“El nombre d’obres que s’hi presenten ja ho diu”. Amb aquest orgull i aquesta seguretat Leo Giménez, tècnic del Servei Alzireny de Promoció i Ús del Valencià (SERVAL), demostra que el premis literaris Ciutat d’Alzira són els més importants de les lletres catalanes. I hi afegeix més dades, com la de les 199 obres presentades entre les set categories: infantil, juvenil, poesia, teatre, assaig, divulgació científica i novel·la. I especifica que s’han rebut 38 originals de novel·la i 33 de juvenil. Però a més, no li falten noms per citar entre els guanyadors de les edicions anteriors, que encara fan brillar més els Ciutat d’Alzira: Jordi Sierra i Fabra, Isabel-Clara Simó, Miquel Ferrà, Josep Lozano, Josep Franco, Esperança Camps… Ja ho diu Giménez: “Alguns dels guanyadors són primeres figures en la nostra literatura”. Val a dir que tots els premis junts sumen 65.000 euros, aportats per l’ajuntament, la Mancomunitat de la Ribera Alta, l’editorial Bromera, la fundació Bancaixa, la Universitat de València i la Universitat Espanyola a Distància.
També han inclòs personalitats destacades al jurat. Al primer hi va ser Joan Fuster i en una altra ocasió també era Vázquez-Montalbán. I parlant del jurat, deixa molt clara una cosa: “Ací, la veritat és que no està escrit qui guanyarà. Per a mi, és un premi prou transparent”. No és que Leo Giménez consideri que els altres no ho siguin, però assegura que “hi ha molta discussió, en el jurat” i que acaba “ben tard”, de vegades. A més, que més d’un cop, algun escriptor “s’ha enfadat molt” amb el veredicte.
A més d’això, hi ha un altre factor que els converteix en un referent dels Països Catalans; que “la nòmina de guanyadors està bastant repartida. Pràcticament la meitat, en cas de novel·la, són del nord”, fent referència a Catalunya. Això sí, Giménez fa èmfasi en el fet que mai cap escriptor andorrà s’ha emportat cap distinció alzirenya i els emplaça a participar-hi. En fi, la distribució territorial dels premis d’enguany així com el més intrigant, els noms dels guanyadors, se sabran el 8 de novembre, amb el sopar de gala de lliurament. El tècnic del SERVAL comenta que “gairebé sempre” hi assisteixen unes 800 persones, incloent-hi autoritats i escriptors rellevants tant valencians com catalans o illencs. Això sí, apunta que “ara la crisi ha fet que siguen uns pocs menys, però és un dia important per a tota la nostra llengua”. Val a dir, però, que el lliurament dels premis infantil i juvenil és el 31 d’octubre.
Progamació cultural paral.lela
Mentre no arriben els veredictes, els XXV premis literaris Ciutat d’Alzira es fan esperar amb una programació cultural completa i ben travada fins al 15 de novembre, amb uns vint actes, des de conferències a teatre, passant per viatges culturals. Enguany, gira al voltant de dues temàtiques. D’una banda la literatura clàssica, sota el lema “Els clàssics, una herència de futur”, una temàtica que es va tocar la setmana passada, amb una conferència de Laura Borràs, professora de la Universitat de Barcelona i directora de la Institució de les Lletres Catalanes. L’altre eix de la programació és el 30è aniversari de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que s’havia de posar sobre la taula amb una conferència amb el primer conseller de cultura de la Generalitat Valenciana i impulsor del text, Ciprià Císcar, i el primer de l’etapa del Partit Popular, Ferran de Villalonga. Aquesta taula rodona, però, s’ha suspès sine die per problemes d’agenda del segon tertulià. Això sí, el tema s’afronta amb una visió crítica sobre el que ha donat de si. “Ninguna llei de normalització possiblement haja arribat a allò que alguns voldríem…”, opina Giménez. “Caldria aprofitar-la més”, rebla, i puntualitza que “la llei és bona, és ben similar a totes les lleis de normalització que es van fer als huitanta” però que “la seua aplicació, segurament, hauria d’haver anat més lluny”.
Guardó realitzat per Manolo Boix
Altres temes que es tocaran en taules rodones de la programació dels premis són Roís de Corella, que enguany l’Acadèmia Valenciana de la Llengua nomenarà escriptor de l’any, o un recital “Estellés versus Espriu”, que aquest coordinador dels guardons aclareix que no és “contra” Espriu.
El SERVAL
La coordinació dels premis literaris Ciutat d’Alzira recauen, sobretot, a l’editorial Bromera i al Servei Alzireny de Promoció i Ús del Valencià, una de les més potents del país. Leo Giménez explica que “Alzira és un poble gran, amb una penetració de l’altra llengua molt gran i això fa que ens hem d’esforçar a fons perquè la nostra reviscole”. Això sí, destaca que la llengua vehicular a l’Ajuntament és el valencià, tot i que el castellà també hi és present. Explica que fan campanyes per a petits i grans, que contribueixen en el voluntariat pel valencià i treballen amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dins la xarxa de 60 oficines locals de promoció del valencià. Tot, sempre amb la complicitat de l’ajuntament d’Alzira.
