El TSJ ha desestimat la querella contra Castellano formulada per l’Associació contra la corrupció per la falta de concreció dels delictes i dels possibles autors dels mateixos. El querellant contra Castellano podrà ara acudir a un jutjat ordinari per a sol·licitar que s’investiguen els fets denunciats, segons les mateixes fonts.
La querella es va presentar el passat 14 de juny contra Castellano i altres tres persones -la seua dona, l’empresari José Miguel Pérez Taroncher i la seua esposa, pels suposats delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, negociacions prohibides a funcionaris i abús en l’exercici de la seua funció.
L’Associació contra la Corrupció acusava Castellano de realitzar contractacions suposadament irregulars amb Construccions Taroncher durant la seua etapa com a conseller de Sanitat i de Governació i Justícia, a causa d’una relació d’amistat i interessos comuns.
L’acte del TSJ assumeix les tesis de la Fiscalia i assenyala que “no és suficient” la mera formulació d’una denúncia o querella contra una persona aforada, sinó que és necessari que en la documentació que s’acompanya se l’impute “de manera inequívoca i directe” la comissió o implicació en fets concrets i constatables.
L’alt tribunal recorda que, segons la jurisprudència, per al cessament de la competència de l’instructor ordinari és necessari que es depuren les diligències de recerca necessàries i que llavors apareguen “indicis racionals de criminalitat o sospites fundades o versemblants” de la participació de l’aforat en el fets.
De l’anàlisi de la querella, el TSJ valencià destaca la “referència genèrica” a les contractacions públiques que l’associació estima poden ser irregulars, mentre que no s’indiquen les irregularitats administratives concretes i es desconeix les resolucions en concret considerades injustes.
Per al TSJ, les possibles relacions d’amistat entre els querellats, la possible copropietat d’un immoble rústic i la participació de Taroncher en contractacions públiques “el detall de les quals es desconeix” no permeten cobrir els paràmetres jurisprudencials d’atribuir i concretar la imputació de l’aforat, que són imprescindibles per a assumir la competència per aquest tribunal.
