Aquest és el punt de conflicte entre Govern valencià i oposició, que lamenta que la reducció arribe dos anys abans que l’AVL passe a renovar els membres de manera autònoma, sense intervenció dels polítics. L’oposició assenyala que és un intent del PP de controlar la institució i revifar el secessionisme lingüístic en una institució que defensa la unitat de la llengua. La cambra debat aquest dimecres reduir altres institucions d’autogovern.
El conseller valencià de Governació, Serafín Castellano, ha estat l’encarregat de defensar el projecte de llei de reducció de membres, aprovat el passat mes de juny pel Consell. Castellano ha dit que la reducció de membres no menyscabarà les funcions i competències de l’AVL, però que s’haurà de modificar la llei per alterar les majories, ja que hi haurà menys acadèmics.
El diputat del PP, Fernando Giner, s’ha mostrat favorable a la reducció i ha argumentat motius econòmics. Giner ha remarcat que amb la nova llei “no es vol canviar res, només reduir membres” i ha dit que en aquest moments el context econòmic exigeix que les institucions s’adapten. Sobre el conflicte lingüístic i la unitat de la llengua, Giner ha dit que “la llengua no la fan els il·luminats la fa el poble, no crec en eixa pseudociència”.
El diputat de Compromís, Josep Maria Pañella, ha presentat l’esmena a la totalitat per part del seu grup, titllant la modificació de “mentida” ja que, en la seua opinió, el que busca no és l’estalvi sinó “nomenar de nou tota la institució”. Pañella ha dit que és una “maniobra electoralista” en l’estratègia del PP de “mobilitzar contra l’enemic” termes com ‘tripartit’ i “enfrontament lingüístic”.
El diputat nacionalista ha recordat que l’AVL va ser creada l’any 1998 amb l’objectiu de superar el conflicte lingüístic perquè “el valencià ha de ser motiu d’unió i no de divisió” i que l’obligació del govern és “promoure el seu ús social”.
En una línia semblant, el diputat d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Lluís Torró, ha dit que “el valencià no és polític sinó científic” i ha lamentat que el principal valor de l’organisme era que als 15 anys de la seua creació, 2015, la renovació de membres seria votada pels mateixos acadèmics i no per Les Corts Valencianes. Torró ha recordat el dictamen del Consell Jurídic Consultiu en contra d’aquesta reducció i ha dit que no és més que “un intent per revifar el conflicte”, afegint: “Volen carregar-se el consens per la llengua”.
Reducció d’òrgans d’autogovern
Els quatre projectes de llei que es voten aquest dimecres a Les Corts Valencianes impliquen la supressió de 35 membres del Consell jurídic Consultiu, el Consell valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Comité Econòmic i Social. La mesura suposa la reducció d’un 45%, dels càrrecs.
Amb aquesta nova reestructuració, el Consell Valencià de Cultura passarà de 21 membres a tenir-ne 11, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Pel que fa al Consell Jurídic Consultiu, aquesta institució passarà de 6 a 5 representants, mentre que el Comité Econòmic i Social passa de tenir 29 membres a tenir-ne 15.
En aquesta darrera institució s’ha suprimit el subgrup de 7 membres que representaven la Generalitat Valenciana i en el seu lloc es manté la designació i el nomenament per part de l’executiu de dos persones expertes en afers corresponents a l’àmbit material de competències del comité.
El PSPV lamenta la reducció dels òrgans estaturaris
El síndic en funcions del PSPV, Rafa Rubio, ha assegurat que el PP “ha trencat el consens que sempre ha existit en els òrgans estatutaris fonamentals i útils per a la nostra autonomia i les nostres institucions”
El portaveu adjunt i síndic en funcions del grup parlamentari socialista en Les Corts, Rafael Rubio, ha denunciat hui l’obstinació del PP per “retallar la democràcia reduint la representativitat dels òrgans estatutaris mentre podria reajustar el cost econòmic rebaixant les assignacions dels membres”.
Per al responsable socialista, “l’excusa que posa el PP sobre l’estalvi econòmic no té sentit perquè no és necessari canviar les lleis per a disminuir el nombre de membres si és possible rebaixar les assignacions econòmiques i aconseguir un major estalvi”.
Per açò, els socialistes han defensat hui en el ple que s’aproven “mesures d’ajust però no mesures que suposen reduir la representació dels ciutadans”.
