El secretari del Jutjat de Primera Instància número 1 d’aquesta localitat, els requereix cada vegada que intenten presentar una demanda en català una còpia traduïda “en espanyol” de la mateixa.
En cas contrari, els advocats són advertits que els seus escrits no seran admesos, com es constata des del Col·legi d’Advocats de Tortosa.
Una exigència que els dos despatxos afectats, un de Sant Carles de la Ràpita i un altre de La Sénia, tots dos a la província de Tarragona, denuncien que no té raó de ser pel fet que tant el català/valencià (que consideren que són la mateixa llengua) com el castellà són llengües cooficials del País Valencià.
Els advocats afectats insisteixen que la seua decisió de dirigir-se al jutjat en valencià està emparada per la Llei Orgànica del Poder Judicial.
No obstant açò, el secretari, que presumiblement entén que els escrits es presenten en una llengua diferent al valencià, insisteix en el seu posicionament, i requereix al bufet de la Ràpita de nou perquè aporte còpia, ara del recurs, en espanyol, sota prevenció d’inadmissió, i fins i tot cita alguns articles que ja inclouen advertiments de multes coercitives i obertura d’expedients sancionadors si no es presenta la còpia en castellà.
El veto del secretari s’ha repetit en un altre bufet de La Sénia, que té paralitzats tres procediments per la mateixa raó.
Per açò, el bufet de la Ràpita ha decidit posar el cas en coneixement d’Acció Cultural del País Valencià, de la Comissió lingüística de les Terres de l’Ebre i del Degà del Col·legi d’Advocats de Tortosa, Josep Canicio, que també forma part de la Comissió per l’ús del català en l’àmbit de l’administració de justícia.
Segons Canicio, “els jutjats només poden demanar una traducció en el cas d’utilitzar una llengua oficial en el supòsit d’indefensió, per exemple, perquè una de les parts o el jutge no ho entenen, però seran ells mateixos els que es dirigisquen als serveis lingüístics de la comunitat autònoma”.
El degà ja ha avançat que realitzarà gestions per a intentar desencallar la situació.
