CAS: Vicente Ríos, titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València, que s’ocupa en exclusiva de la recerca d’aquest cas. Les diligències van pels 38 imputats i els 101 toms.
– ELS IMPUTATS: Els principals imputats en el cas són els membres de la cúpula d’Emarsa en el període investigat que va de 2004 a 2010. Dos directius de l’Epsar i empresaris que suposadament es van enriquir il·lícitament per la seua relació amb Emarsa.
– ENRIQUE CRESPO: expresident d’Emarsa. Com a president de l’Emshi, va presentar una denúncia contra el suposat desviament de diners públics en Emarsa. Va dimitir com a alcalde de Manises i vicepresident de la Diputació de València després de ser imputat. El jutjat investiga el patrimoni de l’exdona i dels tres fills. També estan imputats per un delicte d’alçament de béns, per haver cobrat més de 22 milions d’euros en dècims de loteria propietat d’Enrique Crespo, els seus pares i el seu germà CARLOS CRESPO CALATRAVA, qui també està imputat per blanqueig de capitals.
– ESTEBAN CUESTA: gerent d’Emarsa entre 2004 i 2010, tot i que la seua formació és la d’ATS. Imputat després de la querella presentada contra ell per delictes d’estafa, administració deslleial i malversació de fons públics, i a més, el jutge va sumar el delicte de suborn passiu. Va ser alcalde pedani de Benimàmet. A la seua dona, CRISTINA SEGARRA, el jutge li va imposar una fiança de 400.000 euros en concepte de responsabilitat civil, per haver participat “per títol lucratiu” dels delictes investigats.
– JOSÉ RAMÓN CUESTA, el germà d’ESTEBAN, està imputat per suborn passiu davant els indicis de què tres empreses contractades pel gerent d’Emarsa van iniciar les seues relacions comercials amb l’empresa pública gràcies al “pagament d’un preu” a Esteban Cuesta a través del seu germà.
– ENRIQUE ARNAL: director financer d’Emarsa entre 1996 i 2010. Imputat després de la querella presentada contra ell per delictes d’estafa, administració deslleial i malversació de fons públics. Ha reconegut que va acceptar regals i que una constructora que facturava a Emarsa li va reformar la casa. També està imputada la seua parella de llavors, EVA MARÍA MARSAL, administradora d’una empresa d’hostesses i serveis que suposadament va elaborar factures falses per un valor de 60.819 euros.
– JOSE ANTONIO ARNAL, el germà d’ENRIQUE, administrador de l’empresa de formació “Acosta”, que suposadament va impartir cursos als empleats d’Emarsa que van suposar a la societat “importants despeses”, és un altre dels imputats.
– SEBASTIÁN GARCÍA, “CHANIN”: Excap d’informàtica d’Emarsa i administrador de diverses empreses subcontractades per aquella signatura, a la qual van facturar més de 4,5 milions d’euros quan en Emarsa solament hi havia 30 equips informàtics. El coneixien com “el vicegerent” d’Emarsa per tenir autorització d’algú del partit per actuar. Tres dels seus germans (MARÍA PAZ GARCÍA, JAVIER GARCÍA i VÍCTOR MANUEL GARCÍA) estan imputats en la causa per figurar com a administradors de diverses signatures que suposadament van facturar treballs ficticis a Emarsa, igual que el seu cosí JOSÉ CARLOS MILLÁN. La seua mare, ROSARIO MARTÍNEZ, figura com a responsable de dues signatures inexistents utilitzades per facturar a Emarsa treballs ficticis.
– JORGE IGNACIO ROCA SAMPER, empresari. Al seu nom està la majoria de les empreses que van facturar activitats a Emarsa, malgrat que mancaven de mitjans materials humans o financers per a dur-les a terme, per més de deu milions d’euros. Imputat per diversos delictes, està en parador ignorat i en crida i cerca internacional.El seu expareja MARÍA ÀGUILA ALADREN, empresària, és l’única empresonada en aquest cas. Va ser imputada per blanqueig de capitals després de prestar declaració voluntàriament ens el jutge. La seua mare, MARÍA DEL CARMEN SAMPER, també està imputada per blanqueig de capitals per considerar que va col·laborar amb el seu fill “en l’ocultació” de l’origen dels guanys obtinguts.
– JOSÉ JUAN MORENILLA: exgerent de l’EPSAR. Enrique Arnal l’ha apuntat a d’ell i a Ignacio Bernácer com a responsables de la trama de corrupció en Emarsa.
– IGNACIO BERNÁCER: excap de departament de l’EPSAR. Va ser destituït per la Generalitat després de conèixer-se la seua imputació.
