Publicat per la Universitat de València, Vicent Climent és un dels seus editors. El també extreballador de l’ens autonòmic defensa l’obra com un “volum necessari després dels dos anys de tortura psicològica que ha significat l’ERO”.
Es tracta d’un llibre que arreplega 80 textos d’una vintena d’extreballadors i un relat cronològic que acompanya i contextualitza els fets. “Havíem de fer el llibre ara o mai, a les portes del judici volíem que quedara com a testimoni de la derrota”, explica Climent.
El llibre es va presentar dimecres passat en un acte que va comptar amb la presència de l’actor Xavi Castillo i presentat per Amàlia Garrigós, qui va assegurar que el llibre “explica veritats incòmodes, pitjor no podia ser d’una altra forma ja que venim de l’ERO més llarg, agressiu i sàdic de tot l’estat”.
Garrigós, també periodista afectada per aquest ERO, va defensar que la publicació “pertany als 1.000 treballadors acomiadats, molts d’ells (la majoria) amb plaça per oposició, i també als que continuen i, especialment, a la societat valenciana perquè hem pagat la televisió amb els nostres impostos”.
En aquest sentit, va recordar que “l’ERO ha servit per a privatitzar la RTVV, cosa que ja va voler fer el PP l’any 1996 i en 2002 amb Eduardo Zaplana, però gràcies a l’oposició dels treballadors, partits i tribunals es va poder parar”.
“La presidenta de RTVV Rosa Vidal va enviar l’altre dia una carta als treballadors dient que l’ERO havia acabat, però s’equivoca, perquè la justícia s’ha de pronunciar encara”, va concloure entre els aplaudiments dels assistents.
Finalment, va intervenir el periodista Julià Àlvaro, també afectat per l’ERO, qui va posar la nota autocrítica de l’acte en afirmar que “és l’hora d’assumir i pensar que hem d’acomiadar RTVV perquè no pot continuar així, perquè és inviable i hem d’intentar donar la benvinguda a una altra cosa, sostenible i útil”.
Així, va instar els assistents a “treballar per la nova televisió pública” que pot eixir de les resolucions judicials i “no reincidir en una cosa caduca, des del meu punt de vista”, com és l’antic ens autonòmic.
