En 1609 Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos d’Espanya, i a partir de l’any següent es calcula que una setantena de veïns petrers va abandonar Mallorca per repoblar la zona; Pedreguer, la Vall de Laguar, Tàrbena, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, etc. entre altres llocs. De fet, cal recordar que una gran quantitat de residents de Santa Margalida també se’n van anar allà.
En aquest sentit, a mitjans del segle XVII aproximadament un 65% dels habitants de Pedreguer tenien cognoms d’origen mallorquí com Cardona, Carrió, Dalmau, Ferrer, Fiol, Ramis, Martí, Salvà, Sastre i Torres.
A banda d’aquests lligams culturals i de llinatge, ambdós pobles comparteixen trets gastronòmics, lingüístics, de teixit associatiu… i algunes coincidències anecdòtiques que refermen encara més l’agermanament, com pot ser l’origen etimològic dels seus topònims (tots dos deriven directament de la paraula llatina per designar la ʹpedraʹ), la celebració d’algunes festivitats (de fet, es va aprofitar pel primer contacte la festivitat de Sant Antoni, festa local en les dues poblacions) o l’existència en Petra d’una capella de Sant Bonaventura (dintre el convent de Sant Bernardí), patró dels pedreguers…
La intenció de l’ajuntament de Pedreguer és portar l’aprovació de l’agermanament amb Petra al pròxim ple del 31 de gener. Per la seua banda, Petra faria el mateix una setmana més tard, exactament el 7 de febrer.
Una vegada aprovada la decisió pels dos plenaris, es vol signar el protocol d’agermanament per part de les màximes autoritats dels dos pobles en una estada posterior en algun dels dos municipis. Segurament a Pedreguer, ja que a aquest acord es va arribar la passada setmana, quan una delegació de Pedreguer, encapçalada per l’Alcalde, Sergi Ferrús, amb els regidors de Turisme i Cultura (Antoni Costa i Dora Martí, respectivament) van fer un primer contacte a terres illenques amb els responsables municipals de Petra, la batlessa Caterina Mas i altres regidors de l’equip de govern.
Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull
L’Alcalde de Pedreguer va aprofitar l’avinentesa per tal d’informar a les autoritats petreres sobre l’associació Ses Valls de Retrobament i la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull. Pedreguer forma part d’ambdues i els va animar a entrar-hi i els va deixar els estatuts. És clar, cal tindre cura perquè justament ara el govern balear ha decidit abandonar la Fundació Ramon Llull. Sobre Ses Valls de Retrobament, les autoritats de Petra van coincidir en l’opinió de què pot ser una bona eina per fomentar la cultura de la zona, potenciar el turisme i millorar l’economia.
Tot i que aquest acord s’ha concretat ara, els dos pobles havien mantingut contactes i gestions des de maig de 2012. Tot va començar quan Pedreguer fou convidat a la presentació de Ses Valls de Retrobament a Tàrbena, on l’alcalde conegué al pare Pere Riutort, originari de Petra, que li parlà dels lligams d’aquest poble amb la comarca. També li va parlar de la voluntat d’agermanar-se amb un municipi del País Valencià de trets semblants i fou ell qui va facilitar el contacte amb les autoritats de Petra.
Posteriorment, formada ja Ses Valls de Retrobament i ja aprovats els seus estatuts, l’associació es mostra a favor de col·laborar en aquest projecte i la Fundació Baleària, membre també de l’associació, mostra la seua voluntat de donar suport, a través de Terra de Retrobament i col·laborar activament en aquest primer contacte.
Independentment de la possibilitat de què Petra entre també en Ses Valls de Retrobament, la qual cosa podria afavorir la possibilitat de crear paquets turístics i/o culturals, l’agermanament anirà endavant, i es contempla la possibilitat de realitzar intercanvis socioculturals (bandes de música, ball de bot-grup de danses, centre excursionista, associacions, etc.), cosa que sens dubte repercutirà en l’economia municipal i en benefici del nombrós i actiu teixit associatiu de Pedreguer.
