RedactaVeu / Gandia.
Milers de veïns de la Safor ompliren el centre històric de la ciutat Ducal en el Correllengua 2013.
La néta de Vicent Andrés Estellés, Isabel Anyó Estellés va llegar el següent manifest::
Un any més ens tornem a trobar els amics i amigues del valencià, el català de tots, als carrers i places de Gandia.
El 2013 és un any especial, és l’any Estellés i, per això, quin millor homenatge al poeta i forner de Burjassot que dedicar-li el lema del nostre correllengua! “Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors… #ho podrem tot”.
Ja fa 18 anys que se celebra aquesta cercavila cívica i festiva per la llengua però també, any rere any, hem de fer esment als atacs continus, des de molts fronts, que rep el valencià. Una poalada de pintura blava sobre l’escultura d’Estellés a Burjassot, la permanent pressió policial i institucional, el secessionisme lingüístic dut a terme per administracions com l’aragonesa que ara anomena el català Lengua aragonesa propia del área oriental (LAPAO) o el polèmic decret de multilingüisme del govern illenc de Bauzà, els milers de famílies que no poden escolaritzar els fills en valencià, les sentències del Tribunal Constitucional en contra de la immersió lingüística, la criminalització de l’ús del nostre País Valencià i molts altres exemples diaris arreu dels Països Catalans.
A Gandia no ens veiem lliures d’aquestes ofensives contra el valencià. Les polítiques de l’ajuntament de la ciutat ducal en matèria lingüística es poden deduir fàcilment a partir de la seua programació cultural, on el valencià és merament anecdòtic si no inexistent. I és que el partit que ens governa, amb l’adhesió que demostra a la simbologia feixista de manera més o menys encoberta, ens du contínuament al pensament els temps més foscos de repressió de la dictadura franquista.
La neta d’Estellés llig el manifest
Afortunadament, la quotidianitat d’aquests fets no ens ha fet caure en el menfotisme de què se’ns acusa als valencians. Els atacs virulents al valencià sempre han estat la manera particular d’oprimir nacionalment el poble però ara també es revesteixen d’un component afegit, una metralla social dirigida sempre als més dèbils. Són la manifestació més explícita d’una lluita de classes cruenta en què eixim perdent la majoria: dones de qualsevol edat o condició, treballadors foranis, gent gran, estudiants sense beques, famílies amb dependents sense ajuts, etc. Els exclosos del sistema ens veiem forçats a autoorganitzar-nos en l’ajuda mútua.
Però cada vegada més hi ha mostres valeroses de lluita, com les vagues a les Illes tot desafiant Bauzà, com la resistència activa dels interins de l’ensenyament o del personal sanitari, dels jubilats que cada dia es veuen més ofegats econòmicament després d’una vida d’humiliacions laborals i salarials. Sabem que és una lluita llarga, però també sabem que al capdavall #ho podrem tot.
Acabarem agraint a aquells que feu possible any rere any aquest Correllengua, en paraules del nostre estimat Estellés:
No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen.
Baixa al carrer i participa.
Participa en el ball, la festa,
dóna les mans al teu germà.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.
